Microscopi: Octubre

Començo a escriure pensant en octubre. I me n’adono que no començo res, sinó que en primer lloc el que estic fent aquí és, des de la humilitat i l’aprenentatge adquirit per les que m’han precedit, continuar el que altres ja han fet, que no és res més que obrir els espais de lluita a les paraules.
Abans parlava de les dones i dels homes que avançaven. Trenta anys de l’inici del moviment antimilitarista amb els 57 joves que es declaren insubmisos al servei militar obligatori. 50.000 joves i 1.700 empresonats. Una lluita llarga i costosa que va aconseguir l’objectiu i que ens va ensenyar que davant de lleis injustes, la desobediència i la solidaritat s’han de recolzar una amb l’altra. Un aprenentatge i una crida per avui.
I el dubte sorgeix en com expressar en aquesta pàgina que ara, en aquests moments, estiguem vivint el fet polític de més importància des de la dictadura amb els mateixos plantejaments que aleshores: la defensa de les llibertats i el qüestionament de l’estat espanyol com un estat de dret.



Ripollet, tres d’octubre de 2017. Just on fixo el punt de no retorn, d’esvair el dubte. La denúncia clara i rotunda dels abusos i de la brutalitat d’un règim sobre les persones, de voler impedir un exercici democràtic com és el posar urnes, de rebuig a la monarquia. Una jornada multitudinària al carrer, de tallar una autopista per primera vegada per a molts veïns i veïnes. Perquè és aquí on des de diferents visions hi tenim un acord. Octubre va més enllà d’independència sí o no, va de preservar els nostres drets col·lectius bàsics, de compartir les lluites, i davant del poder de les elits econòmiques i la força violenta d’un estat no s’hi valen les contemplacions.
D’aquell octubre i d’aquest octubre ens hi juguem molt. Tothom.
Judicis venjatius, muntatges i clavegueres, exili. No podran aturar la llibertat.

David Fontanals – Decidim Ripollet
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors