Juan López: ‘És impressionant el gran número de persones que fan dansa a Ripollet’
La dansa contemporània és una forma de vida per a Juan López. Quan ell va començar en aquest món el ball només s’entenia com una forma de competició. Els nervis i les males vibracions s’apoderaven de López a cada competició i, paradoxalment, feien que no gaudís d’allò que més li agradava, ballar. Per aquest motiu al 2009 va decidir començar amb el projecte Epidemic Dance Show, una associació de dansa-teatre amb la intenció de ballar per connectar el públic amb el ballarí. Amb aquests vuit anys de vida Epidemic s’ha assentat a Ripollet i la formació ja és una entitat més que treballa colze a colze amb altres entitats per fer de Ripollet un poble molt més potent a nivell cultural. Un exemple d’aquest treball conjunt és la seva participació aquest cap de setmana en la segona edició del Dia Internacional de la Dansa.
.
Revista de Ripollet: Com associació que evita la competició quins són els vostres objectius?
Juan López: L’objectiu principal és connectar amb la dansa i amb l’espectador. De fet, fa poc, vam fer un curs de eneagrames, un mètode d’autoconeixement, obert a tothom perquè crec que és una tècnica molt bona per coneixe’t a tu mateix i donar-te compte que no pots jutjar a ningú. Un curs molt adequat per com vivim la dansa.
.
RdR: I l’objectiu envers a Ripollet?
JL: Sempre ens han dit perquè no ens anem fora, que fem espectacles molt interessants. Però mai he tingut aquesta necessitat, d’expandir-nos i anar fora. Per molt que siguem una associació molts ens consideren com una extrascolars, i per als adults és un hobby. No ens dediquem professionalment, al final som una eina del poble per gaudir de la dansa.
.
RdR: I sou una entitat molt ben integrada al teixit associatiu local.
JL: L’equip de cultura de Ripollet és un equip molt potent que ja ho té per la mà tot el que es fa. Quan es fa quelcom diferent com el Dia Internacional de la Dansa cada associació té la seva feina personalitzada i cada vegada t’adones que cada any és més costós perquè intentes ajudar més i suposa més feina. Però, ara més que mai la col·laboració és exquisida. El que veig ara és que hi ha molt acompanyament per part de tots. L’únic problema que té ara Ripollet és que el teatre està molt sol·licitat i els hi has de fer la reserva amb molt temps d’antel·lació. Però a favor tenim que és molt interessant que els instituts vagin fent musicals, com el de Mar i Cel que va ser molt potent.
.
RdR: Com valores la segona edició del Dia de la Dansa?
JL: Aquest any l’hem volgut descentralitzar molt més per poder arribar a més barris. La idea era estar en tot el poble perquè sempre es fa tot al mateix lloc i estem acostumats a veure-ho tot des del mateix lloc. Això ho veig molt positiu. Si que és veritat que no totes les entitats ho compartien, però realment és positiu. La llàstima és que per mesures de seguretat vam decidir de no fer-ho al Parc Rizal i portar-ho al Centre Cultural, va fer que anéssim malament de temps però realment va sortir molt bé.
.
RdR: Som un poble amb una gran afició a la Dansa.
JL: A Ripollet és impressionant el número de persones que ballen. Només cal comptar els gimnasos que hi ha. De fet, aquest cap de setmana algun gimnàs no es va presentar, si tots participéssim no se com ho faríem, a més coincidia amb dates de competició. Jo tinc alumnes que estan en altres gimnasos i no van participar-hi perquè tenien competicions. El volum de ripolletencs que podrien participar al Dia Internacional de la Dansa és molt gran. De ballarins hem tingut més de 200. I tot això anirà a més, aquest any hem fet dos dies, i segur que anirà creixent moltíssim, i no només de participants sinó també de públic. El parc Primer de Maig estava ple, com també el Centre Cultural o les pistes d’ESBAR.
.
RdR: Parles ja de l’any vinent, quin és el següent pas per seguir creixent?
JL: El pas següent és quedar totes les entitats que hem participat i tots poder dir la nostra. Per la meva part puc dir que ha estat molt bé, sobretot a nivell energètic ho he vist molt millor que l’any passat. Com tots ens coneixíem ha estat molt més fàcil treballar i les sensacions han sigut molt millors. Però fins que no seiem no sabrem que cal canviar, aquesta forma de fer és la única manera d’evolucionar.
.
.
RdR: Què li cal al poble per treballar per millorar a nivell de dansa?
JL: A Ripollet li cal un centre de dansa. Necessitem un centre de dansa. Personalment adoro el centre cultural, tant per l’edifici com per la gent de cultura que hi treballa. T’acompanyen i t’acullen molt bé. Però és veritat que el Centre Cultural s’ha quedat petit per a totes les entitats de dansa que som. De fet ja hi ha associacions que tenen el seu propi local perquè seria impossible, per això crec que necessitem un centre de dansa on no ens solapem tant totes les entitats. Seria un gran pas que el poble hauria de fer.
.
RdR: Sona molt interessant i lògic. És possible?
JL: És complicat de realitzar però s’ha de posar sobre la taula perquè és una problemàtica. Dintre de la dansa hi ha un munt d’especialitats. Podríem fer moltes més coses sinó ens manquessin els espais.
.
Any Lorca vs Any Clavé
Epidemic Dance Show va estar molt actiu l’any passat dins l’Any Lorca. Enguany també celebrarà amb espectacles i actuacions l’Any Clavé. El repte però, és diferent.
Federico García Lorca tenia una gran destresa amb les lletres. Se’l recorda per la seva prosa i la seva poesia, però sobretot per les seves obres de teatre. Bodas de sangre, Yerma o la Casa de Bernarda Alba són referent del teatre espanyol. Per aquest motiu Juan López i Epidemic ho van tenir fàcil a l’hora de preparar els espectacles per celebrar l’any Lorca. Anselm Clavé també va ser poeta i dominador de les lletres, però el que el va fer històric va ser la música i sobretot el moviment de les agrupacions corals. Per aquest motiu la dificultat per a López i Epidemic creix aquest any Clavé, però també les ganes d’aprendre.
.
.
Fotografia cedida per Juan López i signada per ‘tge’
.
.