Joan Vera: ‘Són gent que no té res pero que t’ho dóna tot, amb alguns hem fet amistat’
Aquests dies es pot gaudir a la sala d’exposicions del Centre Cultural d’una mostra fotogràfica que porta per títol ‘Els ulls de ningú’. Són més de quaranta imatges en blanc i negre que retraten persones “que molt sovint són invisibles”. Hi ha imatges d’immigrants sense papers “que es busquen la vida al carrer” i la vida diària de persones “que viuen al carrer”. Els autors de les imatges són dos autors joves, l’Eduard Alegre i el Joan Vera. A la presentació de l’expo expliquen que han volgut dedicar una exposició a aquestes persones perquè “són històries que veiem gairebé a diari i que, malauradament, no miren”. Parlem amb en Joan per saber més.
.
Revista de Ripollet: Com neix el projecte ‘Els ulls de ningú?
.
Revista de Ripollet: Com neix el projecte ‘Els ulls de ningú?
Joan Vera: Sorgeix arran d’una exposició que van fer el Joan Expósito, el Vicenç Samper i el Tito, que és el meu pare, van fer una exposició solidària a Cerdanyola en la qual recollien aliments. L’Edu i jo vam anar a veure-la i vam pensar que estaria bé fer també una mostra amb aquest caire solidari.
.
RdR: Com vau organitzar el treball?
J.V.: En un principi els dos anàvem pel mateix. Però després es va desviar i ell va tirar per les persones immigrades i jo pels sense sostre.
.
RdR: Quan temps hi vau dedicar?
J.V.: No ens vam fixar cap temps però hem estat un any o un any i mig treballant en les fotos, fins que ens va sorgir l’opció de l’exposició.
.
RdR: Quines dificultats us va presentar fotografiar a aquestes persones?
J.V.: En el meu cas era complicat perquè els hi costa acceptar ser fotografiat. Però quan parles i els hi expliques que nosaltres tampoc guanyaríem res la majoria acceptaven. És veritat que hi ha qui no, i ho has de respectar. En el cas de l’Edu amb els immigrants va ser encara més complicat perquè alguns d’ells en no tenir papers tenien por que els hi poguessin reconèixer i que els hi donés problemes.
.
RdR: Per què en blanc i negre?
J.V.: Creiem que transmet molt més la fotografia en blanc i negre. Pensem que per a temes com aquests, en blanc i negre impacta molt més?
.
.
RdR: I sense gaire retocs?
J.V.: Hem fet alguns retocs de llums però no hem retocat gairebé res més.
.
RdR: La mostra ja va estar exposada a Cerdanyola. Quines opinions heu rebut?
J.V.: A Cerdanyola va venir moltíssima gent i a la majoria de gent els hi va agradar. A més a l’AFOCER acostuma a ser gent més gran qui fa les fotos i que dos fotògrafs joves haguéssim fet una exposició de caràcter social va sorprendre i va ser molt ben rebut.
.
RdR: Com s’ha rebut aquí a Ripollet?
J.V.: El dia de presentació també vam rebre un bon retorn. Vam estar parlant amb el regidor i una tècnica d’aquí del Centre Cultural i també ens van comentar que els hi havia agradat molt.
.
RdR: A la presentació van participar algunes de les persones que surten a les fotografies. Ja els coneixíeu abans?
J.V.: No. Els hem conegut durant el procés. Els vas a veure, estàs amb ells i amb alguns vam establir fins i tot una relació d’amistat. Són gent que no té res però que t’ho dóna tot. En el cas dels immigrants, per exemple, és gent que ha lluitat molt i ho passat molt malament per arribar fins aquí però en arribar s’han de buscar la vida com poden i no és això el somni que els havien venut.
.
RdR: Què opinen ells de les fotos?
J.V.: Els hi agraden. Estan contents perquè veuen que has comptat amb ells i que el treball ha quedat bé. Els hi fa gràcia sortir a les fotos.
.
RdR: Aquesta no és la teva primera expo. Ja vas exposar fotografies sobre el Cantàbric.
J.V.: És la segona. Sí ja havia fet una amb fotografies de paisatges. Però m’agrada més el tema social i reportatges.
.
RdR: Ja tens algun altre projecte en ment?
J.V.: Ara mateix no. Entre la feina, estudis i mil coses, encara no. L’Edu, en canvi, sí que està treballant ara en un projecte sobre prostitució i transsexuals, la veritat és que té molt bona pinta també.
.
Fotògrafs joves per tradició familiar
Tan l’Edu com el Joan tenen antecedents familiars fotògrafs.
L’avi de l’Edu era fotògraf i ell fa uns cinc anys que fa fotos. El Joan ha viscut l’afició a la fotografia tota la vida a casa, el seu pare, en Tito, és fotògraf i membre d’AFOCER. Malgrat això, en Joan fa tres o quatre anys que s’hi dedica. Tan un com l’altre van començar arrel de fer el curs d’iniciació d’AFOCER.
.
Una de les imatges preferides
Preguntem al Joan quina és la seva fotografia preferida de l’exposició ‘Els ulls de ningú’. I escull dues d’elles. Es queda amb aquestes imatges perquè mostren molt bé “els contrastos de la societat, els anuncis i els negocis dels bancs mentre la gent ha de viure al carrer”. Aquesta és una d’elles.
No us perdeu veure aquestes ni la resta de fotos. L’exposició estarà instal•lada al Centre Cultural fins el 23 de juliol.
.
.
Fotògrafs joves per tradició familiar
Tan l’Edu com el Joan tenen antecedents familiars fotògrafs.
L’avi de l’Edu era fotògraf i ell fa uns cinc anys que fa fotos. El Joan ha viscut l’afició a la fotografia tota la vida a casa, el seu pare, en Tito, és fotògraf i membre d’AFOCER. Malgrat això, en Joan fa tres o quatre anys que s’hi dedica. Tan un com l’altre van començar arrel de fer el curs d’iniciació d’AFOCER.
.
Una de les imatges preferides
Preguntem al Joan quina és la seva fotografia preferida de l’exposició ‘Els ulls de ningú’. I escull dues d’elles. Es queda amb aquestes imatges perquè mostren molt bé “els contrastos de la societat, els anuncis i els negocis dels bancs mentre la gent ha de viure al carrer”. Aquesta és una d’elles.
No us perdeu veure aquestes ni la resta de fotos. L’exposició estarà instal•lada al Centre Cultural fins el 23 de juliol.
.