Mercedes Rodrigo: ‘Hi ha molt maltractament als gats i són animals protegits’
Mercedes Rodrigo està acostumada a què l’anomenin la “loca de los gatos”. El motiu? Perquè des de fa prop de sis anys va decidir que seria cuidadora de gats del carrer. L’amor cap als animals que va mamar des de ben petita la va empènyer a dedicar el seu temps lliure a alimentar, desparasitar, esterilitzar o simplement cuidar a gats que vaguen pels carrers de Ripollet. Aquesta dedicació que alguns veuen desmesurada, juntament amb l’afany de les seves onze companyes, és la que fa que aquestes colònies estiguin controlades i els felins no donin problemes als veïns de Ripollet. Tot i això, les cuidadores han vist de tots colors. Animals atropellats, enverinats o simplement maltractats han fet que portin aquest problema a l’ajuntament, i que per primera vegada en molt temps aquest respongui positivament.
.
.
Revista de Ripollet: D’on neix el teu amor cap als animals?
Mercedes Rodrigo: Això ve de quan era una nena. Els meus avantpassats eren veterinaris i els meus pares sempre m’han inculcat l’amor als animals. Quan era petita la meva mare tenia el costum d’agafar algun gat malalt del carrer i curar-lo. Jo he crescut amb això. A més, tinc molt bona relació amb els animals, m’encanten. Va haver una època, quan els meus fills eren petits, que treballava moltíssim i no podia dedicar-m’hi, però sempre hem tingut animals a casa.
.
RdR: Quan comences amb la teva tasca de cuidadora de gats?
MR: Vaig començar una mica sense voler. Comences a veure animals que estan abandonats i descuidats. Comences a portar-los menjar, i cada vegada més et comences a preocupar, dia a dia més. Vas aprenent. Els hi agafes afecte, evidentment, i veient que estan malament no els pots deixar sols.
.
RdR: Quina feina fas amb els gats?
MR: Una cuidadora de gats quan comença no sol tenir molta idea. Si no tens nocions o estudis no saps. Però jo sóc una persona que li agrada avançar en tot el que faig. Si tenen lleganyes o tenen mocs tractes els problemes dins de les teves possibilitats, vas a veterinaris i t’informes. A més, treballo en sanitat i això m’ajuda a punxar-lis l’antibiòtic. Aprens també a esterilitzar. Els alimentes amb diners de la teva butxaca, els hi poses aigua. Al final el mateix que faries amb un gat que tens a casa.
.
RdR: Quins problemes es troba una cuidadora de gats a Ripollet?
MR: Les meves companyes m’han dit que transmeti que totes tenim els mateixos problemes. Ens insulten i ens amenacen, a més ens trobem animals morts i animals que són enverinats. Però nosaltres tampoc podem permetre’ns el luxe d’agafar el gat i portar-lo al veterinari perquè et cobra molts diners per assegurar-te el que ja t’imagines. No sé perquè però la gent no tolera a aquests animals. Sí que és veritat que haurien d’estar en millors condicions, però penso que ara, amb el regidor que hi ha i l’ajuntament s’intenta que les colònies estiguin millor. Fins i tot els aliments estan ben posats, s’està treballant perquè tinguin un refugi. Acabem tenint ansietat, depressions quan veus que no pots fer res més, que no tens ningú que et doni un cop de mà. Com no t’entristeixes quan veus a un animal que l’han matat? És inhumà.
.
RdR: Quantes colònies de gats hi ha a Ripollet i com us organitzeu?
MR: Hi ha onze o dotze colònies en les quals hi ha més o menys cent cinquanta, però una protectora va calcular que hi havien més de dos mil gats. Amb les meves companyes parlem i ens posem d’acord per cuidar cadascuna les diferents colònies. I les noies fan molt, totes treballem, tenim les nostres famílies i el temps que tenim lliure el fem servir per rescatar animals que els puguin donar en adopció. Jo no sé el que és un dia de descans.
.
RdR: Potser tenim una mala impressió dels gats de carrer però també tenen uns beneficis, no?
MR: Suposo que la majoria de gent no ho sap per ignorància. Ens diuen que no donem de menjar als gats perquè sinó no cacen. Això és mentida, fins i tot els gats casolans per molt bé que mengin acaben caçant. Aquí no els hi falta menjar però jo els he vist caçant rates. Els beneficis és que fan neteja, que a més són animals nets i que si estan ben cuidats no donen problemes.
.
RdR: Quins problemes tens en la colònia que cuides al riu Ripoll?
MR: A aquesta colònia del riu no puc accedir, no els hi puc posar aliment perquè el lloc que tinc és accessible per a gossos i persones que poden fer el que vulguin. ¿Perquè? Perquè hi ha un hort tancat que no em deixa accedir. Aquests horts són il·legals. A més, els que conreen l’hort tracten malament a la colònia: tiren pedres, els espanten… Aquestes persones haurien de marxar a un altre costat sinó respecten la natura. Aquest terreny no és seu. Se’ls hi està permetent i cada vegada ells van fent més construccions il·legals. És un escàndol.
.
RdR: Potser és una problemàtica que no sembla important però al final és maltractament.
MR: Hi ha molt maltractament i cal mentalitzar a les persones que els gats són animals protegits. A més que són animals que si els cuides són una meravella. Perquè encara que no ho sembli els gats són afectuosos i de tant que ho són poden arribar a ser pesats. Els hi treuen el menjar, els insulten, els tracten malament… però si ens deixen treballar i organitzar-ho tot bé, estic segura que no molesten a ningú.
.
El control de les colònies de gats
Quan es pensa en un gat de carrer la majoria de vegades es relaciona amb un animal brut, amb paràsits i descontrolat. Però la tasca de les cuidadores fa que aquesta idea només formi part de l’imaginari col·lectiu. Des de l’ajuntament han facilitat un díptic on s’informa del treball d’aquestes cuidadores: “Els animals que formen part de les colònies han superat un control sanitari i, per tant, són individus sans i esterilitzats quirúrgicament, amb la finalitat de mantenir la població i evitar els problemes associats al zel”. Per tant una colònia controlada significa “Desaparció dels olors, baralles i crits de les èpoques de zel, creixement sostenible de la població de gats, el control sanitari fa que siguin animals sans i també que l’alimentació sigui sana”. A més, cal advertir que el maltracte a aquest felí es castiga amb 2.000 euros de multa.
.
.