R. Aumedes: ‘Les bèsties s’han de preservar per als nens, per a ells són un món màgic’

Des de Sant Jordi Ripollet compta amb un nou símbol. La Xamuskina anima ja qualsevol festa que calgui i sobretot permet als més petits gaudir d’una bèstia. Ramon Aumedes, escultor i creador de bèsties i gegants, ha estat l’encarregat de donar vida a la nova fera de Ripollet, com també ho va fer 20 anys enrere amb el Poll Foll. Des de ben petit va viure aquest món però va ser de casualitat que va començar a fomentar la tradició catalana.
.
Revista de Ripollet: Com et van proposar el projecte de la Xamuskina?
Ramon Aumedes: Suposo que l’Ajuntament de Ripollet em va contactar perquè havia fet el Poll Foll. Em van proposar el que ells volien. Normalment funcionem així, l’ajuntament o colla ens proposen el tipus de bèstia. En aquest cas tenien molt clar el que volien. Havia de ser un drac en forma de cucafera, que significa un cap i darrere una roba llarga, pensat perquè la canalla pogués utilitzar la bèstia. Llavors els vaig presentar uns esbossos amb la idea que tenia. Per la Xamuskina els hi vaig demanar que em fessin arribar algunes fotos de cases modernistes de la ciutat perquè solen tenir caps de dracs. És una manera de vincular la fera amb alguna cosa de la ciutat.
.
RdR: En el cas de la Xamuskina està inspirada en el drac de ferro de la casa de l’Argentera, on hi ha l’oficina de l’OTG, no?
R.A: Sí, no sé exactament l’edifici perquè no l’he vist però una de les fotos que em van fer arribar va ser aquest drac que em va servir per adaptar-ho.
.
RdR: Quines van ser les altres directrius?
R.A: La idea era que fos un drac perquè anés per les escoles i la canalla hi participés. Vaig intentar que la bèstia fos sobretot per als més petits però el cap l’ha de portar un adult perquè pesa bastant i ha de ser qui porti la pauta del drac.
.
RdR: Amb aquestes pautes vas intentar que fos un disseny pensat per als més petits?
R.A: Sí. Tot i que en el fons és un disseny infantil i alhora no ho és. La quitxalla, avui en dia, han vist dracs per tot arreu i ja estan acostumats a veure criatures més ferotges.
.
RdR: El nom va ser escollir per votació popular entre els escolars. Què et sembla el nom que va sortir?
R.A: El tema del nom s’escapa del que jo puc opinar. Jo simplement m’encarrego de la feina del taller. No tinc massa a dir però em sembla bé el que va sortir. Jo sempre els hi dic que a l’hora de fer concursos pel nom vigilin que no surti un nom que està de moda per la televisió o per alguna altra raó. En canvi, crec que el nom escollit és molt d’aquí i el trobo molt correcte.
.
RdR: També vas fer al Poll Foll. Quin record en guardes?
R.A: Quan el veig em fa molta il·lusió. El Poll Foll em sembla que farà 20 anys que el vaig fer. Cada vegada que el veig em recorda a aquella època i per això li tinc molt d’afecte. Sóc com un pare que va repartint fills per tot arreu, salvant les distàncies es clar. Suposo que d’aquí poc me’l portaran perquè li faci repàs perquè sempre cal cuidar-les.
.
RdR: Com neix la idea de dedicar-te a la imatgeria festiva i al bestiari popular?
R.A: Jo sóc de Guissona i quan era petit el meu pare estava molt posat amb el tema dels gegants perquè els va recuperar després de la guerra. Com de petit ja m’agradava dibuixar sempre em deien que quan fos gran faria un capgròs. Va passar el temps, vaig entrar a la Massana i no és un món en el qual penses massa. Però fa trenta anys vaig ajudar a organitzar la festa del barri on visc i vaig decidir fer els gegants. A partir d’aquí em vaig introduir en aquest món. Després d’aquests, vaig fer els de Granollers i poc a poc em van arribar els encàrrecs i ja porto una vida dedicada a això.
.
RdR: De quants gegants i bèsties podem parlar?
R.A: De gegants hauré fet prop de 270 i 300 escampats per Catalunya, València, Aragó, Balears, França, Bèlgica… Capgrossos n’he perdut el compte. Dracs i bèsties uns 60 o 70 més o menys. A part he fet molta feina d’escenografia per teatre.
.
RdR: Què és l’espai creatiu Sarandaca?
R.A: És una empresa familiar que vaig començar amb una companya. Després el meu fill ens dona un cop de mà però també és músic i actor. A més la meva filla és dissenyadora de roba i també canta. Inclús hem arribat a fer obres dins del taller. El nom de Sarandaca és curiós. L’utilitzo perquè a Guissona a la meva família sempre ens han dit els Sarandaca. No sé què significa però no vaig voler perdre’l.
.
RdR: Quina és la importància de la imatgeria popular?
R.A: És molt important sobretot per la seva història. Són més de dos-cents anys. Dins de les Festes Majors dóna un toc distintiu. Però sobretot és important preservar-lo per la canalla. Per a ells és un món tan màgic que per mi val la pena només per ells. Vénen escoles i esplais a visitar el taller i veure les cares que fan és meravellós.
.
Fotografia del procés de construcció de la Xamuskina, cedida per Ramon Aumedes

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies