C. Maldonado: ‘Tot el meu art està influenciat pel meu país d’origen, però impregnat d’on visc ara’
Carlos Maldonado va haver de viatjar des d’Uruguai fins a Espanya, deixant la família enrere. Fa tretze anys que viu a Ripollet, cosa que el converteix en un artista local. Des del primer moment que es va instal·lar al municipi, ha participat en moltes de les celebracions i actes culturals, com exposicions i tallers de dibuix. L’última exhibició artística va ser el passat diumenge 29 de maig, quan va participar a l’activitat “Espais amb encant” en el marc del dia del Corpus. Ens vol explicar quina va ser la seva particular aportació floral i com és la seva vida com a artista al nostre país.
.
Revista de Ripollet: Que el va empènyer a venir a viure a Ripollet?
Carlos Maldonado: Malauradament, Uruguai patia una gran crisi econòmica i molts compatriotes ens vam veure forçats a marxar. La meva elecció va ser Espanya, ja que tenia amics que ja havien emigrat amb anterioritat. Vaig arribar a Ripollet al 2003.
.
RdR: Com i quan va començar la seva vinculació amb el món de l’art?
C.M.: Des de petit m’agradava dibuixar, copiava vinyetes de Quino. L’any 1981, la meva mare em va apuntar a classe de dibuix, a la meva ciutat natal, Paysandú. El professor era Carlos Colla, un dibuixant de còmic professional. Per mi va ser molt gran, perquè em va introduir al món del còmic i de la il·lustració, i així vaig donar les meves primeres passes al dibuix, a l’art, la meva gran passió. Després em vaig traslladar a Montevideo per estudiar Dibuix Publicitari, Escultura i Serigrafia. Al mateix temps feia classes particulars amb una gran dibuixant, Pilar Gonzalez, qui em va ajudar a obrir la ment i a sortir del dibuix acadèmic.
.
RdR: Quan van començar les seves activitats artístiques al municipi?
C.M.: Quan vaig arribar aquí vaig sentir la necessitat de seguir amb la meva activitat artística, que s’havien interromput degut a la decisió d’emigrar. Com que vaig haver de deixar la meva filla a Uruguai, vaig voler manifestar-ho realitzant una exposició per nens a la Biblioteca de Cerdanyola i després a la de Ripollet.
.
RdR: Què ha aportat a l’activitat del diumenge passat, “Espais amb encant”?
RdR: Què ha aportat a l’activitat del diumenge passat, “Espais amb encant”?
C.M.: He fet una humil aportació, crec que diferent a la tradicional: dibuixos de flors sobre paper i flors de paper pintades, amb grans talls i canyes pintades, collides a la llera del Riu Ripoll.
.
RdR: I què li ha semblat aquesta oportunitat de mostrar el seu art?
C.M.: Sempre és valorable fer arribar a la gent el que l’artista crea perquè aquesta doni la seva aprovació o no.
.
RdR: Sobre la seva activitat professional. És l’art la seva forma de vida?
C.M.: La meva professió és artista plàstic, encara que haig de complementar amb altres activitats professionals. L’art no és una afició, sinó que forma part de mi. Com va dir un gran artista “pinto quan estic trist, pinto quan estic feliç”. Parafrasejant a un cantautor uruguaià, Viglietti: “qui va dir artista, jo sóc un home que ataca la por amb la seva gola”. En el meu cas, amb un llapis i un paper.
.
RdR: Quines disciplines artístiques treballa?
C.M.: Dibuix o pintura, sobre qualsevol material, i m’agrada treballar amb elements reciclats, sobretot el cartró, que es malgasta en quantitats elevades a les grans superfícies comercials. Es tracta de donar-los una altra oportunitat, ajudant al medi ambient i transformar-los en quelcom útil i diferent.
.
RdR: Quant hi ha d’innat, és a dir, d’habilitat natural, i quant d’aprenentatge adquirit al món de l’art?
C.M.: La inclinació sempre l’he tingut, suposo que aquesta serà la part innata, i l’aprenentatge per gust de saber més, i buscar el meu estil i identitat dins de l’art, que aquesta és la part més difícil.
.
RdR: Quines influències del seu país es veuen impreses al seu art?
C.M.: Tot està influenciat pel meu país d’origen, però crec que a mida que passa el temps els artistes es van impregnant de l’actualitat on viuen i això es tracta de plasmar sempre en el que un fa. Per descomptat, tots els artistes contemporanis tenen la gran influència dels mestres espanyols, com Velázquez, El Greco, Goya, Sorolla i altres més del nostre temps com Picasso, Dalí, Casas,Rusiñol, Joaquim Mir i molts altres que han deixat empremta.
.
RdR: Té algun projecte en ment, immediat o pel futur, que voldria portar endavant?
C.M.: Els artistes sempre tenim projectes, la nostra ment sempre és fèrtil. M’agradaria, per exemple, il·lustrar unes rimes sobre la meva filla.
.
RdR: Creu que es promociona bé l’art local?
C.M.: Sí, ho crec. Sempre hi ha activitats artístiques a Catalunya, i de tots els àmbits possibles: expressions artístiques, música, teatre, dansa, cinema, fotografia o gastronomia.
.
Art local
Carlos Maldonado ha participat molt de la vida artística i cultural del municipi.
Es va encarregar de l’ambientació i l’escenografia del Festival de Músiques del món, on també es van dur a terme tallers de dibuix lliure per nens.
Va realitzar una exposició, “Tanto tienes, tanto vales”, dirigida a conscienciar a la població consumista, ja que, segons l’artista, “valorem els béns materials i sacrifiquem els nostre temps en obtenir-los, tot es compra però també es descarta, fins i tot els valors humans”. Les seves exposicions han arribat, fins i tot, al riu, a la biblioteca -amb motiu de la seva reapertura- i a diverses escoles, com al Ginesta o al Martinet.
Art local
Carlos Maldonado ha participat molt de la vida artística i cultural del municipi.
Es va encarregar de l’ambientació i l’escenografia del Festival de Músiques del món, on també es van dur a terme tallers de dibuix lliure per nens.
Va realitzar una exposició, “Tanto tienes, tanto vales”, dirigida a conscienciar a la població consumista, ja que, segons l’artista, “valorem els béns materials i sacrifiquem els nostre temps en obtenir-los, tot es compra però també es descarta, fins i tot els valors humans”. Les seves exposicions han arribat, fins i tot, al riu, a la biblioteca -amb motiu de la seva reapertura- i a diverses escoles, com al Ginesta o al Martinet.