Veus: La Residència municipal
Ripollet és un poble viu i lluitador, amb un fort llegat de lluites obreres i socials. Als anys 70 l’associació de veïns era de les més potents de Catalunya, la seva lluita per aconseguir l’ambulatori li va imprimir el segell de classe treballadora. Als anys 80 va participar amb fortes lluites contra les reconversions industrials; Sintermetal va resistir, però la Mir Miró va tancar, no sense que tot el poble sortís al carrer (tot menys el govern municipal del PSUC i PSOE que es va aliar a favor del tancament). La resistència obrera al tancament de la Mir Miró (vaga de tot el municipi i la manifestació més gran de la història local) no van impedir el tancament, però va impregnar un sentit de lluita que encara es manté. El No! A l’OTAN i la forta objecció dels seus joves al servei militar també identifica a Ripollet com un poble de pau. La solidaritat amb les lluites per les llibertats, la justícia social cap als pobles oprimits també ha estat un factor de molta presència, sent els fets més destacats la participació en l’acollida de la població infantil del Sàhara.
Des dels anys 80 fins avui l’Ajuntament escollit sempre ha sigut d’esquerres, malgrat que no sempre ha fet costat a les lluites socials. Als anteriors governs municipals els hi ha preocupat més la seva consolidació en el poder i el finançament municipal mitjançant els plans urbanístics, fet que ha propiciat deixar de banda les polítiques socials i de participació ciutadana. Això avui ha canviat: El poble de Ripollet continua donant suport a les forces d’esquerra, però ha perdut la innocència de confiar en aquests partits que, malgrat denominar-se d’esquerres, fan polítiques de dretes. Ripollet ha optat pel canvi, com molts altres municipis d’arreu nostre. Ara toca confirmar que realment s’ha produït aquest canvi i toca refer i fer les polítiques d’esquerres.
És molta i molt important la feina que s’ha de fer i s’està fent: les assemblees de participació per barris, la recuperació de la lluita pel soterrament de l’autopista, el qüestionament de l’Ecoparc… les quals semblen comptar avui amb una àmplia majoria i quasi unanimitat en les forces polítiques de l’Ajuntament.
Aquesta recuperació de l’acció Ecoparc i autopista vénen de les lluites que la ciutadania de Ripollet ha iniciat i són d’una llarga durada, però està molt bé que s’hagin reconegut i que avui li donin suport aquest partits com el PSC i CiU que quan eren al govern municipal s’oposaven a elles.
Tot l’anterior és per visualitzar la importància que té escoltar i compartir les propostes que, amb un ampli consens, es fan des de la ciutadania, com és el cas de la reivindicació de la residència. Aquesta és la prova del cotó de si realment l’aposta política que va expressar el poble de Ripollet en les eleccions municipals i que va donar el govern municipal a Decidim respondrà a les aspiracions de Ripollet.
Avui la residència compta amb el suport de tots els grups municipals i per l’expressat en els mitjans de comunicació locals dels seus grups parlamentaris, però en la meva opinió el zoom està mal enfocat. La residència es demana a la Generalitat i aquesta no la farà almenys en el curt termini que és quan Ripollet la necessita. Pensem en l’hospital Ernest Lluch. Un hospital d’àmbit comarcal, molt necessari i que ja estava compromès. Avui el conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya ja ha anunciat que no té previst portar-lo a terme. Si això està passant amb l’hospital que ens pot fer veure que es comprometran amb la residència?
Davant d’això, si es vol la residència i realment el consens dels grups municipals i dels diputats del Parlament i Diputació és sincer cal orientar el zoom cap a l’administració local. L’Ajuntament ha de fer una residència municipal, com en el seu dia va fer la llar d’infants, el poliesportiu, la biblioteca, el Centre Cultural, el Teatre Auditori… Tots aquests equipaments s’han fet des del municipi amb el finançament de la Generalitat i la Diputació.
La Residència s’ha de fer, ha de ser municipal, ha de comptar amb el finançament de la Generalitat i de la Diputació, per descomptat, i s’ha de gestionar de forma directa des de l’Ajuntament (municipalitzada des del seu inici). Aquesta és la prova del cotó per l’Ajuntament del canvi i pels altres grups municipals que demostren consens per aconseguir-la.
.
.