Mor Rosa Santacreu, ànima i veu de l’entitat local Ripollet Sardanista
El primer dia de 2017 portava una mala notícia per l’associacionisme local. El de-cés per malaltia de Rosa Santacreu als 81 anys, secretària durant molt temps de Ripollet Sardanista però que va ser molt més que només això per aquesta entitat. La Rosa va iniciar en 1982 el programa de ràdio ‘Ripollet Sardanista’ col·laborant llavors amb l’Associació Ràdio Ripollet. Un programa premiat que encara segueix en antena a Ripollet Ràdio. Es va convertir així en la veu local de les sardanes i una de les seves majors promotores. En una entrevista a la Revista de Ripollet al 2004 explicava que “sempre que sigui per engrandir la sardana, allà on sigui hi aniré”. Col·laboradora també de la secció local de Mans Unides i de la parròquia, més enllà de la seva tasca associativa Rosa també era membre de Convergència Democràtica de Catalunya, ara PDECAT. En l’enterrament, oficiat el passat dia 2 en una església plena, va quedar palesa l’estima de molts veïns que la van acomiadar amb una sardana i amb l’agraïment públic de les entitats.
.
Escrits en record de la Rosa Santacreu:
Associació Ràdio Ripollet i Revista de Ripollet
.
Ens agrada recordar la Rosa Santacreu fent el programa Ripollet Sardanista l’any 1982.
.
L’Associació Ràdio Ripollet i la Revista de Ripollet ens afegim al condol de la família i amics. Per nosaltres ha estat un orgull i un plaer haver compartit tants anys amb ella a la ràdio.
La recordarem sempre amb un somriure i disposada sempre a col·laborar.
.
.
Ripollet Sardanista
.
Gràcies, Rosa!
.
Ara fa un any, Ripollet Sardanista en el seu 40è aniversari va otorgar una sèrie de condecoracions a persones que gràcies al seu esforç i la seva implicació amb l’entitat van aconseguir fer-la gran tal com és ara. Una d’aquestes persones va ser la Rosa Santacreu. Estem orgullosos i satisfets per haver-li fet aquest reconeixement en vida. Ella va ser una persona vinculada a molts àmbits de Ripollet i nosaltres, les persones del món sardanista, hem tingut la gran sort de formar-ne part. Va dedicar moltes hores de la seva vida personal a la sardana la qual va estimar fins els seus últims dies.
.
Per a la nostra entitat, la Rosa va ser una persona indispensable en tots els aspectes. Cadascun dels seus petits detalls van ajudar a millor-la i a perfeccionar-la. Va formar part de la Junta durant 38 anys on va ocupar diferent càrrecs de responsabilitat, així com també va dedicar moltes hores a la ràdio amb el programa de l’entitat. La seva implicació en Ripollet Sardanista anava molt més enllà perquè ella va ser un pilar fonamental per a la promoció i la difusió de la sardana, ja que va ser pionera en l’ensenyament d’aquesta dansa i de la seva música juntament amb moltes altres persones. És per això que avui són moltes les persones que recorden la Rosa com aquella mestra que un dia ens va agafar la mà ben fort i ens va iniciar en les senzilles passes de la sardana. Aquesta compromís ferm amb la sardana és la forma més clara per poder definir la Rosa com una persona que ha estat impresicindible per poder entendre la història i les dinàmiques de la nostra associació.
.
I és així com la recordarem, com la mateixa sardana, perquè la Rosa era senzilla, tranquil·la i serena; tot el feia i deia sempre ho feia amb pausa i amb mida, i de la forma més humil possible. Mai va ser una persona arrogant i això va fer que sempre fos molt estimada i respectada per tothom.
És per això, Rosa, que se’ns farà molt difícil poder seguir sense tu, sense el teu consell adient en els moments indicats. Però, afortunadament, l’emprenta que ens has deixat ens ajudarà a tirar endavant. Ho farem seguint els teus passos, amb la teva forma de fer les coses. Som conscients que no estem en el nostre millor moment, però farem tot el possible per aconseguir-ho perquè de ben segur que tu hauries estat la primera de remar cap endavant sense cap mirament.
Només podem tenir paraules d’agraïment. Sempre el teu exemple romandrà a Ripollet Sardanista i la teva emprenta serà imborrable…
.
Allà on siguis, fins sempre!
.
.
Convergència Democràtica de Catalunya
.
Adéu a la Rosa
.
Tornarem a mirar aquell banc en el que cada dia en els últims temps seies indefectiblement per agrair els rajos del sol que esperonaven el teu rostre cada cop més pàl·lid. Allà, de cara a la plaça contemplaves la gent que anaven i venien dels seus afers. Sempre recordarem aquella mirada serena, conformada i viva i aquell somriure amable i agraït amb que obsequiaves a tots els que et saludàvem, que érem molts, i sobretot la dolçor i alegria amb la que contemplaves els més menuts que a aquella hora sortien d’escola.
.
Tornarem a mirar aquell banc però el teu cos ja no hi serà perquè per tu ja era massa el temps que et separava d’en Lluis i en Lluis segur que et cridava al seu costat perquè ja saps que poca cosa feia si no era amb tu i al cel li devia passar el mateix. És el consol dels teus fills i nets.
.
Tornarem a mirar aquell banc i el teu cos no hi serà. Però hi trobarem el teu estel, aquest estel que amb la teva empremta ens has deixat. Un estel de generositat, d’alegria, de dedicació als demés des del primer dia que vas arribar a aquest poble que tant has estimat i que tant t’estima. Has estimat el teu país petit com ho has fet amb el teu país gran que és Catalunya. Amb militància, amb disponibilitat total, sense buscar ni esperar reconeixements, silenciosament. És molt el que has donat per preservar les tradicions culturals d’aquest país gran al teu país petit que és Ripollet amb tantes activitats, sobretot la teva dedicació a la sardana. Avui la sardana per tu plora i et diu adéu rosa d’abril.
.
I també el teu cor i la teva generositat era massa gran com per limitar-lo a un país i la teva preocupació anava més enllà. Eren el més pobres, els més necessitats de tot el món, l’objectiu dels teus esforços a través de la teva col·laboració amb Mans Unides. No són discursos i consignes el que els més necessitats esperen, sinó generositat i ajuda efectiva com la que tu exercies. Per força ha d’haver un cel per a persones com tu.
.
Tornarem a mirar aquell banc i potser hi seurem com el net d’en Siset al portal . Gràcies Rosa per tota la teva generositat. Els teus amics de Convergència, com tots els teus altres nombrosos amics, t’estimem i et recordarem sempre.
.