Ana Arias: ‘No veig l’edat en ells; tenen una gran vitalitat i participen en tots els projectes’
Ana Arias és la directora del Quadre Escènic i de la coral Revivir la Cobla, dos projectes que han nascut dins del Casal d’Avis de Ripollet. Actualment estan a punt de pujar a l’escenari altra cop el proper 14 de novembre, en un espectacle per al qual estan pràcticament totes les entrades estan exhaurides.
Sobre els tallers, Arias explica que el més important de tot és el respecte mutu que hi ha entre tots ells: “Abans que un Richard Gere, preferim un bon company”.
RevistaDeRipollet: Ana, què ens trobarem el proper dissabte, 14 de novembre, al Teatre Auditori de Ripollet?
AnaArias: El dia 14 de novembre tenim el Oculista de la Vista i el Conde de Burra de José Cedena, un autor originari d’Extremadura i que és molt bo. La pinzellada final la farem amb el nostre grup de coral Revivir la Cobla, amb el qual revivim les cobles malgrat que al Casal d’Avis encara no hi hagi cap membre d’Andalusia. De totes maneres, canten molt millor que jo que sóc de Sevilla, i això que només portem quatre musicals. Pel 14 de novembre, per cert, ja no hi ha entrades!
RdR: Aquest èxit el porteu repetint des de fa temps. El poble està implicat amb el Casal d’Avis?
AA: Oi tant que sí. Des de la primera obra que vam fer, que va ser María de la O, que ja vam interpretar-la un munt de vegades. Això sí que ho puc dir: Visca Ripollet! Sempre dóna suport al Casal d’Avis. Uns dies abans, ja mai queden entrades. Això s’ha d’agrair enormement, ja que normalment un mes abans molts cops ja no hi ha pràcticament entrades.
RdR: Moltes felicitats! És dur el treball previ per acabar culminant l’obra a l’escenari?
AA: Treballem dur, però la clau està en què tots estem molt implicats dins del que és el Casal. Tenen una vitalitat enorme i són molt actius; això es veu quan pràcticament el 95% dels membres participen en tots els projectes: poesia, coral, teatre, cant, etc.
La veritat és que estic encantada, no veig l’edat en ells. Jo arribo als tallers, a vegades xafada i cansada perquè no paro quieta, però ells em sorprenen i m’animen perquè els trobo preparats, arreglats per treballar.
També destaco el respecte mutu entre tots nosaltres, un valor molt important. Sempre he dit que la meva formació ha sigut en un hospital d’un poble de Sevilla, on he après els valors de la vida, com el respecte. Aquest valor el veig en ells; em respecten i jo els respecto. Abans que un Richard Gere, prefereixo un bon company i aquest respecte mutu.
RdR: Aquest respecte és clau en la gestió del Quadre Escènic?
AA: Oi tant! Evidentment a qui li agrada el teatre vol tenir el paper principal. La meva feina és lidiar amb això, però amb els meus bons anys de teatre que porto tinc experiència. El que faig és parlar-ho tot amb ells. Molts cops els explico perquè tal persona té el paper principal, i els comento que el proper any li donaré un altre, per tal que tothom més o menys tingui els seus papers.
Això no obstant, si considero que una persona no està preparada per un paper principal en concret, no ho està. Igualment, a vegades una criada o un altre paper secundari engloba més que un paper principal, a l’hora d’interpretar.
A més, sempre procuro que si algú té un paper petit, llavors tingui protagonisme en altres moments, com per exemple en el moment de presentar l’obra. Sempre busco donar-los-hi una motivació.
RdR: Com és la planificació de l’obra i el vostre dia a dia?
A.A: Normalment assagem dimarts i dijous; primer comencem a estudiar l’època de l’obra i el guió, tots junts. Per exemple, si l’època està ambientada a l’any 1930, jo els hi explico a nivell cultural com estava llavors la situació llavors, així com també la situació política. Després estem diversos mesos treballant en el guió, fent modificacions si fa falta per tal que l’obra sigui més fàcil d’interpretar. Això sí, sense que l’obra perdi la seva essència.
Per què creus que el teatre és important per ells?
A.A: El teatre els dóna molta vida; pensa que si ells estan a casa i la caixa de la televisió està ximple, no saben què fer. El fet de sortir, arreglar-se per anar al teatre, els dóna vida i els anima; tenen un projecte. Tot això pren encara més rellevància i implicació quan veuen que hi ha un munt de públic que els va a veure. Què farien, si no? Estar a casa asseguts?
Ells han de sentir-se útils en alguna cosa, i si aquesta cosa els agrada encara més. Sé perfectament que quan estan a casa estudien; hi ha algunes parelles d’àvis que sé que estudien entre ells. Tot això els aporta molt: estimen el teatre i la resta d’activitats que s’organitzen des del Casal d’Avis.
RdR: L’ampliació de les activitats del casal ha sigut positiu, doncs.
A.A: Oi tant! La presidenta del Casal d’Avis, la Paqui, és una persona molt emprenedora i ha permès que es facin moltes coses noves; es necessita algú com ella. Ha creat projectes molt bonics com Revivir la Copla o els tallers de poesia. Abans formava part del nostre Quadre Escènic, però ara com a presidenta no té temps. La trobem molt a faltar.
Anteriorment no hi havia tantes activitats, diria que el Casal d’Avis només organitzava la coral i el grup de teatre. Ara, a través del canvi de junta que hi va haver fa aproximadament uns 60 anys, s’han volgut ampliar el catàleg d’activitats per tal de donar vida al casal, quelcom que ha anat d’allò més bé.
.
De Écija a Ripollet
La Ana Arias va néixer a Écija, a Sevilla. Tota la seva família s’ha dedicat a la infermeria en un Hospital, excepte ella. Des de ben petita, el que a l’Ana li agradava era el teatre, una passió que va poder realitzar gràcies a que la Germandat de la qual formava part tenia un grup de teatre molt gran.
Caps als anys 70, el que havia de ser un viatge de noses a Catalunya va acabar sent la residència on s’ha quedat vivint tota la vida, ja que el seu marit de seguida que va arribar va trobar feina en el sector de la construcció. “Mitja Cerdanyola l’ha construït l’empresa del meu marit”, explica. Ella va dedicar-se a la pastisseria i també va treballar al Baricentre; posteriorment va dedicar-se al teatre. Els seus tres fills l’ajuden en tot el que necessita, com per exemple fer quelcom en català en relació als tallers.
.
.
