Centres privats sense ànim de lucre per poder fumar cànnabis complint les lleis

Cap cartell ni element exterior deixa entreveure que hi ha a l’interior. I en cas d’anunciar-ho segurament pocs s’ho imaginarien tal com és. Darrera la porta una petita sala on rebre qualsevol visita o fer els tràmits previs a tenir accés. Darrera una altra porta un espai extremadament nét, molt ben il·luminat, ampli i amb espais diferenciats. Una zona amb taules per llegir, estudiar o estar amb l’ordinador. Al costat un espai amb sofàs i televisió. També hi ha un futbolí o l’opció de jugar a la consola. Destaca un espai de relaxament, ubicat al fons de la sala. I més enllà d’aquest espai comunitari, una oficina i una sala per a fer massatges i altres tractaments de caràcter terapèutic. Molt més del que des del desconeixement es podria esperar d’un club social cannabic, és a dir de la seu d’una associació de consumidors de marihuana. És Cannamitch, l’únic dels tres centres socials cannabics que funcionen al municipi que està federat a la Federación de Asociaciones Cannabicas. No volen fer cap publicitat de la seva activitat però tampoc volen amagar res. Ja fa uns mesos que estan oberts, “tot plegat va començar quan vam descobrir que es podia fer, que era legal, així que ens vam assessorar a través de la Federació i ho vam tirar endavant” explica l’Eli, una de les responsables. Han adequat el local per tal de reduir les possibles molèsties, han instal·lat fins i tot un sistema de neteja d’aire per evitar olors i fins la data “no hem tingut cap problema amb els veïns”.

La seva activitat es fonamenta en el fet que el consum de cànnabis és legal. Un fet que s’ha estès a través de resolucions judicials que han declarat també dins la llei l’autoconsum compartit. Però malauradament hi ha poca més reglamentació, fet que permet que no tots els centres segueixen les mateixes condicions i que obliga a les pròpies entitats a autoregular el seu funcionament.

Cannamitch ho fa seguint les directrius de la Federació. “Tenim un reglament pel cultiu i també molt control pel que fa al consum”, comenta l’Eli. Només hi poden accedir socis i per ser-ho cal tenir més de 21 anys i ser avalat per un altre soci. A més se’ls hi fa una entrevista personal prèvia per establir la idoneïtat. Tenen estipulat un màxim de consum per soci al mes i és bàsica la previsió de consum per tal d’ajustar la producció a les necessitats i no generar excedents. S’han marcat un màxim de socis, en l’actualitat ja són més de 100 malgrat que només una quarantena retiren regularment. S’autoabasteixen amb un cultiu propi d’interior, que no volen fer públic per evitar robatoris.

I és que un dels principals problemes socials amb que es troben els propis clubs és l’activitat que en els darrers anys s’està generant a l’entorn de la bombolla cannàbica, amb l’augment de l’interès ciutadà, la proliferació de botigues de productes de cultiu i d’associacions de consum. Aquest auge s’està donant sense una regulació clara de manera que la mala praxis d’alguns pot perjudicar la imatge d’altres. És per això que des d’algunes associacions, malgrat que entre els seus fins hi ha lluitar per la legalització, reclamen que cada cop és més urgent una major regulació de l’autoconsum. No en va es calcula que hi ha a Catalunya més de 300 entitats cannàbiques i no més del 20% estan federades a alguna de les dues federacions existents.

Aquest èxit del cànnabis confirma les dades oficials que situen Espanya entre un dels països europeus de major consum de marihuana. Segons dades del ‘Plan Nacional Sobre Drogas’ en 2011 gairebé un de cada deu ciutadans havia consumit en el darrers dotze mesos. Un consum que va més enllà de l’oci adolescent, de fet l’edat mitjana dels socis de les associacions supera els 30 anys.

L’Eli ens confirma que la imatge dels consumidors de cànnabis dista molt de la idea generalitzada, “hi pots trobar de tot, molts venen al club perquè volen consumir però no volen ficar-se en problemes buscant cànnabis al carrer i cada cop són més els que l’utilitzen amb caràcter terapèutic”. De fet des de Cannamitch un dels seus objectius principals és l’activisme cannabic, “donem la cara contra les màfies”, i a l’hora també fomentar el consum responsable “recomanem que no es fumi cànnabis i tabac al mateix temps” així com altres formes d’ús. “Estem molt interessats en els beneficis que genera per reduir les molèsties a persones amb dolors crònics o malalties, comptem amb un massatgista i també tenim la possibilitat de derivar a un metge de la Federació”, explica tot assegurant que els massatges amb oli de cànem o el consum del cànnabis per exemple en magdalenes, per qui no vulgui fumar, tenen beneficis demostrats.

Asseguren que la informació, la regulació i el consum responsable evitarien també que el cannabis pugui ser la porta d’entrada a drogues més perjudicials, “ningú apunta l’alcohol com l’orígen d’addiccions pitjors i és més perillós”. En ambdós casos el problema és l’ús que se’n fa.