M. Fuertes: ‘El combat medieval pot fer por però si el proves t’enganxa, no és perillós’

Qui no s’ha quedat bocabadat amb alguna escena de batalles de Joc de Trons o el Senyor dels Anells. En el cas de Mariano Fuertes no només s’ha quedat bocabadat sinó que ha anat més enllà i quan va poder posar-se una cota i un casc no ho ha dubtat. El combat medieval ha arribat en forma d’esport i ell, pot dir, que forma part del millor equip espanyol.
.
Revista de Ripollet: Com t’ho fas per conèixer aquest esport? 
Mariano Fuertes: Sóc un fanàtic de la història, m’apassiona, i també dels esports col·lectius. A través d’Internet estava buscant informació sobre recreació històrica, ja que pertanyo a un grup anomenat Duorum rivuum (Dosrius en llatí), i em vaig topar amb un parell d’equips que feien aquest esport. Em vaig posar en contacte i vaig començar a provar. Des del primer dia em vaig enganxar. Vaig començar a finals del 2016 fins ara. Entrenant molt dur i he passat per diversos equips fins a arribar a l’actual, Urna Regnum, equip de la part nord d’Espanya.
RdR: Com es competeix? 
M.F: És un esport de contacte en el qual s’utilitzen armadures reals fetes amb materials moderns. Hi ha diferents modalitats. Els un contra un que són semblants als duels d’esgrima. Després hi ha les modalitats de melé que es disputen en grup. Pot ser cinc contra cinc, 10 contra 10, 21 contra 21 o en campionat mundial, 30 contra 30. També hi ha la modalitat d’un contra un més semblant a la lluita lliure, on la majoria de cops s’hi valen. En el cas de les melés es treballa molt la tàctica per tal d’evitar que et tirin a terra, ja que l’objectiu és abatre al rival. La tècnica també és important i cadascú l’adapta perquè pots abatre al teu rival amb una clau de judo, de ‘moha tai’ o intentar que caigui amb una traveta.
RdR: Us ajudeu d’armes i armadures? 
M.F: Les armadures segueixen fonts històriques, entre el s. XIII i el s. XVI. Les armadures pesen entorn d’uns 30 quilos, on es porta més pes és en el cap per evitar cops en una de les zones més sensibles del cos. Les armes són les mateixes que s’utilitzaven antany excepte alguna que està prohibida, per exemple els martells de guerra que estaven pensats per rebentar les armadures. Les espases no poden estar afilades ni pots fer el moviment de punxar amb elles.
.
.
RdR: Abans de començar amb el combat medieval havies tingut algun tipus d’experiència en lluita? 
M.F: Havia fet judo i per la meva professió tinc nocions en defensa personal. Tot això ho pots aplicar perfectament.
RdR: Vas començar el 2016 i en menys de tres anys ja ets subcampió d’Espanya, sembla poc temps. 
M.F: És un esport d’equip i tinc molta sort d’estar on estic ara. Som un total de vuit i al camp surten cinc, tres són recanvi. També entra la preparació física, intento entrenar cinc dies a la setmana més l’entrenament específic el cap de setmana amb l’equip. Si li dediques més temps aprens més ràpidament, el meu temps lliure el dedico a buscar vídeos. Amb autocrítica i moltes ganes és més fàcil millorar.
RdR: T’entrenes aquí a Ripollet, no?
M.F: Sí, al DuoFitness. Aquest esport és molt exigent, castiga molt físicament. Cada dia amb armadura no pots entrenar. Al DuotFitness faig molts entrenaments de ‘cardio’, semblants al crossfit.
RdR: Sembla perillós. Fins a quin punt ho és? 
M.F: És la pregunta que tothom fa. Al principi fa respecte i pots tenir por però quan veus que et peguen i gràcies a l’armadura no sents gairebé res és una sensació que enganxa. El nivell de lesió és baix, un 8%. Sobretot són lesions de genolls i turmells provocades pel moviment i no pels cops. És un nivell molt semblant al del rugbi. Les lesions per cops es donen per accident, només si falla l’armadura, però és realment estrany que passi.
.
RdR: Quina és la història d’aquest esport? 
M.F: Aquest esport és una adaptació dels entrenaments a l’edat mitjana. Ho recuperen a Rússia, farà uns vint anys, ja que allà fan molta recreació. Li posen una normativa per seguretat. Aquí arriba al 2013, igual que a França. Però allà s’han fet les coses millor, ens tripliquen en equips, ja que han rebut ajudes. Aquí hem organitzat tornejos mundials però hem rebut poc suport. És una llàstima amb la cultura medieval que té la Península.
RdR: Com va anar la jornada del campionat? 
M.F: Molt bé. Tot i guanyar la plata vam marxar amb un regust d’haver guanyat l’or. Hem quedat com el primer equip espanyol perquè va guanyar el millor equip del món que és rus i estava convidat. El campionat es va fer a Conca, al Castell de Belmonte. Van participar els vuit equips que hi ha a Espanya. Vam passar la fase de grups guanyant a un dels millors equips francesos. A les semifinals ens vam trobar amb l’equip de Barcelona i a la final els russos ens van passar per sobre, però segur que arribarà el dia que estiguem al seu nivell.
RdR: T’identifiques amb algun heroi medieval? 
M.F: La veritat és que no, em considero un soldat ras i humil que amb la seva lluita es fa un nom. Potser em sento identificat amb l’època dels almogàvers. M’agraden perquè van sortir a buscar fortuna i expandir la Corona.
.
Fotografies cedides per l’entrevistat (The Medieval Things)

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies