A.K.A. omple dos cops i apropa el teatre als alumnes dels instituts
Atraure públic jove és un dels reptes compartits per tots els programadors d’arts escèniques. Per això l’Associació d’Espectadors va voler tornar a programar aquesta temporada l’obra A.K.A. (Also know as), que ja s’havia pogut veure el passat mes de febrer, i afegir a les dues representacions la visita de l’autor, l’actor i la directora als tres instituts públics. La proposta no podia sortir millor. El passat divendres al matí l’autor, Daniel J. Meyer i l’actor, Albert Salazar van visitar el Can Mas i el Palau Ausit. A la tarda se’ls hi va afegir la directora, Montse Rodríguez al Lluís Companys. En els tres centres els convidats van xerrar amb els alumnes que al vespre els anirien a veure al Teatre Auditori.
Meyer explicava abans de la xerrada al Palau Ausit que aquestes trobades amb joves els hi encanten “perquè ajuda a generar nous públics i quan parlem amb ells ens pregunten sobre el teatre i a nosaltres ens va molt bé també perquè explicar-ho ens ajuda a ordenar les idees”. Així va ser. Els joves van preguntar sobre la feina de l’actor, les intencions de l’autor, la creació teatral, la vocació i molts altres aspectes fent que les trobades resultessin profitoses per totes dues bandes. Amb el ple a les dues representacions fetes al vespre amb el format Espai Escenari, és a dir amb el públic i l’actor damunt les taules, es va confirmar l’èxit de l’obra entre els joves i de la iniciativa de l’Associació d’Espectadors que espera que els alumnes dels instituts repeteixen durant la temporada i aprofitin els descomptes que els hi ofereixen.
Pel que fa a perquè A.K.A. s’ha convertit en un fenomen, Salazar reconeix que no saben “quin és el secret” però sí que l’obra és com és perquè “els tres (autor, directora i actor) hem treballat en la mateixa direcció, s’ha promocionat en les xarxes socials i hem fet un muntatge on es parla normal, molt dinàmic, que s’adapta al llenguatge audiovisual i això enganxa als joves”. Meyer apunta també a la proximitat d’un monòleg en petit format, “cal ser molt mala persona per no empatitzar amb algú com tu que t’explica la seva història mirant-te als ulls”.
