Reyes Muñoz: “La teleassistència és un servei que agrada, hi seguirem apostant”
Un botó en un penjoll. Un sistema de comunicació immediat que permet a l’usuari avisar en cas d’emergència i rebre al moment una trucada d’assistència. Ja el tenen 3 de cada 20 veïns majors de 65 anys. “És un servei que està funcionant molt bé, perquè dóna una seguretat a l’usuari que és impagable”, explica la regidora de serveis socials, Reyes Muñoz.
Al 2013 hi havia a Ripollet 694 usuaris, en només tres anys han augmentant més d’un 20% i aquest 2017 s’espera que s’arribi als 900 usuaris. Per aconseguir-ho no faltarà la demanda el que caldran seran els recursos.
“Quan vam arribar al govern vam veure que hi havia força llista d’espera però ja estàvem al màxim d’usuaris en el contracte que tenim amb la Diputació, així que vam decidir iniciar un contracte directe amb l’empresa”, comenta Muñoz. Actualment hi ha 843 usuaris, dels quals 742 estan finançats a tres bandes per la Diputació, l’Ajuntament i l’usuari i els altres 101 els paguen entre l’Ajuntament i l’usuari. Per l’Ajuntament el nou contracte directe amb l’empresa Televida, la mateixa que ofereix el servei amb la Diputació, suposa uns 15.000 euros anuals. Ara continua havent una llista d’espera “d’unes vint persones” però és una llista molt “viva”, ja que anem cobrint les baixes d’un contracte amb l’altre i d’aquest amb gent de la llista d’espera. A més per aquest 2017 es podran augmentar “una mica” els usuaris inclosos al contracte amb la Diputació.
Més enllà del servei bàsic, la teleassistència es complementa també en alguns casos amb altres dispositius com detectors de foc o fum, de gas, detectors de caigudes o obertura de portes. Ja s’hi han instal·lat a casa de 111 persones o famílies.
.
Es manté el copagament
Malgrat ser el servei més prestat dins la llei de la dependència i haver-se comprovat que és una molt bona opció per a persones grans que poden, volen o han de viure soles no és un servei gratuït. Al 2012 el govern local (llavors PSC i CDC) va decidir implantar el copagament, en forma de tarificació social. La majoria dels usuaris continuaven sense pagar res i els que més paguen han d’abonar cinc euros mensuals.
En la proposta d’ordenances del govern pel 2017 hi havia la intenció d’eliminar el copagament “perquè considerem que la dependència és un dret i ha de ser universal”. Però finalment no ho serà perquè el govern de Decidim va recollir una al·legació del PDECAT que demanava mantenir la tarificació social argumentant que si els que s’ho poden pagar, paguen una part del servei, hi haurà més recursos per arribar a més gent.
La regidora Reyes Muñoz reconeix que el copagament “genera debat inclús dins dels partits” però afegeix que “intentarem eliminar-ho sobretot en pagaments com aquests que són tan petits que gairebé suposa més feina i més cost el tràmit que el que es rep” i afirma que “amb o sense copagament seguirem apostant per arribar a facilitar la teleassistència a tothom que ho necessiti perquè és un servei amb molta bona acollida, és útil”.
.
.
.
.
La llei de dependència continua amb molt retard
El servei de teleassistència s’ha convertit en el recurs estrella del catàleg de possibilitats que s’ofereixen des dels Serveis d’Atenció a la Dependència. És una eina útil i que s’utilitza com demostra el fet que en els últims sis mesos de l’any s’hagin atès 14.463 trucades dels usuaris.
Però la demanda per tenir teleassistència és molt alta també perquè accedir a altres no és tan fàcil. És coneguda la manca de places de centre de dia i de residència però també és molt complicat obtenir les ajudes econòmiques de la Llei de Dependència. “Moltes persones saben que les ajudes econòmiques van amb molt retard i per això prefereixen demanar els serveis”, comenten des del Departament de Serveis Socials. I això també afecta al finançament dels recursos perquè “des de Serveis Socials si veiem que es té dret a un servei es comença a donar abans que arribi l’aprovació, el problema és que durant aquest temps el servei el finança l’Ajuntament i són uns diners que no es recuperen”, “és una partida important, però no es pot esperar”, explica la regidora Reyes Muñoz. Des de l’entrada en vigor de la llei de la dependència ha augmentat considerablement l’activitat als departaments de Serveis Socials i amb les restriccions de contractació dels ajuntaments en aquests moments el problema no és només poder destinar diners per fer ajudes sinó també tenir els recursos per gestionar els tràmits, les atencions a les famílies i les activitats que es programen.
.
.