Blanca Perdiguer: “Qualsevol medicament que sobri a la farmaciola ens pot ajudar molt”
Tots tenim a la farmaciola més d’un medicament comprat en una ocasió i que s’ha quedat allà oblidat. Per al projecte que arrencarà la jugadora del Club Bàsquet Ripollet, Blanca Perdiguer, poden ser molt útils. Ella, amb un equip mèdic, aniran a l’Equador per oferir ajuda sanitària. Quan el club es va assabentar van decidir ajudar-la en la recollida de medicaments
Revista de Ripollet: Com sorgeix fer un voluntariat?
Blanca Perdiguer: Per una banda, feia temps que tinc moltes ganes de viatjar, sobretot després del que hem viscut per la COVID. De fet, el projecte que començaré l’havia de fer el 2020, però per una oferta de feina al final no em vaig animar… i sort que no vaig anar, als voluntaris que van anar els van haver de repatriar. La idea sorgeix perquè m’agrada molt viatjar de voluntariat, coneixes més el país on vas, pots endinsar-te en la cultura, i el millor de tot que viatges ajudant. Per altra banda, em serveix per créixer en l’àmbit personal. Vaig a fer un voluntariat especialitzat en la meva professió, la fisioteràpia.
RdR: En què es basa aquest voluntariat?
B.P: Anirem per diferents zones rurals de l’Equador a fer tasques de promoció i prevenció de la salut a gent que no té accés a la sanitat ni a l’atenció mèdica bàsica.
RdR: Tot sou personal mèdic?
B.P: Sí, l’equip que anirem som multidisciplinari. En total som onze persones: una doctora, una logopeda, un enginyer biomèdic, que s’encarregarà de la part de la logística, jo com a fisioterapeuta i la resta són infermeres.
RdR: Quina entitat s’encarrega d’aquest projecte?
B.P: Està organitzat per AISE, que és l’Associació Internacional de Sanitaris a Espanya. Tenen aquest projecte que fa anys que el desenvolupen a l’Equador i també estan arrencant projectes al Perú, que són campanyes sanitàries, però també fan d’altres treballant amb orfandats o gestió i sanejament d’aigua.
RdR: És una ONG?
B.P: Sí, és una associació que no rep cap subvenció, sinó que s’autogestiona.
RdR: Com coneixes aquest projecte?
B.P: La meva cosina ja va fer aquest voluntariat el 2018. Em va parlar molt bé de l’experiència i que buscaven gent en general de l’àmbit sanitari, inclús altres perfils que no tenen relació directa amb la sanitat. Al final hi ha molta gestió darrera. Últimament s’ha posat de moda el turisme de voluntariat, en el qual tu t’ho has de pagar tot i fas la tasca d’ajudar, em vaig animar a fer-lo amb AISE perquè fuig d’això, està molt ben organitzat. Vas a fer una tasca durant la setmana i ells t’ofereixen allotjament i el menjar, és un intercanvi al final, no cobres, però tampoc gastes res.
RdR: Et cridava l’atenció fer-lo a l’Equador?
B.P: L’Equador és on més desenvolupa la seva tasca AISE perquè és on hi té més convenis, cada any es fa aquest voluntariat cap al febrer. Mai he estat a Sud-amèrica i em venia molt de gust anar cap allà. Però no té res a veure amb la situació del país. Per la meva banda, quan acabi aquest projecte, faré un altre voluntariat, he contactat amb una escola d’educació especial al Perú, estaré tres setmanes més treballant amb ells.
RdR: Has fet altres voluntariats?
B.P: Sí, vaig estar en el 2016 a Tanzània actuant a una escola fent una mica el mateix: prevenció de la salut, intercanvi cultural amb els nens, hi havia una nena amb paràlisi cerebral i vaig poder fer una mica de fisioteràpia. També vaig fer un a Itàlia, vaig estar nou mesos a un petit poble treballant amb diversitat funcional. D’aquella experiència vaig decidir tirar cap al món de la neurologia perquè em va agradar molt.
RdR: Què és el que et va fer endinsar-te en aquest món?
B.P: M’encanta el tracte amb aquestes persones i donar-los l’oportunitat de mostrar les seves capacitats. En la nostra societat vivim amb l’estigma d’anomenar-los discapacitats i cada vegada s’està introduint més el terme de diversitat funcional per fer referència al fet que són persones que funcionen d’una forma diferent de la que és més comú. S’ha de tractar de potenciar les capacitats d’aquestes persones en comptes de veure els hàndicaps que tenen en el seu dia a dia. Al final la societat no està preparada per ells ni arquitectònicament, ni funcionalment, ni educativament… potser a les escoles es comença a treballar, però falta molt personal per poder donar-los els recursos que es mereixen. Fa poc he acabat un màster en educació especial que casa molt bé amb el de neuro-rehabilitació.
RdR: Tornant al voluntariat, heu intentat vendre bolígrafs com a una petita forma d’autogestionar-vos?
B.P: Sí, jo com a voluntària he de fer una petita aportació inicial, que realment és simbòlica. Serveix per fer-se soci, pagar l’assegurança mèdica i les samarretes que utilitzarem allà. Per pagar-te aquestes despeses et donen la possibilitat de vendre els bolígrafs. També et demanen una maleta amb 23 kg de medicació, per això també la campanya de recollida de medicaments.
RdR: El CB Ripollet t’ajudarà
B.P: Els hi vaig comentar que el dia 10 marxo i que deixava el club, amb pena perquè m’he sentit realment a gust amb l’equip. Els hi vaig explicar per què no seguia i els hi vaig demanar si podien fer una crida de professionals per les xarxes com també ajudar-me amb la recollida de medicaments. Van ser molt agradables i van fer una publicació en la qual detallo la campanya i quins dies es poden deixar els medicaments, els dies 3 i 4 a la tarda es procedirà a la recollida. De bolígrafs ja estan tots esgotats. Estic molt agraïda per la seva ajuda.
RdR: De moment com va la recollida de medicaments?
B.P: Gràcies a la publicació es va posar en contacte una farmàcia de Barcelona, Farmàcia de la Vila, que la porta una noia ripolletenca, l’Ainhoa. Ella m’ha ofert un gran nombre de medicaments, però tot el que em puguin oferir els veïns de Ripollet serà benvingut. Qualsevol medicament que no utilitzin o medicaments que, com a molt, faci sis mesos que estan caducats ens poden ajudar. Farem tractaments per la hipertensió, diabetis, refredats… així que tot material que no sigui molt específic és bo. Tinc ganes de veure la resposta de Ripollet, amb un mínim gest de donar un medicament que els hi sobri de la seva farmaciola donaran una gran possibilitat a la gent d’allà. Per endavant moltes gràcies a tothom que hi pugui col·laborar.
