“El boig de l’Hispano”
Aquesta vegada, ja em perdonareu, l’article serà molt personal, per comunicar-vos que el 14 de maig s’inaugura al Palau Robert de Barcelona una exposició per recordar Ramon Casanova i Danés, el seu paper com a inventor i emprenedor i la seva activitat política i cultural. Ramon Casanova i Danés era el meu avi.
Ramon Casanova i Danés neix a Campdevànol el 1892 i entre Campdevànol i Ripoll desenvolupa una intensa i variada activitat fins a la Guerra Civil. Amb una formació pràcticament autodidacta, connecta amb l’esperit innovador del seu temps, reflectit en les múltiples facetes de la seva personalitat. Com a emprenedor participa, amb el seu pare, en la transformació de l’empresa familiar en una moderna empresa metal·lúrgica i impulsa i és director de la secció de Forja de la Hispano-Suiza a Ripoll, on per primera vegada a Espanya s’obtenen peces per estampació i es produeix acer inoxidable. Com a inventor, el 1917, a 26 anys, patenta l’estatoreactor, pensant sobretot en l’aviació a reacció, molts anys abans que els nazis alemanys fessin servir el mateix sistema de propulsió per les bombes volants V1, amb objectius bèl.lics tan diferents dels que ell ha imaginat. Però, a més, troba temps per interessar-se i participar en altres aspectes de la realitat del país, immers en una dura conflictivitat social i en el desvetllar d’una consciència nacional, cultural i política, amb la qual ell s’identifica. Quan torna de l’exili, al seu país vençut, escull l’anonimat de la gran ciutat i s’instal.la a Barcelona.
Les seves invencions i el comportament avançat li valen el sobrenom de “El boig de l’Hispano” per part de sectors benpensants de la societat. Boig per diferent, per agosarat… Ara, en l’exposició, es recupera el que originalment era despectiu per donar-hi la volta, tot reinvindicant el sobrenom i convertint-lo en reconeixement.
Compromès amb el progrés i el país, profundament catalanista, voldria acabar amb unes paraules seves publicades el 1931 i que considero ben actuals: “Per això cal sortir al pas d’una confusió perillosa que encara es podria intentar crear a casa nostra. Davant les eleccions més o menys pròximes hi ha qui diu: Recordem-nos només que som catalans i votem els candidats catalans. Es a dir, creem un mite ideal que faci oblidar per una temporada més aqueix problema de dignitat popular que hi ha plantejat. I bé, quan un home se sent catalanista, això que ha d’estimar si va de bona fe, és la gent, la germanor total catalana…. Si estimem Catalunya hem de voler per a ella una màxima eficàcia en tot progrés. I, de moment, un salt formidable; el salt que li cal per a dignificar-se en aquest punt de la igualtat social. La igualtat de possibilitats”.
Per a tots aquells interessats en la tècnica i la ciència i/o en la cultura i la història del país us recomano vivament la visita a l’exposició.
http://www.elboigdelhispano.cat/
Jordi Casanova