L’IMPSOL insisteix en intentar vendre els 122 HPO que queden buits als Pinetons
Els desnonaments, la manca de transaccions immobiliàries i la necessitat d’augmentar els ingressos públics ha portat a les administracions a prendre mesures contra els habitatges buits. L’Ajuntament va aprovar al desembre un recàrrec del 50% en l’IBI pels habitatges desocupats, malgrat que no és efectiu perquè cal un reglament que depèn del govern central. Al març el ple va aprovar una moció per reclamar al SAREB, el conegut com a banc dolent, que destini el 30% dels seus habitatges al lloguer social. I a finals d’abril el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat anunciava la intenció d’aplicar en breu un impost als bancs, promotors i altres entitats jurídiques que tinguin pisos buits.
Sembla que es vol acabar amb els pisos desocupats i fomentar el lloguer. Sembla que davant la gravetat de la crisi econòmica es reconeix que les vivendes no poden ser considerades com un bé de mercat més, sinó que cal tenir en compte la seva utilitat social. Però manca una major fermessa. Perquè al mateix temps que es prenen aquestes mesures i es cedeix una oficina a Càritas perquè doni servei a les famílies amb problemes per pagar el seu habitatge continua havent 122 habitatges de protecció oficial buits. Aquesta és la xifra que l’àrea comercial de l’IMPSOL informa que encara manté a la venda. L’Ajuntament va cedir els terrenys i l’IMPSOL, l’empresa pública depenent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va fer la construcció i fa la gestió. Ara malgrat que fa sis anys del primer sorteig i més de dos que es van donar les primeres claus encara li resten per vendre un terç dels pisos de la primera promoció i la meitat de la segona. Ja al novembre de 2011 el ple va sol·licitar a l’empresa que canviés de destinació els habitatges buits passant-los a lloguer o a lloguer amb opció a compra però l’IMPSOL no vol.
Continua intentant vendre els pisos. Darrerament ha aplegat l’estoc de vivendes en una nova pàgina web però el preu i les condicions continuen sent les mateixes. L’eslògan és prou eloqüent: ‘Ara sí, comprar és més económic que llogar’. Queden a la venda 43 dels 128 pisos de la primera promoció i 79 dels 159 de la segona.
El 15% dels pisos buits són públics
Darrerament s’ha donat a conèixer el cens d’habitatges que elabora l’Instituto Nacional de Estadística. Una relació de vivendes que es publica cada deu anys i que confirma l’evolució demogràfica viscuda al nostre municipi. En termes generals cal assenyalar que al 1991 a Ripollet hi constaven 9.334 habitatges, al 2001 augmentaven fins els 13.237 i en 2011 (any al qual correspon l’estudi publicat ara) la quantitat arribava als 15.051. De totes les vivendes de 2011 el cens xifra en 930 les que estaven buides. Si tenim en compte que llavors encara restaven per vendre 141 habitatges de protecció oficial als Pinetons, resulta que com a mínim 15 de cada 100 habitatges buits que hi havia a Ripollet en 2011 eren de promoció pública. Sense dubte, una relació força elevada.
Les dades del cens ens revelen també altres realitats. En 2011 l’ocupació dels habitatges a Ripollet era de 2,66 persones per pis. Lleugerament inferior a la registrada deu i vint anys abans, que era de 2,86. Pot semblar poc significatiu però en termes absoluts suposa que per a la mateixa població hi ha 2.000 habitatges més.