Qualsevol edat és bona per seguir aprenent. L’Aula d’Extensió Universitària va nàixer com un espai on la gent gran pot aprendre sobre els més diversos temes i matèries de la mà de conferenciants que cada quinze dies acudeixen a l’aula. A la cloenda del setè curs, i després d’anys d’activitats per estimular el coneixement, la seva presidenta des del 2010, l’Àngels Pujol, fa valoració del curs i ens explica quines són les seves impressions respecte a l’activitat que desenvolupen i el seu creixement.
.
Revista de Ripollet: Heu finalitzat el setè curs de l’Aula d’Extensió Universitària. Com valores aquest darrer any?
Àngels Pujol: El valoro molt bé. Gairebé és un tòpic perquè sempre dic el mateix, però va tant bé que quasi necessitaríem que algú ens fes alguna crítica. És molt positiu el balanç, cada cop tenim més associats i la gent està molt contenta. La resposta que rebem dels alumnes es bona.
.
RdR:En quin moment vas decidir posar-te al capdavant de la Junta de l’Aula, vas sentir-te motivada pel projecte?
À.P.: Vaig apuntar-me el primer any, el 2009, com a alumna. Cap al febrer de 2010, a algunes persones ens van proposar formar part de la junta. Més endavant, per circumstàncies personals, el president va dimitir, i em vaig proposar. I aquí sóc encara.
.
RdR: Des que vau començar feu conferències quinzenals. Com heu ampliat les vostres activitats?
À.P.: Continuem amb les conferències, o classes, com els hi agrada dir als alumnes, ja que són la base del curs. Aquest any, a més, hem fet un taller sobre espai emocional i un altre sobre fotografia. També fem sortides matinals, com per exemple a museus, o al Palau de la Música. Des del segon any fem viatges de tres dies. Aquests es fan a final de curs i sempre tenen relació amb algun tema que haguem parlat al llarg de l’any o que ens serveixi per aprendre. Per exemple, es va proposar anar a Còrdova amb la idea d’assistir a una conferència sobre el califat. .
RdR: Quina diries que ha estat la major evolució de l’aula?
À.P.: El nombre d’alumnes. Hem crescut molt. Ara som 165, i el primer any vam començar sent 55 persones. Quan es va arribar a 70 alumnes, l’espai al Molí d’en Rata, que era on es feien les conferències inicialment, ens vam traslladar al Centre Cultural. Tot i que cada any hi ha baixes, sempre hi ha noves incorporacions, de manera que sempre creixem.
.
RdR: A què creus que es deu aquest creixement: la necessitat de més formació o un increment de l’interès per aprendre?
À.P.: Diria que és un interés pel coneixement i per les relacions socials que s’estableixen. En una conferència d’una hora i poc no pots donar gaire contingut, l’explicació no ha de ser densa ni potent. No és una necessitat de formació, ja que és gent que no ho necessita més que per gaudir de l’aprenentatge.
.
RdR: I quin tipus de gent acudeix a les conferències?
À.P.: Tot i que a l’aula pot apuntar-se gent a partir dels 50 anys, som de les aules més joves que hi ha. Ens arriba gent sobretot del col·lectiu de mestres jubilats, gent que treballava a la banca i mestresses de casa. Només volen ampliar els seus coneixements, ja que no fem preguntes, ni exàmens, ni els posem a estudiar.
.
RdR: A quines personalitats heu tingut com a conferenciants?
À.P.: El primer conferenciant que va venir, quan jo encara hi estava com a alumna, va ser el meteoròleg Francesc Mauri. També ha estat amb nosaltres el periodista Francesc Rosselló, Antonio Franco, l’expresident Jordi Pujol, Vicenç Villatoro, i l’any passat vam tenir a Martí Gironell, en una conferència sobre com escriure una novel·la.
.
RdR: Funcioneu per grups o és un aprenentatge en conjunt?
À.P.: Tots junts acudim a les conferències. Durant una hora aproximadament el conferenciant ens parla sobre un tema i reservem el final per fer preguntes i comentaris sobre la xerrada. .
RdR: Es tracta d’obrir un espai per la participació i l’aprenentatge de forma activa?
À.P.: Si, volem que sigui un diàleg amb el conferenciant, perquè d’aquesta manera es motivin més. Hi ha temes que donaran per més i altres per menys, però generalment els costa preguntar. Curiosament, hi ha més dones però pregunten més els homes.
.
RdR: Valora: com és de necessària una Aula d’Extensió Universitària?
À.P.: Està adreçada a la gent gran que, quan va arribar el moment d’estudiar, no va tenir la oportunitat d’accedir als estudis. Ara és el moment d’aprendre. A més, no és només el coneixement, sinó que aporta altres beneficis. Les relacions socials que s’estableixen, la rutina d’acudir a una conferència quinzenal, fa que aquestes persones surtin de casa, cosa que és molt positiva. Un espai de trobada i aprenentatge, és un bon conjunt. És una activitat molt adient. .
Objectius
L’Aula d’Extensió Universitària lluita cada any per complir amb els seus objectius: difondre la cultura entre la gent gran, promoure l’escola activa, la participació i tot tipus d’activitats, i agrupar aquestes en trimestres inserits dins d’un curs lectiu.
Com que depèn de la FOPA i de la Universitat Autònoma de Barcelona, els faciliten els contactes i els assessoren per trobar els millors conferenciants. Els socis o alumnes es poden apuntar a partir dels 50 anys. La quota a pagar és de 40 euros per curs, i en cas que es realitzin activitats extres es pagaran apart. Si esteu interessats, podeu trobar més informació a la seva web: http://www.aularipollet.cat/. .
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies