Dorita Gómez: ‘M’han assessorat a Ripollet. Tenia clar que volia una editorial del poble o rodalies’
Dorita Gómez publica el proper 19 d’abril la seva primera novel·la: La caverna de una época, una història que narra la vida d’una nena francesa i d’una altra d’espanyola. Ambdues es coneixen arran de la Primera Guerra Mundial, i forgen una amistat que les converteix pràcticament en germanes.
Ripolletenca d’adopció, Dorita Gómez ja havia participat en vàries edicions dels Jocs Florals de Ripollet, quedant entre les primeres posicions tot sovint. En la seva primera edició, l’any 2007, va obtenir el primer premi en la categoria de narrativa en català. L’any 2005 també va publicar Poemas y Narrativas de Dorita Gómez.
RevistadeRipollet: Dórita, quan vas arribar al poble?
Dórita Gómez: Hi sóc des de l’any 1968, tot i que vaig néixer a Mas Rampinyo. Quan em vaig casar l’habitatge a Ripollet era molt més assequible, així que ens vam instal·lar aquí, al poble.
RdR: T’hi has sentit com a casa?
D.G: Sí, m’hi he sentit molt bé. Ja m’encantava el poble quan veníem de solters a veure’l. Mas Rampinyo no em va agradar mai.
RdR: Com vas integrar-te en la seva activitat social i cultural?
D.G: Vaig començar a anar a l’Escola d’Adults, quan la meva mare va morir, que la tenia vivint amb mi. Llavors em vaig proposar fermament aprendre el català escrit i perfeccionar el català parlat, que no el sabia. I Així va ser. Vaig estar anant durant 6 anys consecutius a l’Escola d’Adults, i vaig acabar molt contenta. Això em va dur a incorporar-me a tertúlies literàries i tallers de poesia i de manualitats. Inclús em vaig oferir de voluntària per crear un taller de ceràmica russa. Tothom va acabar molt content.
RdR: També va començar llavors la teva participació en concursos literaris?
D.G: Exactament. Arran d’estar a l’Escola d’Adults, podíem participar al concurs literari que organitzava l’Associació de Jubilats de Ripollet. Per Sant Jordi, podíem presentar poesies o narratives. Hi vaig participar per primera vegada i em va agradar. Llavors, a força d’escriure, he anat aprenent.
RdR: No és una afició, doncs, que et vingués de petita?
D.G: No del tot, tot i que quan tenia 16 o 17 anys, a les cartes que m’enviava amb el meu nuvi, que ara és el meu espòs, hi afegia algunes poesies breus. Això no obstant, la vocació desencadenada va sorgir a partir de l’any 1997, quan va morir el meu pare. Se’m va ocórrer regalar als sanitaris que l’havien cuidat una mena de carta d’agraïment, en prosa. Des de llavors, en realitat, no he parat. M’han anat sorgint les paraules i he anat veient que aquest nou món per a mi desconegut, m’atrau molt.
RdR: Això et va dur a publicar per primera vegada el 2005. Què ens en dius de Poemas y Narrativas de Dorita Gómez?
D.G: És un llibre de poemes i prosa que jo no definiria com a poesia, sinó com els meus propis sentiments plasmats en paper. Són vivències meves, en forma de prosa i de poesia. Ara que he llegit la poesia, l’entenc d’una altra forma. Em va fer molta il·lusió publicar-lo. Me’l van editar a Barcelona, i recordo que va ser força car.
Aquesta vegada m’han assessorat aquí a Ripollet, a l’editorial local Emma, on m’han fet les gestions i el pressupost.Tenia clar que preferia alguna editorial del poble o dels voltants, malgrat que tenia diferents contactes de vàries editorials, preus i pressupostos.
RdR: Estem parlant de la teva primera novel·la, La caverna de una época.
D.G: Sí. Aquesta novel·la la tenia ja pensada des de fa molt temps. He tingut, però, varis contratemps de salut que no m’han pas afavorit. Per aquesta raó ho he hagut d’anar aplaçant.
Quan vaig decidir reprendre de nou la iniciativa, se me n’anaven les idees del cap. Finalment, vaig decidir esborrar-ho tot i dir, “va, m’hi poso”. La novel·la actual no s’assembla res a tot el que tenia pensat.
La història es va anar desencadenant sobretot gràcies a dues raons: els meus somnis onírics, que són força tenebrosos, on em torturen, i una conversa que vaig tenir amb la meva néta, la Sara.
M’ha costat força escriure-la, he estat prop d’un any i mig i la he aplaçat tres cops. Fa 6 mesos, però, em vaig proposar que durant aquest últim any l’acabaria. I així ha sigut.
RdR: De què tracta?
D.G: La protagonista és una nena de 6 anys francesa, que conviu amb la seva cosina.
La seva vida, però, dóna un gir de 360ºC amb l’arribada de la I Guerra Mundial. Això les du a exiliar-se i creuar la frontera. Quan arriben a Txecoslovàquia, la protagonista fa amistat amb una altra nena, que s’acaba convertint en una germana. Es van fent grans, s’enamoren i es desenamoren… I no puc dir més!
RdR: Ens haurem d’esperar a Sant Jordi!
D.G: Sí, tot just el dia 19 surt a la venta, quan se celebra el Sant Jordi a la Rambla. Ja està tot preparat per fer la presentació. A les 12 es presenten les autoritats, i després hi ha la firma d’exemplars.
Per cert, m’agradaria afegir que no em considero escriptora. Sóc una persona aficionada a l’escriptura, i que potser es defensa en aquest art. Això no obstant, no m’agrada que em diguin escriptora. Em sona a vanitat. Però, és clar, quina altra paraula hi ha?
RdR: Cap ni una. Si has escrit un llibre ets escriptora.
D.G: Doncs ho deixem així. Però sense cap tipus de vanitat, que quedi constància (riu).
El repte personal de Dorita Góme
D’acord amb l’autora, La caverna de una época, la seva primera novel·la, ha sigut tot un repte personal per a ella. “Em vaig dir que jo era capaç, que podia fer-ho, i finalment vaig poder”, explica. Així mateix, Dorita diu que gairebé tota la novel·la ha estat fruit de la seva imaginació. Només hi ha algunes parts que formen part de la seva experiència personal, com la mort del pare de la protagonista.
La caverna de una época es va acabar d’escriure a Águilas, a Múrcia. De fet, ara Dorita Gómez ja seria allà si no fos per Sant Jordi. “Quan el meu marit es va prejubilar, ens vam traslladar a Águilas. Després, amb la jubilació, hem acabat passant-hi allà entre 6 i 8 mesos. La resta de temps tornem a Ripollet, per estar amb els nostres fills i néts”, confessa.
.
.