Les ‘Paraules Encadenades’ de Jordi Galceran arriben al Teatre Auditori
L’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell acosta aquest divendres 2 de febrer l’espectacle teatral “Paraules Encadenades”. Es tracta d’una peça escrita per Jordi Galceran i dirigida per Sergi Belbel. En aquest thriller psicològic, l’actor David Bagés interpreta un psicòpata que enregistra en vídeo les seves sensacions. La seva darrera víctima, una infermera i psicòloga interpretada per l’actriu Mima Riera, està segrestada i ell li proposarà jugar al joc de les paraules encadenades. Sota aquest pretext, els dos únics protagonistes aniran mostrant les cartes i històries de cadascú en un joc dialèctic.
“Paraules encadenades” és un text, dels primers que va escriure Jordi Galceran l’any 1995, que ha guanyat diversos premis i que ha voltat per diferents escenaris amb diferents companyies. La peça que ara porta a Ripollet Sergi Belbel es va estrenar el passat juliol a la Sala Villarroel de Barcelona.
L’obra es representarà al Teatre Auditori del Mercat Vell a les 21h i les entrades generals tenen un preu de 16 euros, disponibles a espectadorsripollet.cat.
.
Crítica teatral
“Un duel dialèctic i psicològic que manté al públic atrapat”
Fa ja 20 anys que es va estrenar per primer cop aquesta obra de Jordi Galceran, i llavors ja va sorprendre la gosadia d’un text que plantejava la figura d’un funcionari de la Generalitat com un psicòpata assassí, que segrestava a una dona i s’establia un pervers joc de dominis entre tots dos personatges (llavors interpretats per Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau). Galceran apuntava, doncs, maneres per esdevenir autor d’èxits comercials i alhora, aconseguir sorprendre al públic, i ho confirmaria pocs anys després amb el gran boom que va representar la celebrada “El Mètode Grönholm” (2003). Ara aquest joc pervers de les paraules encadenades torna als escenaris, amb una nova parella, tan estimulant com la original (David Bagés i Mima Riera), amb la mateixa càrrega explosiva, l’angoixant atmosfera, que a mesura que es van destapant les veritats que amaga cada personatge, permet entreveure unes relacions humanes veritablement cruels. I la peça no ha perdut gens de vigència, ans al contrari, sembla que aquesta psicopatia assassina s’hagi quedat fixadat dins d’una certa quotidianitat en el nostre entorn habitual. Quantes vegades no haurem sentit, davant algun fet criminal, que el responsable “semblava una persona molt normal”?. Belbel dirigeix amb encertats fermesa i rigor als dos actors, en aquest duel no tan sols dialèctic, si no també psicològic i que manté al públic atrapat a la butaca, fins el sorprenent final.
Joana Raja
.
.
Crítica teatral
“Un duel dialèctic i psicològic que manté al públic atrapat”
Fa ja 20 anys que es va estrenar per primer cop aquesta obra de Jordi Galceran, i llavors ja va sorprendre la gosadia d’un text que plantejava la figura d’un funcionari de la Generalitat com un psicòpata assassí, que segrestava a una dona i s’establia un pervers joc de dominis entre tots dos personatges (llavors interpretats per Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau). Galceran apuntava, doncs, maneres per esdevenir autor d’èxits comercials i alhora, aconseguir sorprendre al públic, i ho confirmaria pocs anys després amb el gran boom que va representar la celebrada “El Mètode Grönholm” (2003). Ara aquest joc pervers de les paraules encadenades torna als escenaris, amb una nova parella, tan estimulant com la original (David Bagés i Mima Riera), amb la mateixa càrrega explosiva, l’angoixant atmosfera, que a mesura que es van destapant les veritats que amaga cada personatge, permet entreveure unes relacions humanes veritablement cruels. I la peça no ha perdut gens de vigència, ans al contrari, sembla que aquesta psicopatia assassina s’hagi quedat fixadat dins d’una certa quotidianitat en el nostre entorn habitual. Quantes vegades no haurem sentit, davant algun fet criminal, que el responsable “semblava una persona molt normal”?. Belbel dirigeix amb encertats fermesa i rigor als dos actors, en aquest duel no tan sols dialèctic, si no també psicològic i que manté al públic atrapat a la butaca, fins el sorprenent final.
Joana Raja
.