Francesc Roset: ‘La nostra Assemblea de la Creu Roja és de les més potents de Catalunya’

Francesc Roset, fins ara president de l'Assemblea de la Creu Roja // Sergi Bayó

Francesc Roset ha estat el president de l’Assemblea de la Creu Roja Cerdanyola – Ripollet – Montcada durant 16 anys: un total de 4 legislatures. En tot aquest temps ha pogut veure com la Creu Roja ha evolucionat d’ocupar-se de l’àmbit sanitari a l’àmbit social, amb la pobresa al capdavant de totes les prioritats. A continuació ens submergim en les seves activitats i en l’evolució que ha viscut.

RevistadeRipollet: Francesc, 16 anys després decideix no renovar com a president? Francesc Roset: Exacte. Seguiré com a voluntari de base. Pensa que és una assemblea comarcal. Això, de fet, és un motiu dissuasiu que suposo que ha fet que, durant 4 legislatures, només em presentés jo com a candidat. S’ha d’assistir a reunions i actes, o entrevistar-te amb l’Ajuntament, entre d’altres coses. Jo mateix no he tingut tots els caps de setmana que hagués volgut per gaudir de la meva llibertat.

RdR: Creu que hi ha altres motius per als quals el càrrec no està gaire buscat?
F.R: Suposo que la gent no es vol complicar la vida. És un càrrec no remunerat. I d’això se n’ha de deixar constància. A La Creu Roja cap membre del comitè en té, no cobrem res a excepció de dietes.
Així mateix, no podem tenir cap relació comercial amb Creu Roja. Per exemple, nosaltres fem cursos i contractem professors, però no podem impartir-los.
Si t’hi vols dedicar, a més, hi ha feina. A més, jo diria que la nostra assemblea és de les més potents de tot Catalunya.

RdR: A nivell d’activitats?
F.R: Exacte, només cal que qui ho vulgui vagi a visitar-nos i veurà la quantitat de gent que va entrant i sortint. No donem l’abast, però la qüestió econòmica també mana. Els recursos són limitats, i nosaltres també patim la crisi. Els Ajuntaments han fet retallades en tot i no fan tants convenis, o els ajusten molt. Tampoc no tenim subvencions a fons perdut. Vivim principalment de les quotes de socis i sòcies.

RdR: Durant tots aquests anys segur que ha vist una evolució. Recorda quin era inicialment el paper de la Creu Roja?
F.R: Sí, el canvi ha sigut profund. La Creu Roja abans se la veia com una entitat sanitària, però això s’ha acabat. Avui en dia ocupem l’àmbit social: la pobresa, tant de famílies com d’individus, i tant d’adults com d’infants. A Ripollet, Cerdanyola i Montcada portem un total de 40 projectes socials.

RdR: Com es materialitzen aquests projectes?
F.R: Te’n puc citar alguns. Quant a gent gran, fem acompanyaments, és a dir, els acompanyem al metge o a algun altre lloc si així ho demanen, i també els muntem activitats d’oci.
Per altra banda, l’Assemblea és un punt d’atenció a l’immigrant. Prestem orientació, els oferim roba o aliments, i disposem de programes d’acollida o cursos d’iniciació al català, al castellà.
Així mateix, disposem de la Creu Roja Joventut, que és molt activa, i fem serveis preventius. També tenim cursos de formació, com el de Primers Auxilis, i programes d’ocupació, que funcionen a partir de convenis.
Tampoc no ens oblidem de la infància, i disposem d’una vocal del comitè que era mestra abans de jubilar-se. Organitza reforç escolar per a nens i nenes pertanyents a famílies desafavorides.

RdR: Tenim entès que alguns projectes han anat destinats a persones minusvàlides, veritat?
F.R: Oi tant! Hi ha un grup liderat per un voluntari amb discapacitat que munta vàries activitats. Fa uns anys, van fer uns estudis on prenien mesures de totes les barreres arquitectòniques de Cerdanyola, i no sé si de Ripollet. Així mateix, feien fotografies. Després ho van enviar tot a l’Ajuntament. Van aconseguir que arreglessin algunes barreres.
Per altra banda, tenim un programa de préstec de material per a ells: cadires de rodes, crosses i altres eines. És totalment gratuït.
Per últim, disposem d’un menjador social a Santa Maria de Montcada, que vam obrir diria que no fa ni 3 anys. Hi va força gent. Abans, però, hi ha un control previ: amb tot això hi ha molta picardia. Per exemple, fa un temps vam repartir uns kits d’aliments i de productes varis, però vam detectar que venia gent que no era tan desafavorida ni necessitada com per requerir-nos.

RdR: Quina va ser la solució?
F.R: Tot això a partir d’ara es fa a través dels Servis Socials dels Ajuntaments, que controlen la gent realment necessitada i ens la envien. També procurem guardar molt el que en diria el secret professional. No volem posar en evidència en algú que sigui pobre.

RdR: Disposeu de tot el pressupost que voldríeu?
F.R: Realment no. El nostre pressupost ha baixat: estem en 1 milió d’euros aproximadament, quan molts cops l’havíem superat. Malgrat que estem fent tot el que la societat ens demanda, sí que podríem arribar a més persones, o potser a les mateixes però amb més recursos.
Sempre diré, però, que la meva gestió no hagués estat possible sense el suport de molta gent i moltes entitats dels 3 pobles: socis, voluntaris, equip tècnic, membres dels quatre comitès que he tingut l’honor de dirigir, Ajuntaments, entitats, empreses i mitjans de comunicació.

RdR: La societat és plenament conscient del període de necessitat que vivim?
F.R: Sí, molta gent és solidària, i ho ha demostrat quan hi han hagut necessitats. Així mateix, la gent ha de veure que el seu ajut és ben empleat, i no ajuden per a res. Sempre ho dic: qui vulgui veure els comptes de la nostra assemblea, només ha de venir i passar per allà.

Prejudicis?
Durant l’entrevista, en Francesc Roset s’ha mostrat interessat en aclarir que la Creu Roja atén a qualsevol persona necessitada, independentment de la seva inclinació religiosa o política. I ho fa narrant que fa uns dies una comerciant li va insinuar que, des de darrere el taulell, sentia molta gent que pensava que “es feia tot per als immigrants, i en canvi per als d’aquí no es feia res”.
En Francesc destaca que això és totalment fals. “Actualment estem atenent a més gent autòctona que no pas immigrants. No fem cap tipus de distinció”, explica.
L’Assemblea de la Creu Roja ha passat a atendre, en només 16 anys, de 400-500 persones a més de 8.000. El creixement de socis és més subtil: de 1.000 a uns 2400.

.

.

.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies