M. Ricart: “No m’esperava que em regalessin l’oportunitat d’exposar els meus quadres”

De començar a pintar als tallers de pintura del Centre Cultural a gaudir de la Sala d’Exposicions per a ella sola. Montserrat Ricart exposa les seves obres sota el nom de ‘Paisatges amb sentiments’. Una exposició que van organitzar les seves amigues i familiars per celebrar el seu aniversari. En aquesta es poden veure les obres de paisatges que l’han encisat i que ha regalat a amics i veïns del poble.
.
Revista de Ripollet: Per què l’exposició s’anomena Paisatges amb sentiments?
Montserrat Ricart: La gent a vegades em diu: ‘Hauries de pintar això o allò altre’. Llavors és quan els faig entendre que allò que pinto és el que realment m’agrada. Busco quelcom que m’atregui. A mi m’agraden molt les cases antigues i rústiques com també el camp i els paisatges.
RdR: Potser es pot interpretar que aquests paisatges t’han colpit per alguna raó o no té res a veure?
M.R: Alguns d’ells sí. Per exemple vaig fer un viatge al Canadà i un altre a Finlàndia, amb els dos vaig acabar encantada. M’agraden els espais nevats. En canvi altres els veig al diari i em criden tant l’atenció que em poso a pintar-los. Un d’aquests és el quadre que vaig fer del Dipòsit del Gas que es troba al Poblenou. Un dels quadres el vaig treure de la mateixa Revista de Ripollet, era l’Antic Molí d’en Rata nevat, un edifici en el qual havia estat quan vivia en Jaume Miret.
RdR: De Ripollet en tens uns quants.
M.R: Jo vaig néixer a un poble del Vallès Oriental i ara visc a un poble de l’Occidental. Sóc de la Llagosta. A casa érem pagesos. Quan vaig venir a Ripollet em va agradar molt el poble i per això en tinc més d’un quadre.


.
RdR: Amb quins altres temes podries fer una altra exposició?
M.R: No m’ho proposo, simplement em surt. És el que deia, m’ha d’agradar si no no ho pinto. A més cal recordar que tinc 70 anys. Ja tinc una edat. Tinc moltes ganes de fer coses però existeixen unes limitacions. Cada any exposo dos quadres amb altres alumnes del taller però fer-ne una altra sola ho veig complicat.
.
RdR: Com sorgeix l’oportunitat de fer l’exposició?
M.R: Sempre m’havien dit que havia de fer una exposició però jo pinto per mi i si a algú li agrada jo li regalo amb molt de gust. Tots els quadres els he regalat, mai he volgut cobrar res. Com les meves amigues veien la meva insistència per no exposar les obres ho van organitzar elles, ajudades per la meva filla. Des del mes de maig que ho estaven preparant. El meu aniversari és al gener i em van donar un sobre en el qual posava que el dia 31 tenia a la meva disposició la Sala d’Exposicions del Centre Cultural. Em vaig emocionar. El problema és que totes les obres estaven cedides però a poc a poc em van arribar a temps, fet que realment agraeixo. Les meves amigues s’han encarregat de tot, no he hagut de fer res. Són increïbles. No m’esperava que les meves amigues em regalessin això.


.
RdR: Com vas començar a pintar?
M.R: Va ser de casualitat. Al gimnàs em trobava una amiga que sempre m’intentava engrescar perquè anés a les classes de pintura. Al principi em tirava enrere perquè no tenia ni idea però com em va insistir al final em vaig animar. A poc a poc vaig aprendre i m’he enganxat fins al punt que si m’ho traguessin ho enyoraria molt.
.
RdR: Per tu l’exposició també ha de ser especial perquè vas començar als tallers del Centre Cultural i ara disposes de la Sala d’Exposicions per a tu?
M.R: Sí, i a més a més ha quedat molt bé gràcies al professor. Ell ens va ajudar a col·locar els quadres, realment la va muntar ell perquè nosaltres no teníem ni idea. Sempre que he anat a una exposició m’he fixat en les obres però mai en com estaven posades i per què.  Realment tothom ha posat el coll, la que menys he sigut jo. No tinc paraules per agrair-los a tots.
.
RdR: Utilitzes diverses tècniques. Amb quina et sents més còmode?
M.R: Depèn de cada moment. A l’estiu, quan s’acaben les classes, m’entretinc a fer paisatges amb Rotring. Fa temps que em van regalar una caixa i com vaig a Lloret em va millor per emportar-m’ho de vacances. Allà sempre faig dos o tres. També m’agrada molt el pinzell i l’espàtula, en les exposicions hi ha dels dos tipus. Una altra tècnica que m’agrada també és l’aquarel·la. Aquestes són potser les tècniques que he anat provant i més he treballat.
RdR: Fa un temps et vam entrevistar per la teva passió per la muntanya. Veig que guarda relació amb la teva predilecció pels paisatges.
M.R: M’agrada l’excursionisme. M’agrada la boira baixa i caminar sota la pluja. Contemplar la muntanya sempre és màgic i intento portar-ho als quadres.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies