25 Anys AETMV: Les associacions i la incorporació de nouvinguts

Des de sempre l’associacionisme ha estat cabdal per a la integració dels nouvinguts. Malgrat que el moviment associatiu com a tal no té un plantejament madur (amb un discurs explícit i unes estratègies consolidades) sobre la necessitat i la manera d’anar incorporant persones nascudes fora de Catalunya, s’han fet passes endavant en aquest sentit. Hi ha hagut campanyes importants en el món casteller, per exemple, i alhora es dona un procés natural que porta algunes persones nouvingudes a apropar-se a l’associacionisme cultural, però amb certes condicions. Així doncs, d’una banda trobem diferents models d’acollida per part de les entitats: receptor (obert passivament a tothom qui vulgui formar-ne part), proactiu puntual (que en ocasions es pot plantejar adreçar-se als nouvinguts com a possibles futurs membres) i proactiu continu (que permanentment contempla la possibilitat d’acollir com a membres persones nouvingudes i actua en conseqüència). D’altra banda, trobem més facilitat per formar part d’aquestes entitats en persones que tenen estudis i provenen d’Europa o d’Amèrica.
. 

Una qüestió que es planteja de manera immediata és si l’associacionisme cultural català parteix d’un model assimilacionista o bé és capaç d’integrar la diversitat cultural en algun sentit. Cal tenir en compte el context demogràfic i cultural del país, així com la seva diversitat, per tal d’afrontar amb intel·ligència la pervivència del teixit associatiu cultural en el futur. L’assimilació cultural té poc recorregut, ara mateix només permet incorporar al teixit associatiu un nombre reduït de persones. Cal fer també una obertura cap a altres expressions culturals i associatives del nostre país. Efectivament, dins de l’associacionisme -no només cultural- s’observa la distinció entre associacions “autòctones” (o tradicionals dins del nostre marc sociocultural) i les formades específicament i de manera homogènia per persones vingudes de fora. En aquest sentit, es remarca la necessitat de treballar conjuntament amb aquestes associacions “forasteres” més que no pas dissoldre-les dins les “nostres”.

.
Font: Canemàs 09. revista de pensament associatiu.”Primeres Jornades Canemàs sobre l’Associacionisme Cultural”.
.