El Corpus al Ripollet de fa més d’un segle
El passat dia 2 vam poder gaudir a Ripollet d’alguns carrers plens catifes: era la Festa de Corpus i, més enllà del marc religiós d’aquesta festa, les catifes que guarnien els carrers, fetes per un grup de veïns voluntaris, són una mostra festiva de la recuperació d`una tradició de molts anys que tenia i té la funció de donar solemnitat a la processó. Aquesta festa es complementà amb “ l`ou com balla” (tradició d`origen desconegut) i l`obertura d`alguns espais particulars com capelles o jardins per poder ser coneguts i visitats per la ciutadania gràcies a l’amabilitat de les famílies propietàries, que van ajudar a arrodonir força aquesta diada en el Ripollet del segle XXI.
Arrel d’aquesta celebració, alguns ens preguntem: “quan es va iniciar aquesta a Ripollet? Des de quan es fan les catifes? He trobat una notícia publicada a La veu del Vallès en el nº 28 de Juny de 1897 que, escrita en un català d’abans de la normalització, descriu el protocol de la festa i el seu recorregut per Ripollet: …”La professo del Corpus Cristi resultà mol concorreguda y solemne. Per lo matí del mateix dia ja’s veyan noses carrers molt concorruguts de vehins, quins afanyavan en arreglar’os possant donasos y draps per los balcons y finestras colocant plantes y fullatjes, y construhint capellas de la Verge per a mellor solemnitat del acte… Per fi tot estigué apunt, y en la hora dita sortí la professo per lo següent ordre: Creu parroquial alsada, ab ganfanons; banderas del sants de la parròquia; col-legi municipal de noys; una secció de noyas vestidas de blanch; Monte-pío del Santísim Sacrament que constituhia lo pendó principal; convidats per lo Magnífich Ajuntament junt ab los portadors del Tàlam que anaba escoltat per dos parellas de guardas, una de la Civil y altra de Mosos de la Escuadra. Tancaba la comitiva las autoritats presididas per lo digne Alcalde D.Joan Bta. Buxó… Lo curs que seguí la professo fou lo següent; plassa de la Iglesia, carrer de la Salut, plassa d’en Clos, carrer de la Palma, carrer del Sol, Nou, Mitj-día, Calvari, fins à casa de l’Escursell pujant y trencant per la plassa d’en Buxó y anant altre volta per lo carrer del Calvari, del Padró y plassa de la Iglesia”.
Des de la distància de més de un segle, podem dir que la Festa de Corpus ja era prou important a finals del XIX. Els domassos i plantes col·locats pels veïns al llarg del recorregut de la processó tenien com a objectiu la transformació dels carrers i places en espais de festa. No apareixen, però, a Ripollet en aquesta època alguns elements tradicionals com els gegants, els nans o animals tipus drac que eren habituals en d’altres indrets, alguns tan distants entre si com Barcelona o Berga, ni tampoc apareixen les catifes que, segons sembla, formen part d’una tradició mes tardana i que a Catalunya podríem situar els seus orígens cap a mitjans del segle XX.
De la lectura d’aquest escrit, podem confirmar l`estreta relació Estat- Església, amb la presidència del batlle i l’acompanyament de la Guardia Civil, que és el mateix format que tornarà a aparèixer a la dècada dels 40 i perdurarà al llarg del període dictatorial. El recorregut de la processó va ser, en certa manera, molt similar al recorregut d`enguany i, pràcticament, recorria el nucli urbà d’aquells moments.
A la nostra vila, fruit de l’esforç d`un grup de persones del poble, ha estat possible la recuperació d`aquesta tradició adaptada al segle XXI i ens ha permès gaudir i conèixer millor una de les festes religioses-populars que han estat presents al llarg de molts anys a Ripollet. Desitgem que el proper any sigui encara millor i altra vegada els nostres carrers s`omplin de catifes i flors, com ara la ginesta present en la memòria popular i en aquesta dita:
Si la ginesta no floria,
La festa de Corpus no es faria
Ni Pasqua sense mona
Ni Corpus sense ginesta
Ni Sant Joan sense coca
Ramon Martos – Historiador