Mobilitzem-nos?
Ja han passat dos anys des de que va sorgir el conegut moviment 15-M. Dos anys d’aquelles mobilitzacions que van fer sortir al carrer a milers de persones a protestar per un món millor, i unes condicions dignes. Tot era molt maco. A molts pobles van començar a crear-se assemblees, a mobilitzar a persones que mai s’havien mobilitzat. A crear un esperit d’autocrítica sobre el sistema polític actual. Tot semblava indicar que el poble podria adquirir cert poder per a canviar les maneres de fer.
Dos anys després, malauradament, poc ha canviat. Segueixen havent-hi tants o més casos de corrupció, dels quals pocs acaben tenint condemna de presó i de tornar el que s’han embutxacat. Seguim tenint el mateix poder judicial. Un poder judicial que, tal i com se’m va explicar en el seu dia a l’escola, aquest hauria d’estar separat del poder legislatiu i executiu, però que cada vegada té més punts per a posar-ho en dubte. Un poder que deixa al carrer a individus que han robat milers de milions, però que dicta dos anys de presó a una dona per utilitzar una targeta que no es seva per a comprar bolquers per al seu fill.
Dos anys després, malauradament, poc ha canviat. Segueixen havent-hi tants o més casos de corrupció, dels quals pocs acaben tenint condemna de presó i de tornar el que s’han embutxacat. Seguim tenint el mateix poder judicial. Un poder judicial que, tal i com se’m va explicar en el seu dia a l’escola, aquest hauria d’estar separat del poder legislatiu i executiu, però que cada vegada té més punts per a posar-ho en dubte. Un poder que deixa al carrer a individus que han robat milers de milions, però que dicta dos anys de presó a una dona per utilitzar una targeta que no es seva per a comprar bolquers per al seu fill.
I jo em segueixo preguntant, després de totes les mobilitzacions què ha canviat? Res ha canviat cap a millor, ans al contrari, cada vegada l’atur puja més, i cada vegada exploten més casos de corrupció. A molts dels representants polítics els hi és igual el que el poble demani, mentre puguin anant col·locant als seus amics.
Una de les formes que té el poble per a proposar alguna llei són les iniciatives legislatives populars. Una proposta de llei que es presenta al parlament una vegada tens les signatures suficients per a tirar-la endavant. Després, els partits polítics que composen la cambra del parlament decideixen si l’accepten o no. Però sembla ser que tampoc serveixen de gaire, perquè alguns dels partits polítics els hi és igual que una d’aquestes propostes sigui signada per una gran part de la població. La modifiquen com volen fins a l’extrem que no és la mateixa.
Podeu notar el meu to un pèl pessimista. No veig que les mobilitzacions tinguin cap efecte, així com tampoc la participació parcial en el sistema. Potser el que caldria es que més gent vàlida s’impliqués en la política i desbanqués a la massa de corruptes escalfacadires que hi ha avui en dia. Si que cal lluitar i mobilitzar-se per a demanar canvis, però també cal implicació amb idees i cares noves.
Cal dir però en favor d’alguns polítics, que no tots són iguals, i que n’hi ha alguns que si que valen la pena. Aquests però, us els deixo a la vostra elecció, que de ben segur que us en sortiran alguns.
Kàtia G. Samper