S.Tello: ‘Els primers premis et donen ales. Després fan menys il·lusió però sempre motiven’
Malgrat que molts no ho sàpiguen Ripollet té un veí que és un referent mundial en el món de la fotografia. A Sergio Tello se li acumulen els títols i les condecoracions internacionals. L’últim va ser la medalla de plata del FIAP (Fédération Internationale de l’Art Photographique) que va rebre Smethwick, a Anglaterra. Va arribar tard al món de la fotografia però l’ha abraçat amb força. Va començar progressant a partir del contacte amb entitats locals de fotografia i actualment és un dels membres més il·lustres d’Acció Fotogràfica Ripollet. Té la seva pròpia escola de fotografia al carrer Puigmal.
.
Revista de Ripollet: Com neix la teva afició a la fotografia?
Sergio Tello: Vaig començar seriosament l’any 91, es podria dir que de forma tardana perquè jo ja era gran però el cert és que d’adolescent ja m’agradava però no ho tenia canalitzat, feia fotos de turista. En 1991 vaig conèixer a Cosme Oriol, que havia fundat l’Agrupació fotogràfica de Montcada i Reixac, i vaig visitar l’agrupació i vaig trobar allà la manera de canalitzar la meva afició i vaig començar a agafar experiència pràctica. Va ser llavors quan em vaig enganxar i fins avui.
.
RdR: Quan es converteix en la teva professió?
RdR: Quan es converteix en la teva professió?
ST: Tampoc pensis que dóna tan fàcilment per viure. Allà a Montcada vaig començar a fer algun curs puntual, els mateixos que jo havia fet com alumne. Llavors encara ho compatibilitzava amb altres feines. Després ja em van contractar a través d’una empresa per fer cursos de fotografia durant tot el curs. Després ho vaig deixar i ja al 2009 vaig decidir muntar un local amb la meva parella, que també és una fanàtica de la fotografia, i el vam trobar aquí a Ripollet, al carrer Puigmal. És un local bastant ben equipat i aquí seguim.
.
RdR: Quin és el tipus de fotografia que més t’agrada?
ST: Totes m’agraden. Les de natura, les esportives, els retrats, tot… però a partir de l’arribada de la fotografia digital m’entreté molt el muntatge realista.
.
RdR: Les eines informàtiques han obert aquí un món immens de possibilitats.
ST: I tant. Aquest és un tipus de fotografia que encara aixeca crítiques, comentaris i opinions contràries dels més puristes, d’aquells que es creuen amb la veritat absoluta. Però jo considero que tot és fotografia, fotografia creativa, és clar. En pintura per exemple tothom sap que existeixen molts estils i jo he trobat en aquesta via del muntatge la meva forma de fer, una altra manera de veure les coses. Seria el mateix que els elefants de cames estretes de Dalí a la pintura, per exemple.
.
RdR: Fa un parell de setmanes et van atorgar la medalla de plata de la FIAP. Què suposen els premis?
ST: Els primers premis et donen ales. Perquè sempre que comences tens els teus dubtes. No saps si el que fas està bé. Sempre dic que el que fas és el que t’agrada a tu però cal reconèixer que també som una mica exhibicionistes i no és el mateix si el que fas no agrada a la resta de la gent. Malgrat saber que no pots agradar a tothom és evident que necessites cert reconeixement. I precisament els primers premis t’aporten això. I quan ja portes molts premis potser ja no fan la mateixa il·lusió perquè quan concurses ja esperes guanyar alguna cosa, i no sempre pots, però ja ho fas amb aquesta intenció. Sempre suposen una motivació, t’estimulen.
.
RdR: Has exposat les teves fotografies també a l’estranger. Has notat diferències?
ST: No he notat moltes. S’ha de reconèixer que en fotografia digital Espanya i Catalunya estem entre els millors. I la meva opinió és que Catalunya està força per sobre del nivell a la resta d’Espanya. Quan exposes a l’estranger has de saber que a països àrabs no pots enviar una imatge on es vegi el pit d’una dona o tampoc als Estats Units pots enviar un nu artístic. Però fora d’això no he notat grans diferències. En el meu cas em sento igualment valorat aquí que a l’estranger i les fotografies que m’han funcionat a Catalunya també m’han funcionat fora.
.
RdR: Són els concursos un repte?
ST: La fi de la fotografia no és el concurs. Però malgrat això com en aquest món ens coneixem tots es creen rivalitats i hi ha competitivitat i agrada aquesta adrenalina dels concursos. Per mi sí que és un repte i una estimulació.
.
RdR: Quin serà el següent?
ST: Se m’ha escapat. Ha estat el concurs internacional de Reus. Participo a la majoria de certàmens internacional que es fan a Catalunya.
.
RdR: Has comentat que vas començar a l’Agrupació de Montcada, també has estat a AFOCER i ara ets membre d’Acció. Per què és important participar d’una entitat si fer fotografies és una acció individual?
ST: S’ha tornat individual, no ho era pas. Abans calia relacionar-se perquè necessitaves utilitzar l’estudi i com no hi havia internet era imprescindible establir contactes i era d’aquí que sorgien relacions i es sortia a fer fotos. Ara tothom ho pot fer tot a casa, ni tan sols cal passar la fotografia a paper. Hi ha milions de fotografies emmagatzemades en discos durs que no s’han vist mai. En això hem perdut perquè la fotografia en paper és realment el que ha fet l’autor, en canvi una projecció depèn també del projector i malauradament cada cop hi ha més concursos que funcionen amb projecció, sense còpies en paper.
.
El consell d’un mestre
Preguntem al Sergio Tello sobre quin és el seu consell per aquells que es vulguin iniciar en el món de la fotografia. Ho té clar: “el primer és apropar-te a una agrupació”. “Jo sóc soci d’Acció i vaig menys del que m’agradaria però són unes entitats que són molt importants per relacionar-te amb gent més veterana, et permeten aprendre”.
I pel que fa a l’equip, “no cal gastar-se molt, qualsevol equip de mercat és prou bo per iniciar-se, hi ha qui s’equivoca comprant el millor i després no ho sap utilitzar”. “La meva experiència em diu que són les pròpies càmeres les que m’han anat demanant el canvi. Vaig començar amb una AE1 Program, temps després vaig comprar una Nikon 801 i alguns anys després buscant més qualitat vaig demanar un préstec per fer un pas més i adquirir una Hasselblad”, “primer cal tenir clar que això t’agrada”.
.
El consell d’un mestre
Preguntem al Sergio Tello sobre quin és el seu consell per aquells que es vulguin iniciar en el món de la fotografia. Ho té clar: “el primer és apropar-te a una agrupació”. “Jo sóc soci d’Acció i vaig menys del que m’agradaria però són unes entitats que són molt importants per relacionar-te amb gent més veterana, et permeten aprendre”.
I pel que fa a l’equip, “no cal gastar-se molt, qualsevol equip de mercat és prou bo per iniciar-se, hi ha qui s’equivoca comprant el millor i després no ho sap utilitzar”. “La meva experiència em diu que són les pròpies càmeres les que m’han anat demanant el canvi. Vaig començar amb una AE1 Program, temps després vaig comprar una Nikon 801 i alguns anys després buscant més qualitat vaig demanar un préstec per fer un pas més i adquirir una Hasselblad”, “primer cal tenir clar que això t’agrada”.
.