C. Grillo i E. Llansá: “Tenim il·lusió i ganes per intentar repetir l’or, però ens falta material”
Des de fa unes setmanes al rebedor del Palau Ausit es pot trobar penjada una fotografia de dos dels seus alumnes. Es tracta de Carlos Grillo i Eric Llansá. Els dos alumnes de la doble titulació d’Automatització i Robòtica Industrial i Mecatrònica Industrial es van penjar l’or al concurs de joves talents SpainSkill a principis del mes de març. Grillo i Llansá, acompanyats de José Carrasco, el seu tutor, van muntar i programar una màquina des de zero amb un temps limitat. El jurat va tenir en compte petits detalls com la distància entre les brides que aguantaven el cablejat o que els cargols estiguessin ven ajustats. Els dos ripolletencs van ser els millors i es van endur un or que els hi permetrà participar el proper octubre al WorldSkill, el campionat del món que es disputarà a Abu Dhabi, i al setembre de 2018 a l’EuropeSkill, el campionat europeu que es celebrarà a Budapest. A més, esperen data per tenir una trobada amb el President de la Generalitat.
.
Revista de Ripollet: Com es decideix qui participeu al SpainSkill?
Eric Llansá: Abans que el Spainskill hi ha una competició prèvia que es fa a Catalunya, igual que es fa en totes les comunitats. Es pot presentar qualsevol institut de Catalunya que vulgui, al Palau fa anys que hi participa.
Carlos Grillo: Jo més o menys sabia com funcionava i li vaig proposar al professor que jo volia anar. El problema era que hi havia més gent que també volia i el primer que van fer al centre va ser fer una prova interna. Entre cinc companys vam fer aquesta prova, una de mecànica i una altra de programació. Els candidats que vam sortir vam ser nosaltres dos.
.
RdR: Després d’aquesta elecció quin és el procés fins arribar al SpainSkill?
CG: Després d’aquesta prova vam estar entrenant per al concurs de Catalunya. Van ser dos dies de competició a Tarragona. I el vam guanyar. Es va acabar el curs i ja a l’estiu ens vam començar a preparar el concurs d’Espanya. És com el de Catalunya però més gran, amb més nivell, diferents proves, més complicades. A Catalunya eren quatre equips i en el d’Espanya eren catorze i competeixes amb els millors de cada comunitat.
.
RdR: En què consisteix la prova?
EL: Cal muntar, ajustar i programar dues estacions prefabricades que s’utilitzen a les escoles per ensenyar. Et donen les maquetes, en el nostre cas sabíem quines maquetes eren i vam tenir sort d’haver practicat abans amb elles. A l’hora de la prova no et diuen exactament que sortirà perquè la part de programació és una mica ambigua. Per preparar vam haver de entrenar amb les maquetes que teníem a classe. Vam fer tots els programes que nosaltres crèiem que podien sortir al concurs. Vam tenir sort i ens va aparèixer un programa bastant semblant al que havíem entrenat nosaltres. Ens va tocar una maqueta d’una línia de producció que en una part posava un tap i en l’altre verificava que estigues ben posat.
CG: En total vam fer cinc proves. Per la primera i la tercera ens donaven tres hores, per la segona i la quarta unes dues hores en total. I finalment la última que eren quatre hores.
José Carrasco: Però el temps és un plus de la puntuació. Cada prova té uns punts màxims que alguns pots fallar.
.
RdR: Abans de fer la prova us veieu amb possibilitats?
CG: Si, anàvem bastant motivats. Jo deia que entre els tres primers acabàvem. Fem molt bon equip. El meu company és molt bo, jo tampoc ho faig malament. I el més important és que ens entenem a la perfecció. Per molt bo que sigui ell o sigui jo si no ens entenem no es pot guanyar. Mentre jo treballo ell no em mira per res, em de tenir molta compenetració.
.
RdR: Per tant, hi ha molt entrenament previ?
EL: El mes anterior veníem a l’institut quatre dies entre setmana. A més a més veníem tots els diumenges. I abans eren tres dies de pràctica durant quatre hores cada sessió que fèiem.
.
RdR: Aquest or els hi obre més portes als guanyadors de cara al futur?
JC: Més o menys el seu futur ja el tenen encarrilat. Els dos estan treballant. Van fer la formació dual que significa que tenen un contracte de treball mentre estan estudiant, com tots els seus companys.
RdR: Què significa per a l’Institut aquest primer or?
JC: D’aquesta especialitat és el primer or, però ja es va guanyar al 2007 en la modalitat de Control Industrial. Trobem que ha faltat una mica de repercussió a nivell comunitari. Tot i això si que se’ns reconeix cert prestigi entre les empreses, ara esperem que aquestes vulguin esponsoritzar. Però per al centre és tot un orgull perquè hem apostat molt per ells: hem invertit diners en comprar el material, hem obert l’institut en cap de setmana… Ens han demostrat la seva implicació i nosaltres els hi hem correspost.
.
RdR: Quin ha sigut el reconeixement del poble?
EL: Sobretot a l’empresa i la gent que coneixes, però també persones que no et coneixen. En el saló de l’ensenyament hi havia gent que sabia qui era i s’acostaven a felicitar-me. A nivell municipal els mitjans es van fer ressò i sempre fa il·lusió.
.
El WorldSkill i l’EuropeSkill
“Tenim il·lusió i ganes per intentar repetir or, però realment falta material”, assegura Carlos Grillo. Al final, els recursos d’un institut públic són limitats i no pot comptar amb totes les maquetes que poden aparèixer als dos concursos. “En els dos concursos sortiran maquetes més noves que no tenim i per això necessitem diners. Al final és com si entrenessis a futbol amb una pilota de rugbi”, explica Llansá. Realment les possibilitats són limitades: “Hi ha empreses que es dediquen exclusivament a tenir un o dos empleats que es preparen durant dos anys per fer aquesta prova i només es dediquen a entrenar. Nosaltres, després de vuit hores de feina tenim el temps limitat per entrenar”. “Tenim empreses col·laboradores que ens faciliten materials, però es un material molt específic”, reconeix Carrasco. “Som realistes, però comptem que ells tenen molt nivell”.
.