Andrea Iglesias: ‘M’impressionarà veure la meva feina per tot arreu i més perquè és el meu poble’
Per a Andrea Iglesias no ha calgut arribar a la tercera, a la segona ha anat la vençuda. Aquesta il·lustradora i dissenyadora gràfica va presentar el seu projecte en el concurs de Cartells de Festa Major del 2014, però no va sortir ni seleccionat per la votació. L’any passat va pensar en tornar a participar-hi però per falta de temps va deixar el cartell per presentar-lo enguany. El que no entrava als seus plans era guanyar amb tanta solvència. 930 vots van rubricar que serà el seu cartell vestirà el poble amb motiu de la Festa Major, una fita per aquesta jove de 28 anys que de moment no treballa d’allò que ha estudiat. De moment treballa amb l’Associació d’Animals de Ripollet i part dels diners que rep per fer retrats d’animals els dóna a l’entitat pel benestar de qualsevol bestiola que ho necessiti. Des de petita li van inculcar el dibuix i espera que aquest premi li serveixi d’aparador per poder ser il·lustradora de llibres.
.
Revista de Ripollet: Per què et vas decidir per un pollet en carretó?
Andrea Iglesias: El carretó no em sonava que hagués sortit mai en cap cartell i vaig voler donar-li més èmfasi, sobretot perquè ja s’ha fet una tradició de la Festa Major de Ripollet. I el pollet segueix sent un emblema del poble. Es fa estrany veure un cartell sense el pollet, també és una tradició. Pensava que no agradava o que era una idea recurrent, però a l’hora de votar ha ajudat bastant.
.
RdR: Normalment treballes més el realisme. Per què has utilitzat un altre estil?
AI: Jo veig la Festa Major com una data molt familiar, sobretot per les atraccions que engresquen a la canalla. Per això vaig pensar que no fos infantil però si pensat per a tots els públics, amb més color, com si fos un dibuix animat.
.
RdR: Com valores haver guanyat amb tants vots?
AI: Sincerament no m’ho esperava. M’ha sorprès però si he guanyat serà perquè de veritat agrada. Li vaig preguntar a la gent perquè el van votar i em deien que era el que més encaixava amb el concepte de Festa Major. Està clar que és subjectiu, però va agradar aquest concepte de més dibuix i menys lletra.
.
RdR: Com vas veure les altres propostes?
AI: Les vaig veure molt cartell. Tot molt harmònic i quadriculat en el qual hi preval la lletra. El meu no és el típic cartell.
.
RdR: Com vas rebre la notícia?
AI: Va ser agònic. No em van dir res el dia de la resolució i vaig estar tota la tarda esperant a veure si em deien quelcom. Van trigar molt en avisar.
.
RdR: Quina proposta vas presentar al 2014 i perquè creus que no va funcionar?
AI: Vaig presentar una bruixa en un correfoc i ho vaig fer a l’oli, tot a mà. I era quan s’havien de fer dos cartells. Aquell era molt més el meu estil. Era més obscur, més realista. Com no va funcionar la bruixa vaig decidir optar pel pollet.
.
RdR: Com està el món del disseny i la il·lustració ara mateix?
AI: El problema és que hi ha molta gent estudiant tot això, i el que demanen més es treballar amb ordinador. Per això a la gent com jo, que ens agrada més treballar a mà, de forma més artesanal, ens costa trobar feina. Per aquest motiu vaig decidir fer el cartell a ordinador, sembla que agrada més.
.
RdR: Amb el tema dels concursos es crea el debat que si perds no reps retribució per la teva feina.
AI: Només m’he presentat aquests dos cops. Si guanyes t’entren ganes de presentar-te a més però és veritat que si perds et desanimes una mica. Després d’uns anys he recuperat les forces. Com l’any que ve no puc participar per haver guanyat miraré de participar en altres concursos. Estaria bé que sinó a tots els participants es retribuís la feina als finalistes. Ja no diria en terme de diners sinó que es coneguin els seus noms, els finalistes són anònims.
.
RdR: I potser que l’ajuntament o les entitats comptessin amb ells?
AI: Això ho faria si són del poble, si participés només gent de Ripollet estaria bé. Podrien ajudar a organitzar exposicions, cosetes perquè la gent els conegui. Però és veritat que durant tot l’any es fan cartells i molts esdeveniments, es podria comptar més amb els finalistes i els altres participants. Hi hagut vint-i-cinc participants, m’agradaria veure la seva feina. Seria un detall.
.
RdR: Quins objectius tens a partir d’ara?
RdR: Quins objectius tens a partir d’ara?
AI: M’agradaria il·lustrar llibres, el que passa és que realment és difícil poder treballar d’això. Has de presentar els teus portfolis personalitzats a les editorials i t’has de moure. Mentrestant començaré a presentar-me a concursos, però m’agradaria treballar de forma estable.
.
RdR: I què significa per a tu saber que el teu cartell estarà per tot el poble?
AI: Realment molta satisfacció. A vegades m’havia parat a pensar que si em trobava la meva feina a alguna parada d’autobús o a algun lloc semblant em faria molta il·lusió i em faria una foto, ara ja ho podré fer. Impressionarà bastant veure la teva creació i encara més si és el teu poble. Mai he fet res semblant, com a molt alguna exposició, com la que va organitzar el Kftí al Mercat, que a cada parada hi havia obres de gent del poble.
.
.
La Festa Major més enllà del cartell
“De moment només hem tingut una festa major diferent a les altres i és difícil comparar el canvis, tinc ganes de veure com evoluciona el nou concepte de Festa Major”, respon Iglesias sobre que li va semblar la Festa Major de l’any passat. Com a ripolletenca és bona coneixedora de la nostra festa i en té una opinió sobre ella. “Realment tenim una de les millors festes de Catalunya, o com a mínim això m’ha arribat. Fa temps era molt famosa segons m’han explicat els meus pares”, reconeix la guanyadora del Concurs del Cartell de FM. Li preguntem sobre la descentralització de les activitats i la idea d’afegir el dijous a la celebració: “El dijous estaria bé si es fa quelcom diferent, alguna cosa nova estaria molt bé. El tema de descentralitzar és perillós si algunes activitats estan molt separades, no posaria les coses molt lluny. Potser si que estaria bé si funciona el tema de l’autobús pel poble”.
.