Carme Vigués: ”Està descartat fer un nou institut perquè quedaria buit en cinc anys”

La comunitat educativa manté la reivindicació de reclamar un quart institut, el govern també i la demanda va provocar una encesa picabaralla entre el PSC i l’actual govern al passat ple, durant la qual el regidor d’ensenyament, Oriol Mor, va afirmar que ells són “el primer govern que defensa obertament el 4t institut”. Sembla que al municipi es segueix apostant per aquesta solució però al departament d’Ensenyament no hi han cregut mai i ara està del tot descartada. Ens ho confirma la directora dels serveis territorials d’Ensenyament a Sabadell, Carme Vigues.
.
Revista de Ripollet: Un cop tancada la matriculació, com es preveu el proper curs a Ripollet?
Carme Vigués: A primària hi haurà les mateixes aules que aquest curs i els alumnes de P3 han entrat en la seva majoria en la primera opció i només trobem llista d’espera al Martinet però es tracta sobretot de famílies d’altres municipis. A la resta, els sobrants com a molt han arribat a sis alumnes i s’han pogut matricular a les segones opcions. Tots els alumnes del municipi quedaran, doncs, ben matriculats.
I a secundària també tindrem l’oferta que havíem previst, és a dir, quatre línies als tres instituts públics, dues al Sant Gabriel i una a la FEDAC. I pel que fa al nombre d’alumnes al centres públics tindrem les quatre línies complertes.
.
RdR: Serà el primer curs amb les obres d’ampliació al Palau Ausit fetes. Hi ha previstes més obres?
C.V.: Al Palau Ausit eren fases i aquest estiu ens queda pendent una part de la fase que s’ha fet. A Can Mas, l’edifici ens dóna pel que ens dóna i per tant potser hi ha alguna actuació més però no serà d’ampliació. I al Lluís Companys està previst i es va proposar a l’Ajuntament una actuació que suposa un increment d’aules. No està prevista per aquest estiu perquè comporta fer un projecte i probablement serà ja per l’altre estiu.
.
RdR: Es descarta així la construcció del quart institut.
C.V.: Aquesta possibilitat veient el padró i els nens que neixen i l’evolució que pot haver-hi, de moment la tenim descartada. I això també s’ha comunicat a l’Ajuntament. Podrem acollir tots els alumnes amb les obres d’ampliació ja fetes i les que tenim previstes.
.
RdR: Amb tota aquesta inversió en obres, no s’hagués pogut fer ja un nou institut?
C.V.: Quan es planteja un nou edifici educatiu el que lògicament es planteja és que tingui una durada de 10 o 15 anys. Aquí estem parlant d’un pic d’augment d’alumnes de quatre o cinc anys. No es veu aquesta rendibilitat.
.
RdR: L’edifici després d’aquests anys podria utilitzar-se per acollir l’escola d’adults, l’escola de música, l’oficina de català o altres necessitats culturals i educatives que ja hi ha al municipi.
C.V.: Sí que es veritat que el municipi com a municipi podria necessitar algun nou edifici però a nivell de departament quan es planifiquen nous equipaments educatius es fan per 10 o 15 anys. Per això ara a Ripollet no es veu la necessitat de crear un edifici que quedi buit en cinc anys. A més, ara si comencéssim a planificar un nou edifici, amb tot el procés que comporta, no el tindríem per quan el necessitem.
.
RdR: Però la reivindicació ve de lluny i inclús l’Ajuntament fa anys que va cedir els terrenys. S’ha tingut temps de preveure’l.
C.V.: Ho conec. Però hem viscut l’època que hem viscut i no podíem començar a fer edificacions quan no teníem els diners i quan es fa una planificació així s’hipotequen els diners d’uns pressupostos futurs. I, de fet, tampoc ara tenim aquests diners.
.
RdR: Descartat el nou institut. Hi haurà prou amb les ampliacions previstes? Per habilitar aules, s’han eliminat ja alguns espais. Com afectarà això a la qualitat de la secundària?
C.V.: Nosaltres quan diem que donem resposta és que donem resposta a tots els aspectes necessaris pel currículum. No hem de patir. Una altra cosa és que a vegades confonem qualitat amb espai o pressupost. Però la qualitat ens la donen els professionals i els projectes de centre i ens la demostren els resultats que tenen els centres. Nosaltres garantim que les plantilles siguin les que han de ser i en aquests propers anys de pic d’alumnes garantirem les necessitats que tinguin.
.
RdR: Han notat si hi ha més alumnes que marxen per fer la secundària fora del municipi?
