S. Garcia: ‘Sant Antoni és com un dinar de Nadal per la família. Ens reunim i ho celebrem’

Cada edició de la Festa de Sant Antoni Abat de Ripollet hi ha una família que no pot faltar a la passada ja que per a ells és una tradició i una data marcada en vermell. Aquesta és la família Saló-Grau. La fal·lera cap a la festa i l’amor cap el cavall neix de l’avi Josep. Ell va ser president de l’associació i, antany, amb el seu carro carregava grava i uralita. Al 1978 ja va ser el banderer i per tradició cada vint anys algú de la família porta la bandera. Enguany l’encarregat serà un dels néts, Salvador García, acompanyat pels seus cosins Ricard Saló i Jordi Saló com a cordonistes.
.
Revista de Ripollet: La tradició familiar de participar als Tres Tombs ve per part de l’avi, oi?
Salvador García: Això mateix. El meu avi va ser president de la Junta. Penso que va començar al 1977  i sempre va estar amb Sant Antoni amunt i avall.
RdR: I us va transmetre l’amor pel cavall?
S.G: Sí. Tenia un petit camp darrere de casa seva. Havia tingut una mula i un carro. Per Sant Antoni sortíem els néts des de que érem petits.
RdR: Ara cada any participeu a Sant Antoni no?
S.G: Sí. Fins que no van arribar els nens petits i els  besnéts agafàvem dos carruatges i quan els besnéts eren una mica més grans ja vam agafar un carruatge i un carro de pagès com quan jo era petit.
RdR: Era quasi una obligació això de ser banderer per tal d’honrar al teu avi?
S.G: Més que obligació ho fem per tradició. El meu avi ho va ser al 1978, la meva tieta al 1998. Cada vint anys algú de la família és el portador de la bandera. Fa cinc anys que vam demanar a la Junta de Sant Antoni que ens reservés el 2018.
RdR: Us fa il·lusió que hagi coincidit en el 125è aniversari?
S.G: La veritat és que sí. És una coincidència molt maca.
RdR: Serà un dia més especial que altres anys?
S.G: Nosaltres cada Sant Antoni ens reunim per dinar i sempre sortim a la passada. Des del 1998 estic dins la Junta i la visc molt de prop. És una festa que m’agrada molt i a la meva família també. És com un dinar de Nadal per la nostra família. Ens reunim tots  i fem una gran celebració. Agraeixo molt a tota la família que pugui ser jo el banderer.
RdR: La Festa de Sant Antoni Abat de Ripollet és una de les millors de Catalunya.
S.G: És de les millors o sinó la millor per a mi. Potser ara mateix no és la millor però fa set o vuit anys teníem una festa molt potent. Després va arribar la crisi i vam rebre per tots cantons. Era i, tot i així, segueix sent molt potent. Els Tres Tombs de Ripollet és conegut arreu de Catalunya.
RdR: Això de la crisi ve lligat a que costa molt mantenir un cavall?
S.G: Ara tenir un cavall és un luxe. Abans veies algú amb  un cotxe i era un privilegiat, ara és al revés. Ara nosaltres ja no tenim  cavalls. Mentre vivia l’avi teníem i també un carro de pagès. Amb un pis és difícil.
RdR: Quina salut té la festa i l’entitat?
S.G: La té prou bona perquè tenim moltes ganes de seguir endavant i volem arribar als 150 anys. Això va molt lligat a la salut de l’entitat. Som una colla de gent que ens portem molt bé i fem la feina el millor que podem. Socis hem baixat la xifra perquè costa trobar-ne de nous però estem a la vora dels 450 socis.
RdR: Com veus l’evolució de la festa?
S.G: Potser no ha evolucionat tant com m’hagués agradat. És un tema complicat. No és només una tradició, també és una festa per aquest animal i aquells que ens estimem el cavall. Últimament la festa s’ha enterbolit pels esdeveniments tràgics amb cavalls.
RdR: Aquest debat us toca la moral perquè sembla que posin el dubte el vostre amor pel cavall?
S.G: Clar. Nosaltres intentem posar de la nostra part. Enguany, per exemple, l’arrossegament de Festa Major ja no s’ha fet. Sempre prenem totes les mesures: els cavalls venen amb la seva cartilla, les vacunes, la reglamentació, mai deixem pegar al cavall… a més portem un veterinari que revisa l’estat del cavall i l’ajuntament, des de fa dos anys, porta un altre. Personalment si em trobo que algú maltracta un cavall seré el primer que li pararà els peus i el denunciaré a la guàrdia urbana. Nosaltres, la Comissió de Sant Antoni, estem plenament en contra del maltractament del cavall.
RdR: Potser el debat està més en l’esforç de portar el carro no?
S.G: El problema és que això desvirtua una mica el que  significa la festa. És una festa tradicional del poble i d’arreu de Catalunya que tracta d’honrar la feina dels traginers. Ara hi ha màquines que fan aquesta feina i per això és una manera de retre homenatge a una feina que durant anys ha fet el cavall.
.

Leave a comment

Your email address will not be published.

*



Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies