M. Osuna: ‘Visc la preparació del castell de focs amb la il·lusió del primer dia’

Un dels moments cabdals de la Festa Major és el Castell de Focs Artificials. De ben petit a Manolo Osuna aquest moment el deixava fascinat, tant era així que va decidir dedicar-se a la pirotècnia. A poc a poc va
adquirir l’experiència suficient per endinsar-se en aquest món. Osuna fa més de vint-i-cinc anys que està darrere dels focs artificials de Festa Major, aquells que quan era petit el deixaven bocabadat. Un somni fet realitat amb altres reptes que mai hagués imagina.
.
Revista de Ripollet: Com comences en el món de la pirotècnia?
Manolo Osuna: En el meu cas és vocació. De petit m’entusiasmava veure els focs artificials i en aquell moment mai m’hauria imaginat treballar d’això. La primera vegada que vaig veure un castell de focs va ser aquí al poble, a la Festa Major. Any rere any els anava a veure, tot i que a vegades arribava tard per no llegir el programa. Cada any se sumava aquella passió i al final vaig començar a moure’m per aprendre. Vaig començar d’ajudant i estava amb els Diables, així vaig agafar experiència. Quan em vaig veure preparat vaig decidir escriure una carta a Pirotècnia Igual i en qüestió de pocs dies em van contractar.
.
RdR: Quin va ser el teu primer contacte?
M.O: Va ser amb un noi de Terrassa que treballava amb pirotècnia valenciana, feia d’aprenent. Quan vaig començar professionalment va ser el 1989.
.
RdR: I poc després de començar vas començar amb els Castells de Focs de la Festa Major de Ripollet.
M.O: La meva empresa era la que preparava el Castell de Focs, i encara el prepara. Al principi anava a acompanyar fins que al final em va tocar a mi encarregar-me. Recordo que la primera vegada que els vaig preparar em va fer molta il·lusió, eren els castells que jo vivia de petit. Però han passat els anys i em fa la mateixa il·lusió que la primera vegada.
.
RdR: Llavors ho continues organitzant amb la mateixa empresa?
M.O: Això mateix, segueixo amb la Pirotècnia Igual. Estic molt orgullós del mestre que em va ensenyar. Però aquesta feina t’obliga a innovar constantment. He hagut d’inventar nous sistemes per millorar i trobar nous efectes per agilitzar la feina. Si no innoves et quedes enrere.
.

.
RdR: Com a pirotècnic vas participar activament amb els Diables de Ripollet.
M.O: Em vaig integrar a la colla poc després que es formés. Era un grup d’amics que va començar a moure l’entitat a partir de les trobades a la cafeteria més antiga del poble, el Faro. En aquell moment era un passerell però a poc a poc vam moure la colla i a mi em va servir per aprendre molt. Amb els Diables vaig aprofitar per fer petits muntatges als finals del correfoc i amb el temps em vaig encarregar de la pirotècnia, al final ens vam encarregar nosaltres del piromusical de Carnaval.
.
RdR: Què ha de tenir un bon castell de focs?
M.O: La gent el que busca és que la sorprenguis. O comences amb un principi molt potent, encadenar el castell de forma interessant… ha de tenir un ritme i molta varietat de colors per arribar al prefinal amb tothom enganxat. A més, l’espai on fem el castell a Ripollet ens permet jugar amb rodes a la base. Al final cal trobar alts i baixos.
.
RdR: Mai havies participat en un concurs de Castells i aquest any ho vas fer al de Pamplona. Com és?
M.O: Cal dir que era la primera vegada que participava perquè és un concurs d’autor. Era el vintè aniversari dels Focs Artificials de Pamplona, és l’únic concurs d’aquest tipus. Són nou dies i cada dia un dels nou pirotècnics o pirotècniques de diferents parts del món. Mai havia participat en un concurs perquè normalment vas en nom de l’empresa i es fan coses molt bèsties i poc creatives, per això em va motivar. En aquest cas és la teva obra d’art particular.
.
RdR: En aquest concurs participen els millors pirotècnics del món. Com contacten amb tu?
M.O: Un company de l’empresa va conèixer al director artístic de Pamplona i em va posar en contacte. Em vaig trobar amb ell a Barcelona i va prendre apunts de la meva feina. Quan faltaven dos mesos per començar el concurs em va trucar. Quedava molt poc temps però no m’ho vaig rumiar gaire, era una oportunitat única.
.

.
RdR: Vas quedar tercer. T’ho esperaves?
M.O: Com tots els concursos té els seus inconvenients. Per un error fora del meu control em van penalitzar. Vaig seguir les premisses que demanaven i em vaig emportar la màxima puntuació però l’error em va deixar en tercer lloc. Tot i això ha estat una gran experiència i d’aquí a dos anys tornaré més preparat. A més m’han reconegut l’espectacle com el més arriscat que s’ha fet mai per San Fermí, tot un orgull.
.
RdR: Ha sigut el repte més gran de la teva carrera?
M.O: L’altre gran repte va ser el Cap d’Any del 2018 a Montjuïc. Per primera vegada vam col·locar rodes darrere les columnes de Puig i Cadafalch. Tenia experiència però va ser un repte molt gran pel que significa aquell dia. Vaig acabar molt content, tot va anar rodat.
.
RdR: Ja penses en el Castell de la propera Festa Major?
M.O: No, però sí que puc avançar que serà millor perquè treballarem amb millor material.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies