La indignació que va omplir les places celebra el 12M el seu primer aniversari

Pancartes en una assemblea d'indignats // RdR

El 15M espanyol, les revolucions de primavera als països àrabs, el moviment Ocupa Wall Street, la contestació a les mesures de la intervenció a Grècia o la revolució a Islàndia han marcat aquest darrer any. Un any on la indignació ha vertebrat una nova manera de protestes ciutadanes.

El moviment del 15M ha escollit el 12M per celebrar el seu primer any de vida. A nivell mundial ho farà sota el nom de Global Day. Al nostre municipi la celebració s’ha avançat amb l’arribada de la Marxa Indignada pel Vallès Occidental que ha tornat a celebrar assemblees populars als municipis on ha fet parada. Amb aquestes accions es vol fer evident que el moviment no ha mort encara que ha deixat de banda les accions més multitudinàries i s’ha organitzant a nivell local i amb la creació d’entitats més específiques. En paral·lel a les reivindicacions generals han nascut al nostre municipi la plataforma d’afec­tats per la hipoteca, l’assemblea d’aturats, s’enforteix la coordinadora en defensa de la sanitat pública i les manifestacions a la darrera vaga general van ser de les més massives que es recorden. Tot plegat un bon nombre de persones que no es resignen acceptar la situació que s’està vivint. Una situació que no ha millorat des de fa un any.

No ho ha fet a nivell macroeconòmic. Fa un any la tan citada prima de risc es situava en 250 punts, aquesta setmana ha arribat als 425. L’austeritat no està podent baixar el deute públic ni el privat. Més preocupant són les dades de l’atur. El 15 de maig de 2011 a Ripollet hi havia 3.811 aturats, ara 168 més. Espanya es troba en recessió.
Tampoc ho ha fet en el dia a dia de la ciutadania. La reforma laboral abarateix l’acomiadament i empitjora les condicions de treball. S’ha apujat l’IRPF, s’anuncia l’augment de l’IVA i s’han augmentat totes les taxes públiques a més de crear-ne de noves. Ara cal pagar per alguns serveis judicials, a Catalunya cal pagar una taxa per les receptes mèdiques i més pels medicaments, a Ripollet es paga inclús per rebre serveis relacionats amb la llei de dependència. Pagar més i rebre menys. Les urgències mèdiques s’allunyen del ciutadà i es disminueixen les ambulàncies. Caldrà pagar més per anar a les escoles bressol, s’augmenta el nombre d’escolars per aula mentre es disminueix el pressupost a la resta de l’ensenyament públic i s’apugen les taxes  uni­versitàries. Cal pagar més per altres serveis com la cultura o l’esport mentre les entitats reben menys i es suspenen activitats per manca de pressupost. Són evidents les conseqüències que pels veïns estan tenint les polítiques dutes a terme per lluitar contra la crisis. Unes accions que encara no donen cap resultat positiu. L’índex de pobresa augmenta i es calcula que hi ha 8.000 persones sense llar a Catalunya.

La situació és greu, tan greu que fa ja un parell d’anys polítics i economistes parlaven de reformar el capitalisme, canviar el model productiu i dur a terme reformes estructurals. El 15M afegia a aquestes reivindicacions també una reforma del sistema democràtic. S’apuntaven canvis importants com la reforma del Senat, la llei electoral o l’eliminació d’institucions públiques.
A nivell econòmic els grans canvis no s’han fet i els governants s’escuden en la pressió dels mercats financers per dur a terme polítiques contra els ciutadans. A nivell polític encara s’han escoltat menys les reivindicacions del moviment 15M. S’han conegut nous casos de corrupció, s’ha indultat corruptes condemnats i s’han­ constatat incompliments flagrants dels compromisos electorals.
Sobren els motius per mantenir la indignació. Dissabte s’intentarà fer visible novament a la Plaça Catalunya de Barcelona, on també es tanca la Marxa Indignada del Vallès que vol portar al Parlament les inquietuds, malestar, problemes, solucions, alternatives i denúncies recollides al llarg del recorregut. Aquesta crida prova que més enllà de les acampades o les grans manifestacions, durant aquest any s’han organitzat entitats i col·lectius diversos que ar­ti­culen el malestar ciutadà i fan propostes de manera continuada. Un moviment convençut del poder de les persones, bàsic per l’esperança.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies