Sobre resultats electorals i altres sorpreses
Hi ha polítics que pensen que l’electorat no és gaire intel•ligent i que poden fer qualsevol cosa, perquè al final són tan dèbils mentals que traguen amb tot. Aquest sembla ser el ‘leit motiv’ d’alguns polítics i d’alguns estrategues de partits. Hi ha qui pensa que incomplir les promeses electorals forma part de l’acció de govern, i s’equivoquen, però només de vegades, malauradament.
La rendició de comptes és una cosa que obliga als polítics a satisfer les expectatives dels seus votants, si el polític no respon tal i com se suposava, l’elector hauria de retirar-li la confiança. Quan un observa el comportament electoral de les persones, sovint es troba amb diferents nivells d’exigència respecte dels seus polítics. I obligar als polítics a complir amb el mandat explícit dels votants hauria de ser un d’aquells bàsics que tothom hauria de tenir al cap (malgrat que el PP intenti extirpar els valors democràtics i convivencials dels programes educatius).
Tot i que molts electors inapliquen sistemàticament el seu dret a demanar rendició de comptes als polítics (i d’aquí que PP i PSOE tinguin una massa ingent de vot incondicional), de vegades les eleccions donen lloc a resultats molt més lògics del que semblen. Per exemple el tema d’en Mas i el seu intent de monopolitzar el debat entorn de la bandera. L’electorat l’ha sancionat per dos motius: en primer lloc, CiU porta uns sospitosos tres mesos d’independentisme, mentre que l’elector independentista sap que ERC té millors credencials; en segon lloc, amagar els problemes socials que estava causant la política de retalls del govern Mas ha estat força barruer. Així doncs, CiU ha perdut els electors independentistes cap a ERC, alguns suports d’UDC a gust amb el sobiranisme però a disgust amb l’independentisme han marxat al PP. L’ocultació del tema social ha permès al PSC mantenir cert oxigen i ha donat vol a ICV-EUiA, mentre que els electors socialistes descontents amb la indefinició identitària socialista han anat probablement a Ciutadans. Eleccions amb molta participació, fet que probablement ha contribuït als fenòmens descrits anteriorment. En resum, la jugada personal de Mas ha sortit malament i si ell es postulava com a president d’una majoria “indestructible”, ara serà un president en minoria.
Quan l’any 2000 el PP va guanyar per majoria absoluta, l’explicació real no era que Espanya s’hagués tornat del PP, sinó que tres milions de persones (votants d’IU o del PSOE) es van quedar a casa per la falta de credibilitat del pacte d’última hora entre ambdues formacions. Llavors, els increments d’abstenció van ser proporcionals als decreixements d’IU i PSOE. Les eleccions de 2004 a Espanya van suposar un canvi de govern perquè el PP va mentir grollerament i aquest moviment va mobilitzar encara més l’esquerra que va votar en bloc per treure’ls del poder.
La moral d’aquest article és doble: d’una banda que els polítics deixin de pensar que els ciutadans són estúpids, de l’altra, que els ciutadans siguem exigents amb els polítics i que prenem mesures de càstig quan fan el contrari del que prometien. Rajoy porta un any incomplint el seu propi programa gairebé en la totalitat. Votants del PP, actuïn com a ciutadans responsables. El vot és un poder.