À. Moya i M. Rebull: ‘Al tenis jugues i marxes a casa. En tenis platja no, socialitzes molt més’
A principis de mes, a les platges de Sant Feliu de Guíxols, un ripolletenc es va alçar amb el campionat de Catalunya de Tenis Platja. Àlex Moya, acompanyat per Mireia Rebull, la seva companya a la pista i parella fora del rectangle de joc, va poder aixecar per primera vegada un títol de Tenis Platja en categoria mixt. Després d’estar molts anys al Club Tenis Ripollet Moya buscava noves experiències. Es va assabentar que la Federació organitzava un circuit de proves sobre una modalitat encara desconeguda a les nostres terres. Les sensacions van ser immillorables i va canviar les superfícies dures per la sorra. Un cop immers en aquest nou esport va ser quan va conèixer a Rebull, que havia seguit un camí semblant al seu. En la platja de la Barceloneta va començar la química gràcies a un esport totalment nou que no té res a veure amb les típiques pales de fusta que ens entretenen les jornades estiuenques.
.
Revista de Ripollet: Llavors el pas del tenis al tenis platja es simplement per diversió?
Mireia Rebull: Els dos portàvem molts anys jugant a tenis i quan vam descobrir un esport nou, amb un ambient diferent i un entorn tan agradable no ens vam poder resistir.
Àlex Moya: Quan jugues un partit de tenis jugues amb un rival i quan acabes marxes cap a casa. Aquí no. Vas a la platja, jugues el partit i ja socialitzes molt més.
MR: És veritat que vas a competir però es crea molt bon rotllo i acabes creant un cercle d’amistats amb els teus rivals. Sol, bon temps, música, el bar al costat… al final sempre cau una cervesseta o un ‘mojito’ després del partit.
.
RdR: Quan penses en tenis platja t’imagines jugar amb les típiques pales de fusta a la sorra. Què és realment?
ÀM: El Tenis Platja és un esport de pistes de 16×8 metres, amb una xarxa a una alçada d’1’70 metres d’alçada i sempre es juga per parelles.
MR: És una barreja entre el voleibol, el bàdminton, el tenis i el pàdel. La raqueta és semblant a la de pàdel, més fina i una mica més llarga. Al bàdminton pels desplaçaments i que la pilota no pot tocar el terra. La pilota és una mica més tova que la del tenis, en canvi la puntuació és igual que la del tenis. I del volei agafa l’alçada de la xarxa i els valors, com quan canvies de camp xoques la mà amb el rival.
.
RdR: Com valoreu el torneig?
MR: Va ser a la platja de Sant Pol, l’organitzava el Club Tenis Platja Girona i la veritat és que va sortir rodó. Van preparar vuit pistes i el dissabte es va jugar la categoria mixta i les juniors. El diumenge la masculina i la femenina. Aquest any sortíem com a favorits, l’any passat se’ns va escapar el títol a la final.
ÀM: Aquest any era un quadre de setze parelles, depèn de l’any pot variar. Va com un quadre eliminatori de tota la vida. Malauradament no feia un bon dia, vam haver de parar per la pluja i el vent, però ens va respectar al final.
.
RdR: Els dos també vau participar per separat a la categoria masculina i la femenina respectivament
MR: Jo vaig perdre la final i ell va arribar a les semifinals. Vaig jugar amb Tania González i vam tenir unes sèries difícils, tots els partits vam guanyar a tres sets. I a la final vam guanyar el primer set però els dos següents no.
ÀM: Jo vaig participar amb Quim Campillo. En el cas de la categoria masculina participen dos dels millors jugadors del món. Un és número vint-i-cinc del rànquing mundial i l’altre és el trenta-set. Els dos viuen d’això i quan s’enfronten amb gent com nosaltres no tenim res a fer.
MR: Això passa perquè la Federació paga als campions de Catalunya la inscripció al Campionat d’Espanya i al subcampió la meitat.
.
RdR: Potser és un esport que es veu només per jugar a l’estiu?
MR: És un esport que pots jugar durant tot l’any aquí a Barcelona. A l’hivern fa una mica més de fred però t’abrigues una mica i pots jugar perfectament.
ÀM: Ara és un esport de tot l’any. La Federació organitza proves durant tot l’any i hi ha clubs de Tenis que estan fent pistes de Tenis Platja i això obre el ventall de possibilitats encara més. A més, ara s’està instal·lant enllumenat a les platges i es pot jugar durant més hores.
.
RdR: Es podria introduir el Tenis Platja a Ripollet?
ÀM: Amb les instal·lacions que gaudeix el PAME es podria fer una pista de Tenis Platja que a més el manteniment és nul i segur que sortiria rentable. L’any passat el Club Tenis Ripollet vam organitzar una sortida a la platja per jugar una estona i vam comptar amb seixanta participants i va tenir molt bona acollida, però va quedar allà. A més, qualsevol que jugui a tenis o a pàdel té facilitat per jugar.
.
RdR: Com ha sigut l’evolució d’aquest esport a Catalunya?
ÀM: És un esport que va arribar d’Itàlia. Poc a poc s’ha treballat i molts equips ja tenen secció com el Valldoreix, el Cercle Sabadellès, el Torredembarra… Però també hi ha clubs només dedicats a aquest esport com el Girona Tenis Platja, que va organitzar el Campionat de Catalunya i dos més aquí a prop: un a Barcelona i l’altre a Montgat. A més la Federació està molt involucrada. En menys d’un any la competència ha crescut molt gràcies al cursos que organitzen els clubs.
.
Parella dins i fora de la pista
“Ens vam conèixer a la Barceloneta, en un entrenament i poc a poc vam anar parlant i anàvem quedant per jugar i al final va sorgir”, explica Moyà. Aquest esport els va unir i al principi una bona excusa per anar quedant. Poc a poc van veure que tenien molta complicitat i que aquesta es traslladava a la pista: “Se’ns dóna bastant bé jugar en mixt i ens entenem molt bé”.
Moyà i Rebull reconeixen que dins la pista la confiança enterboleix el joc: “La veritat és que no hi ha moltes parelles que juguin juntes perquè es maten entre ells. En aquest món coneixem tres o quatre parelles que fora de la pista es porten genial però dins és una altra història”. “La confiança és la diferència entre donar-te suport en un moment complicat o tirar-te els trastos pel cap i dir coses que a una altra persona no li diries”.
.
.