Lluites socials i procés constituent
El 13 de setembre va ser el primer en el qual la Plataforma per la Sanitat Pública de Cerdanyola i Ripollet va acompanyar als professionals del CAP I en la seva reivindicació. La major part dels treballadors del centre d’atenció primària ja fa mesos que els divendres surten al carrer deu minuts per mostrar el seu rebuig davant les retallades i el procés privatitzador que pateix la sanitat pública.
A partir d’ara es mantindran les concentracions cada divendres a les 12h i a les 19h davant el CAP I i fan una crida a la ciutadania per tal que s’afegeixi a la protesta.La situació es la no substitució de les baixes, l’ampliació d’horaris i el fet que no s’ampliés la plantilla amb l’obertura del CAP Pinetons afectant directament el servei. La privatització de la gestió dels especialistes i alguns serveis hospitalaris impedeix conèixer l’estat real de les llistes d’espera.
Des de la Plataforma per la Sanitat Pública volen donar suport a aquesta reivindicació i d’aquesta manera donar a conèixer a la ciutadania la situació actual, els hi preocupa el desmantellament del servei públic.
Al mes d’agost la marxa per l’educació pública va recorre Catalunya, denunciat les retallades i la precarietat de les plantilles i la manca de recursos tot repercutint en la qualitat dels ensenyaments.
Aquests 2 serveis públics, la sanitat i l’educació, junt amb les pensions, són els pilars de l’estat de benestar que es va incorporar en el Pacte de la Transició referendada a l’any 1978. Tot sembla portar-nos als anys 70 quan des de l’associació de veïns es demanava l’ambulatori i ens enviaven a la guàrdia civil.
El que està passant és la demostració del fracàs d’aquest pacte de reforma política que no té consistència ni per mantenir el més bàsic de la cohesió social: la salut i l’educació. Per contra aquest Pacte de la Transició si que ha servit per elevar al poder amb una aparença democràtica aquests que es trobaven molt còmodes amb la dictadura i que avui encara no l’han condemnat.
La crisis i l’hostatge que s’està fent de tot el que representa un avançament social, evidència i demostra que cal refer el procés constituent des de la societat civil, des del poble, des dels moviments socials. Avui hi ha una línia divisòria i irreconciliable entre els que varem portar la transició reformista i els que estan patint les conseqüències d’aquest projecte i el seu confirmat fracàs.
En Catalunya aquest fracàs del Pacte de la Transició es manifesta doblement, en l’àmbit dels drets socials i en el territorial, el que ens porta a un carreró on la única sortida és un nou procés. Aquesta vegada amb la creació d’un nou estat on la cohesió social mitjançant els drets a la sanitat, l’educació, l’habitatge i un sistema de protecció social de renda mínima siguin el mínims per portar-lo endavant. La línia divisòria està entre els que volen que no canvi res, o que canvien les formes però no en font, i els que volen canviar-lo tot.
Els drets, i també el de decidir, ha de servir per poder canviar i decidir-ho tot.
Nicolás Castellano