C.V.: No tenim la sensació que hi hagi una desbandada. Mantenim el mateix percentatge de cada any i cal tenir en compte que hi ha una escola al municipi que matricula alumnes de fora i aquests opten moltes vegades per tornar al seu municipi a fer la secundària. Però això caldria preguntar-ho a les famílies que opten per marxar per saber perquè ho fan.
.
RdR: Ara fa un mes el seu antecessor i ara responsable de Centres Públics del departament, Lluís Baulenas, declarava que ‘si un municipi té més demanda de la pública, donarem resposta a la pública’ però a Ripollet abans de fer obres als instituts públics es va obrir una nova línia de concertada, per què?
C.V.: Quan hi ha demanda a l’ensenyament públic sempre s’ha donat resposta. Es va aprovar la nova línia de concertada per la demanda que hi havia del propi centre. Es va donar el concert perquè és una continuïtat dels seus propis alumnes, un creixement natural per donar la possibilitat a les famílies de seguir optant per la concertada.
.
RdR: Mirant els resultats de competències bàsiques i altres proves. Quina és la qualitat de l’ensenyament a Ripollet?
C.V.: Ripollet té una bona salut a nivell de competències i resultats tan a primària com a secundària si ho comparem amb municipis semblants en quant a quantitat d’habitants, nombre d’escoles i tipologies de centres. Estem contents de les escoles i instituts al municipi.
.
RdR: Es manté l’objectiu de fomentar la formació professional. Quines seran les novetats pel proper any?
C.V.: El repte es seguir la implementació de la formació professional dual, que permet a l’alumne entrar a una empresa ja al primer curs. I a Ripollet hi ha un centre que es capdavanter en aquest tipus de formació, el Palau Ausit, que té conveni amb unes 80 empreses i això ens enorgulleix. El proper curs també afegim un cicle d’integració social al Lluís Companys, malgrat que cal tenir en compte que l’oferta de FP es planifica de forma comarcal. L’objectiu és seguir fomentant el FP dual i els reptes pels centres és aconseguir empreses per fer-ho.
.
RdR: És possible una escola d’idiomes a Ripollet?
C.V.: Les escoles d’idiomes també és una oferta que es planifica a nivell comarcal. Ara tenim una bona oferta a Sabadell i Terrassa i també hi ha a Sant Cugat i a Rubí. Fa anys que no s’ha fet cap més. La comarca està bé en aquest àmbit, així que no hi ha previst fer cap de nova.
.
RdR: I alguna millora o ampliació en l’emplaçament de l’Escola d’adults?
C.V.: Les escoles d’adults sempre estan a edificis que cedeix l’Ajuntament. De moment el municipi només ens ha cedit aquest i que jo sàpiga no hi ha cap proposta de canvi ni d’obres. Però malgrat l’edifici cal destacar la bona feina i gran oferta de l’escola d’adults.
.
Alerta pel fibrociment a l’escola Ginesta
Aquesta setmana CCOO alertava que al Vallès hi ha més d’una trentena de centres escolars, entre escoles i instituts, amb fibrociment. Un d’ells és l’escola Ginesta. En ser un centre de primària la responsabilitat del manteniment de l’edifici és municipal però igualment preguntem a Carme Vigués si hi ha previst retirar-ho: “El fibrociment és producte d’una època i hi ha arreu. El problema és quan es manipula i per això estem molt alerta pel moment que es pugui deteriorar. Si detectem algun punt malmès hi actuem. Si està en condicions, de moment estem alerta i quan es pugui s’anirà canviant. No hem parlat amb l’Ajuntament en concret del fibrociment però sí que hem treballat conjuntament amb ells un estudi per un pla de millores i manteniment a les escoles.”.
.
Alerta pel fibrociment a l’escola Ginesta
Aquesta setmana CCOO alertava que al Vallès hi ha més d’una trentena de centres escolars, entre escoles i instituts, amb fibrociment. Un d’ells és l’escola Ginesta. En ser un centre de primària la responsabilitat del manteniment de l’edifici és municipal però igualment preguntem a Carme Vigués si hi ha previst retirar-ho: “El fibrociment és producte d’una època i hi ha arreu. El problema és quan es manipula i per això estem molt alerta pel moment que es pugui deteriorar. Si detectem algun punt malmès hi actuem. Si està en condicions, de moment estem alerta i quan es pugui s’anirà canviant. No hem parlat amb l’Ajuntament en concret del fibrociment però sí que hem treballat conjuntament amb ells un estudi per un pla de millores i manteniment a les escoles.”.