Anna Pijuan: ‘Els castells s’haurien de recuperar pel programa de Festa Major’

L’Anna Pijuan, castellera amb els Vailets de Ripollet fins a la seva dissolució, és ara una de les ripolletenques que ha buscat una altra colla per seguir amb la seva afició. Totalment involucrada a nivell casteller i també personal als Castellers de Sabadell, lamenta que les Festes dela Tardor siguin l’única oportunitat de veure castells al municipi.

RevistadeRipollet: Anna, què es coïa dins de la colla dels Vailets, que us va dur a la dissolució l’any 2007?
Anna Pijuan: En una colla de castells el primer que es necessita és molta gent, i Ripollet ja sabem que és un poble en el qual la cultura popular és molt difícil que arreli. No vam ser prou gent per portar una colla castellera endavant amb unes condicions mínimament acceptables. Sí que hi ha colles que intenten tirar endavant, però nosaltres vam arribar al punt de dir que no valia la pena. Vam preferir deixar-ho amb una bona imatge. Els que hem volgut seguir fent castells n’hem seguit fent.

RdR: I gaudíeu de les estructures necessàries?
A.P: Sempre ens hauria agradat tenir un local propi. Havíem d’assajar al centre cultural, i quan hi havia reunions ho havies de fer fora. Sempre és difícil tenir un local propi per a les entitats en les condicions que es necessiten, i això fa que la gent que vingui no ho vegi tan bonic com ho seria si tinguessis aquestes estructures.

RdR: Va ser difícil deixar enrere els Vailets i vestir un altre color?
A.P: Va ser complicat; és un xoc molt gran. La colla va plegar al maig i jo ja tenia colla a Sabadell a finals d’agost. Va ser molt ràpid perquè ja hi havia gent que hi havia marxat. Però realment és molt difícil al principi i costa. Jo estava acostumada a vestir sempre de groc, a fer castells amb Vailets i de cop em vaig veure en una colla que a poc a poc es va fent teva, però que al principi no ho és.  És com si estiguessis fent castells amb qui no toca. Al final, però, te’ls acabes estimant igual.

RdR: Ara ets membre dels Castellers de Sabadell. Com vas escollir la nova colla?
A.P: Va haver-hi gent de Ripollet que ja va marxar a Sabadell, perquè hi coneixem gent de fa molts anys, és una colla propera i té una projecció molt gran. Hi ha ripolletencs que també han marxat a Terrassa. Jo vaig triar Sabadell per amistats i per proximitat. A Cerdanyola no hi va acudir cap Vailet, ja que, de fet, es va formar arran d’un escissió de Vailets de fa molt temps. Sempre hi ha hagut tensió entre Cerdanyola i Ripollet, i l’actuació al Pont Vell era la gran cita de competició màxima.

RdR:  Ja t’hi sents com a casa?
A.P: Sí, ja porto sis anys allà. Sempre els dic que el dia que porti més anys a Sabadell que a Ripollet serà un gran pas. Vailets va fer  10 anys i jo en portava 8. Ara fa 14 anys que faig castells,8 aRipollet i6 aSabadell.

RdR: A Sabadell sí que gaudiu de les infraestructures necessàries, no
A.P: Sí, tot i que ens ha costat. Això sempre costa molt a tot arreu perquè és difícil que els ajuntaments cedeixin locals i tenir els diners per fer-ho. Això no obstant, des de l’any passat a Sabadell tenim un local propi que l’Ajuntament ens ha cedit. La colla ha hagut de posar molts diners propis. Mica en mica anem fent nostre el local, i és molt positiu tenir-ne un perquè t’obres a la ciutat i tens el teu lloc.

RdR: Quin és el castell més espectacular que heu realitzat? 
A.P: A Sabadell el més gran que hem fet és el 5 de 8 descarregat. Aquesta última Festa Major vam fer un intent de 3 de 9, que va caure abans de fer l’aleta, o sigui que no el vam ni carregar. Estem en aquesta línia, el nostre objectiu és intentar fer el 3 de 9 aquest any i seguir treballant els castells de 8 i mig.

RdR: Quina és la teva posició que més t’atrau en l’estructura del castell?
A.P: Jo en castells de 8 acostumo a fer de quart, però cadascuna té la seva gràcia. Quan era anxaneta tothom et mirava, i quan eres a dosos començaves a tenir responsabilitats… A poc a poc vas baixant, i vas coneixent les gràcies de tot arreu.

RdR: Les Festes dela Tardor d’enguany seran l’única oportunitat de veure castells a Ripollet. Creus que al nostre municipi li falta tradició castellera?
A.P: A Ripollet, abans de tenir colla castellera, hi havia actuació de castells per Festa Major. Realment és una llàstima que haguem deixat perdre aquesta oportunitat de veure castells a Ripollet, perquè és una cosa molt maca que tenim a la cultura catalana, així com les colles de foc, els gegants o les sardanes, que tenen colla pròpia. Els castells s’haurien de recuperar per Festa Major i l’Ajuntament hauria de treballar perquè així sigui. Tenim sort que l’Associació de Veïns del Pont Vell convidi a colles castelleres i sigui l’única vegada a l’any que es vegin castells al nostre poble.

RdR: Creus que Ripollet podria tenir en un futur una nova colla castellera?
A.P: Jo sé que hi ha hagut intents de gent que ha preguntat. Això no obstant, tal com veig la xarxa cultural i social actual, serà difícil. Ara que tan de bo d’aquí unt emps hi hagi una colla castellera que tiri endavant.

RdR: Tornaries a una nova colla que es formés al municipi?
A.P: Si fos ara mateix jo crec que no tornaria. La meva colla ara mateix és Sabadell,  i ja porto molts anys allà lluitant per fer els castells i tirar la colla endavant. Aquí seria començar de 0, i seria complicat. D’aquí uns anys, qui sap.

Del 1996 al 2007
Tot va començar l’any 1995, quanla Comissió Ripolletencad’Acitivats Culturals (CRAC) va decidir muntar una colla castellera. Es van posar llavors diferents anuncis, es va fer córrer la veu i es va impulsar la nova colla, que seria batejada l’1 de maig de l’any 1996. Abans, però, la colla ja havia arrancat amb algunes actuacions sense camisa. L’Anna Pijuan va afegir-s’hi dos anys després de la seva formació.
La colla mateixa va escollir el color de la camisa, però es va fer un concurs per escollir l’escut. Finalment, tant el color com l’escut es van escollir en funció del que caracteritza Ripollet: el color groc i el pollet, amb mocador vermell i faixa negra, fent l’aleta. Tot i que molts ciutadans van passar per la colla, la seva trajectòria va acabar-se l’any 2007, quan ja no hi havia suficients castellers per tirar-la endavant en bones condicions.

.

.