Escriure l’article
Cada vegada que rebo un email d’en David recordant-me que és el meu torn per l’article de la Revista de Ripollet, la primera reacció és sempre la mateixa: ja torna a tocar? Les coses que fem amb una certa periodicitat es converteixen en rellotges i, com diu el tòpic, el temps passa volant…
Però aquesta vegada, en rebre l’email per l’article d’aquesta setmana vaig tenir un segon pensament: l’article coincidirà amb l’últim dia de la campanya si es llegeix divendres o, pitjor encara, amb el dia de reflexió si es llegeix dissabte. I si és així, de què escric? De les eleccions i de les seves opcions? O bé, respecto el dia de reflexió i escric sobre algun altre tema, com més allunyat del debat polític millor?
De fet, d’una manera o altra, és una qüestió que es planteja cada vegada que cal fer l’article. De què escriuré? Interessarà a algú? De vegades em decideixo per comentar un aspecte de tipus local, de l’actualitat de Ripollet, i que penso que pot connectar amb experiències de la vida quotidiana dels seus habitants. D’altres vegades, d’alguna qüestió de tipus més general, de la situació en la que ens trobem com a país, sobretot en la situació actual de crisi. En altres ocasions, ja em perdonareu, no em puc allunyar de la deformació professional i intento fer-vos arribar què és el que penso que la ciència pot aportar per conèixer i per millorar el mon que ens envolta. Finalment, també ho haig d’admetre, en alguns cassos escriure permet alliberar emocions o indignacions, i sempre és bo tenir una manera d’expressar-les si penses que les pots compartir. En cada cas sempre hi ha la incògnita de si algú s’entretindrà a llegir l’article, si hi estarà d’acord, com a mínim en algun dels seus punts o, també, si no hi estarà d’acord i en canvi trobarà que ell o ella ho plantejaria d’una manera diferent… De vegades la comunicació es dóna també en el sentit invers, quan algun lector o lectora et fa un comentari.
Arribats a aquest punt penso que ningú podrà queixar-se de que interfereixo amb la jornada de reflexió, tot compartint amb vosaltres, lectores i lectors, aquestes altres reflexions sobre el fet d’escriure l’article per la Revista de Ripollet.