J. Puertas i Y. Martínez ‘Ajudem als productors, saltant-nos els intermediaris, hi guanyem tots’
La Carxofa Rebel és un grup de consum que va néixer fa deu anys per donar resposta a una necessitat: alimentació responsable. El Juanjo Puertas i la Yolanda Martínez en són membres des de fa molts anys, estan molt conscienciats a l’hora de seleccionar els aliments de temporada i amb la relació directa amb els productors dels mateixos. Ens volen explicar com està la situació avui dia respecte als productes ecològics i el que ha afectat la proliferació dels supermercats als hàbits de consum de la població.
.
Revista de Ripollet: Teníeu preparada una activitat per aquest diumenge, però lamentablement no vau poder fer-la. Teniu previst a una altra data?
.
Revista de Ripollet: Teníeu preparada una activitat per aquest diumenge, però lamentablement no vau poder fer-la. Teniu previst a una altra data?
Juanjo Puertas i Yolanda Martínez: Hem estat preparant la Festa en Verd durant dos mesos, quadrant dates amb entitats com la Casa Natura, els del Jardinet, Mamicria, un grup de música local, o uns que fan cervesa artesana a Montornès. El problema és que coordinar-ho tot de nou és complicat, potser amb la Casa Natura participem a una jornada de portes obertes, però res més. Ja portem tota la setmana amb activitats i queda aquesta.
.
RdR: Com comença aquest grup de consum?
J.P. i Y.M.: Aquest grup està lligat a un projecte, un grup de pagesos joves que volen aplicar tècniques modernes a l’agricultura tradicional per comprovar la seva sostenibilitat. No només ecològicament, sinó també si l’agricultor pot gaudir d’un bon nivell de vida o si es pot aconseguir un producte assequible per la majoria de butxaques.
.
RdR: Com es manté estable aquest projecte? Quines obligacions tenen els membres?
J.P. i Y.M.: El valor fonamental és el compromís, d’un any com a mínim. Per que el projecte del nostre proveïdor, La Kosturika, tiri endavant, ens reparteixen setmanalment una cistella amb preu tancat amb sis productes de temporada, que van canviant cada setmana. No triem els productes, és el que ens arriba.
.
RdR: Va en funció de l’oferta?
J.P. i Y.M.: És clar, i això t’obliga a planejar-te els menús setmanals en funció del que t’arriba, el que desenvolupa la imaginació. Sabem que a meitat de primavera, per exemple, ens comencen a arribar els tomàquets, però que a finals d’agost ja s’acaben. I així amb tot. Anem ampliant el ventall.
.
.
RdR: I quin tipus de productes us arriben?
J.P. i Y.M.: Sobretot productes provinents de l’agricultura, fruites i hortalisses. També ens arriben llegums, pastes, olis, xocolates, cafè, inclús peix i carn. Tot tipus de productes però que siguin de comerç just.
.
RdR: Aquesta relació entre productor i consumidor, pot arribar a ser un model de comerç viable?
J.P. i Y.M.: Sí, hauria de ser-ho. Tot i així, queda una tasca de divulgació molt important, que el missatge arribi a la gent. Estem acostumats a un tipus de vida, a tenir els productes tot l’any. No ens hem de deixar enganyar, però, ja que no som consumidors que triem, sinó que ens hem convertit en estadístiques. La industria de l’alimentació, a més, té unes pautes definides, cada cert temps canvien la distribució dels supermercats per obligar-te a comprar coses que no necessites.
.
RdR: Hi ha hagut un canvi de consciència en el consumidor respecte a l’alimentació responsable?
J.P. i Y.M.: Hi ha una voluntat de recuperar el comerç de proximitat. Mai hi ha hagut tantes botigues aquí que ofereixin productes ecològics, inclús els supermercats tenen línies de productes, però són inclús més cars que comprant-los directament al productor.
.
RdR: De quina manera beneficia aquesta relació més directa entre productor i consumidor?
J.P. i Y.M.: El productor es guanya millor la vida, ja que paguem el preu just pel que produeix. Nosaltres, els consumidors, tot i que paguem una mica més que al supermercat, gaudim d’un producte més natural, ecològic, el problema es que la filosofia del terme “ecològic” no sempre s’utilitza correctament i no tots els productes que es diuen ecològics són “km. 0”. Nosaltres no agafem productes més enllà de 150 km.
.
RdR: És a dir, que aquests productes estan contaminant per una altra banda?
J.P. i Y.M.: És clar, comporta que al final la petjada ecològica sigui la mateixa. És a dir, s’ha de mirar l’etiqueta del producte, i encara que posi “ecològic” s’ha de comprovar la traçabilitat. Un producte tan de moda ara, la quinoa, ve de Sud-Amèrica. Aquesta quinoa ha hagut de viatjar en vaixell, en avió, ha cremat combustibles fòssils. Ja s’ha carregat l’etiqueta. Ho estem pagant car i a sobre contamina més que un cultiu tradicional.
.
RdR: Els aliments es consideren una mercaderia?
J.P. i Y.M.: Sí, es veu com una industria, més que el que és, una necessitat bàsica vital. La indústria agrària és un exemple. Tenim un problema, i és que al final la agroecologia també es converteixi en una industria, per aquest motiu fomentem el producte de temporada i de proximitat. Sinó, el productor també haurà de procurar que el repartiment, en cas que la demanda li vingui de lluny, li surti a compte. I tot i que el pagès mai serà com una gran distribuïdora, de la distribució haurà de treure algun benefici.
.
Voluntariat
El voluntariat a La Carxofa Rebel és rotatiu. Cada setmana un grup recull les cistelles dels proveïdors. Quan algú entra al grup se’l considera un més, és a dir, no hi ha “nous” o “veterans”. Entrar al grup, segons Juanjo, “no és només consumir, sinó que quan anem a recollir els productes ens quedem xerrant i és un moment per compartir experiències i idees sobre temes de diversa índole, com les problemàtiques socials”. Per formar-ne part, només cal que entreu al seu blog (carxofarebel.wordpress.com) i els administradors us informaran. Sinó, podeu apropar-vos els dijous a les 20h al local de l’Associació de Veins Can Vargas (c/ Federico Garcia Lorca, 5).
Voluntariat
El voluntariat a La Carxofa Rebel és rotatiu. Cada setmana un grup recull les cistelles dels proveïdors. Quan algú entra al grup se’l considera un més, és a dir, no hi ha “nous” o “veterans”. Entrar al grup, segons Juanjo, “no és només consumir, sinó que quan anem a recollir els productes ens quedem xerrant i és un moment per compartir experiències i idees sobre temes de diversa índole, com les problemàtiques socials”. Per formar-ne part, només cal que entreu al seu blog (carxofarebel.wordpress.com) i els administradors us informaran. Sinó, podeu apropar-vos els dijous a les 20h al local de l’Associació de Veins Can Vargas (c/ Federico Garcia Lorca, 5).
.