Albert Jordana: ‘A Ripollet es va començar a entrenar handbol l’any 1968’
El Club Handbol Ripollet celebra el seu 45è aniversari i el passat dissabte 9 de juny va fer una gran festa amb un Torneig per a tots els equips del club. Els plats forts van ser, d’una banda, l’enfrontament del primer equip amb el juvenil del Barça, i d’altra, l’homenatge a l’equip que va aconseguir jugar a Primera Nacional i el seu jugador més destacat, Jaume Puig. L’Albert és l’actual president del CH Ripollet, club on hi va entrar a formar part amb només 13 anys i on ara hi juguen els seus dos fills.
RevistadeRipollet: La celebració del 9 de juny va acollir molta assistència. Quina valoració en fas?
Albert Jordana: Vam aconseguir que tot funcionés segons el previst i hem quedat molt contents. Per exemple, estava previst que vingués l’equip que va pujar a Nacional l’any 76 i van venir tots els membres excepte dos o tres jugadors i el president, que està malalt. Tot i així, va tenir el detall de trucar per preguntar com anava l’acte i per felicitar-nos. L’únic equip que ens va fallar va ser el que va jugar des de l’any 80 fins al 83, però els tornarem a convocar perquè tots els exjugadors, exentrenadors i exdirectius del club tenen un detall pel 45è aniversari.RdR: Creus que ha marcat un abans i un després pel club?
A.J: La nostra idea era demostrar que es podia celebrar una gran festa d’aniversari d’un esport minoritari com és l’handbol i que és un esport capaç d’aconseguir una gran afluència de públic. Després de veure l’èxit de la festa, podem confirmar que hem assolit el nostre objectiu. A més, ens hem donat molt a conèixer, no només dins el poble sinó també a d’altres ciutats, ja que hem aparegut a la premsa de Sabadell i a diferents pàgines web.
RdR: Ha estat gaire difícil d’organitzar?
A.J: Una mica. Ens va costar una mica celebrar l’acte perquè s’havien de coordinar molts clubs i equips i bàsicament l’organització va córrer a càrrec de tres persones.
RdR: Després d’aquesta festa i el nou equipament, es farà algun acte de celebració més?
A.J: Com deies, hem fet la festa dels 45 anys, hem canviat l’equipació en motiu de l’aniversari i encara queda una sorpresa més. Serà a finals d’any i, tot i que ja està mig concretada, preferim no avançar res encara.
RdR: No són 40, com es creia al principi, sinó 45 anys d’història. Per què?
A.J: En un principi, creiem que eren 40 anys perquè es va començar a competir la temporada del 71/72. Per això creiem que al 2012 complíem els 40 i la celebració de l’aniversari estava pensada per fer-la aleshores. Després, vam trobar uns documents on es mostraven els vertaders inicis de l’handbol a Ripollet: vam descobrir que realment es va començar a entrenar l’any 1968.
RdR: Quins són aquests inicis?
A.J: L’handbol al poble va començar per iniciativa d’Ignasi Soler i Jose Antonio Díaz. L’Ignasi anava a l’escola La Salle Bonanova de Barcelona i allà jugava a handbol. Jose Antonio era el seu veí i van començar a practicar a la pista del Centre Parroquial. Els seus amics es van anar engrescant a jugar amb ells i finalment van convèncer a Narcís Allepuz, que havia jugat de porter a La Salle Montcada, perquè fos el seu entrenador. Van estar tres anys entrenant i no va ser fins al 71 que van començar a competir.
RdR: Tornant a l’actualitat, com prova la salut econòmica del club?
A.J: Nosaltres sempre comencem i acabem a 0. És la proposta que ens vam fer des de que vam començar. Treballem fins on arribem i no fem res que sapiguem que no podrem costejar. Per exemple, per la festa de l’aniversari hem comptat amb espònsors que ens han ajudat a cobrir les despeses. Val a dir que la quota que fem pagar als nostres jugadors és la mateixa per a totes les categories i és simbòlica: 100€ la temporada. No podem pujar-la més perquè sabem que estem passant per moments difícils i hi ha famílies que tenen fins a 3 membres al club. D’altra banda, els nostres entrenadors no cobren res i fan la seva tasca de forma totalment altruista.
RdR: Esportivament, com valores aquesta temporada?
A.J: Molt bona. Vam començar amb el sènior, un juvenil i dos infantils nous: un masculí i un femení. Tots els equips s’han mantingut i han treballat molt bé al llarg de la lliga. Pel que fa el primer equip, estem més que satisfets amb el resultat. El nostre objectiu era guanyar més partits que la temporada anterior i, així com a la primera volta només vam guanyar tres partits, a la segona els vam guanyar tots. La classificació a les fases va ser un premi per gaudir-lo.
RdR: Nous equips de cara la temporada vinent?
A.J: Sí. D’entrada, la nostra idea és mantenir el sènior, però no sabem si amb un grup molt nombrós o dividit en dos equips (ja que els juvenils passen tots a sènior). També farem un juvenil, dos cadets (un masculí i un femení) i un aleví.
RdR: Has notat un increment de l’afició durant aquesta última temporada?
A.J: Durant la primera volta de la lliga l’afició es va mantenir força estable, és a dir, érem els quatre gats de sempre (riu). Ara bé, un cop ens vam classificar per jugar les fases d’ascens, vam començar a rebre molt públic i van col·laborar entitats com els Diables per fer pinya. Estem molt agraïts per aquest suport, ja que motiva molt més a l’equip i a la vegada es dóna a conèixer l’esport.
RdR: Creus que aquest volum de públic es mantindrà?
A.J: L’objectiu serà mantenir-lo i ens centrarem sobretot en els més menuts. És important que els nens vinguin a veure els partits d’handbol perquè són el futur i els que mantindran el club viu d’aquí uns anys.
Sobre el seu pas i perspectives
Inicis: Vaig començar als 13 anys, perquè un amic meu hi jugava i entrenava els dissabtes. Un dia em va dir que l’acompanyés i em vaig animar perquè antigament, al costat del pavelló (la plaça Joan Abat), hi havia una piscina i ens hi deixaven banyar després dels entrenaments. Als 14 vaig començar a competir i als 17 em vaig treure el carnet de monitor i compaginava jugar i entrenar. Vaig plegar als 23 anys.
Com a president: Jordi Allepuz i jo vam reiniciar el club al 2005, després d’estar inactiu durant uns 7 o 8 anys. En Jordi va ser president durant el primer any i, després, ho he estat jo fins ara.
Primer equip: Si continua tot l’equip, l’objectiu de cara la propera temporada és l’ascens. Aquesta vegada ens hem quedat a les portes i haig de dir que ens va tocar l’equip més difícil.