Jordi Algué: ‘Tots els executats pel règim franquista a Ripollet eren nascuts fora del poble’

La història sempre l’han escrit a els vencedors. Per aquest motiu la memòria històrica és un tant injusta i cal dignificar-la. En un esforç per trobar ripolletencs desapareguts entre el 1933 i el 1945 l’Ajuntament ha contactat amb Jordi Algué perquè faci un cens de víctimes de la República, la Guerra i el Franquisme al nostre poble.
.
Revista de Ripollet: Abans d’aquest encàrrec havies fet alguna feina semblant?
Jordi Algué: Jo sóc historiador i tinc un màster en arxivística. A més, els darrers anys he treballat temes de memòria. L’experiència més semblant l’havíem fet a Navàs, que vam fer un cens i un llibre sobre la història del poble. També he fet documentals i alguns escrits relacionats amb memòria històrica.
.
RdR: Com s’adrecen a tu per encarregar-te el cens?
J.A: Em van contactar del Molí d’en Rata. A Ripollet teniu la sort, com en altres municipis, que hi ha la tradició, amb els recursos locals, d’investigar sobre aquests temes. Però potser ara l’Ajuntament va pensar que era el moment per aplegar la informació existent i fer un cens que posés sobre la taula més sobre les víctimes.
.
RdR: Quina feina fas per tal d’aconseguir el cens?
J.A: Buscar en els arxius els documents que puguin corroborar l’existència de qualsevol mena de repressió a Ripollet entre el 1933 al 1945. Després s’han de confirmar les dades a partir d’entrevistes de testimonis del poble que tinguin algun record. També se’ns han adreçat particulars aconsellant-nos fonts més inèdites o familiars de gent desapareguda.
.
RdR: És fàcil trobar els documents?
J.A: A Ripollet està l’Arxiu Municipal i el Registre Civil que són molt importants de consultar quan es fa un cens. També hi ha altres fonts d’àmbit català com l’Arxiu Nacional de Catalunya o l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. No es conserva tot de l’èpo­ca però serveixen per fer un cens aproximat.
.
RdR: Tu simplement ets l’encarregat de fer-lo però per què és necessari aquest cens?
J.A: Si es volen fer unes polítiques de memòria que incloguin la veritat, la justícia i la reparació el primer que cal és saber del que parles: quins són els noms de les víctimes, quantes van ser, de quina tipologia… la primera part per fer justícia és esclarir la veritat. Hi ha famílies que saben què va passar amb els seus familiars però altres que no. Es diu que Espanya és el segon país amb més desapareguts. No sé si acaba de ser cert però és una falta de consideració democràtica i de dignitat que la gent, després de 80 anys, no sàpiga que va ser dels seus familiars. I no només mirem víctimes mortals sinó també d’altres tipus com empresonats, reclusos en camps de concentració…
.
RdR: Com era Ripollet en aquella època?
J.A: És un poble que amb l’arribada de la Uralita va patir un canvi demogràfic molt gran. Va començar la immigració als finals dels anys 20 i principis dels 30, sobretot gent d’Almeria i Múrcia. O bé treballaven a la indústria o bé al camp. A escala social va ser un dels canvis més grans de l’època. Amb la instauració de la República van arribar les tensions socials, es van prometre i van iniciar canvis als quals la gent catòlica i conservadora s’hi van oposar. A cada poble es van reflectir les tensions que van fer esclatar la Guerra Civil.
.
RdR: Quines són les primeres conclusions que es poden treure?
J.A: Per exemple els que sabem que van ser executats pel règim franquista tots eren nascuts fora de Ripollet, de fet només un era de Catalunya. Gent que probablement havia vingut a buscar feina i que al tornar a la terra de procedència van ser agafats. Això ja passa avui, la immigració acostuma a ser gent amb menys recursos i són carn de canó, en aquella època igual. Contra el règim franquista va haver gent nascuda a Ripollet i nascuda fora, però la repressió més forta va ser per la gent que havia nascut fora.
.
RdR: Ara mateix ha sortit un total de 72 víctimes.
J.A: Estem entorn de la setantena de víctimes referenciades. Com passa a la majoria de localitats el percentatge més alt prové del front de guerra. Pràcticament la meitat. Aquests són els més difícils de seguir la pista perquè la majoria eren republicans. Per una altra banda venen els afectats per la rereguarda republicana i l’altra del règim franquista. Hem trobat uns set executats però també tenim tres persones que van morir a la presó i cinc als camps d’extermini nazi.
.
RdR: A més 124 persones jutjades.
J.A: Amb això entraríem més cas a cas. La repressió més ferotge del règim franquista va ser la repressió militar. Es va acusar a gran part de la població d’adhesió a la rebel·lió. Tot una paradoxa perquè el règim establert era la República i els que es van alçar en contra van ser els franquistes, és una mica pervers. Però al final el guanyador escriu la història. Això sí que vull que quedi clar, no es tracta de passar comptes d’un bàndol amb l’altre sinó de fer un estudi rigorós on tothom se senti representat, no parlem de bons i dolents, la violència política estava sobre la taula. Però cal reconèixer que la repressió franquista va tenir un punt bastant venjatiu, això està estudiat. Si es compara la repressió republicana amb la franquista la diferència és que la franquista venia de l’Estat, sobre els no exiliats es va fer un ajustament de comptes.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies