Dolors Glanadell i Miracle Alba: ‘El punt de creu és un esbarjo, una forma de relaxar-se’

Ciutadà — Ma Dolors Glanadell i Miracle Alba amb les seves obres al Centre Cultural // S. Bayó

La Ma Dolors Glanadell i la Miracle Alba són les protagonistes de l’exposició Creuant el punt, que es pot visitar a la sala 1 del Centre Cultural de Ripollet fins al 10 de setembre. Les dues artistes locals han decidit formar equip i mostrar part de l’obra realitzada durant més de 40 anys d’esforç i passió pel punt de creu. La mostra sorprendrà amb treballs tan originals com un parxís, una safata o paisatges florals d’allò més elegants.

RevistadeRipollet: Porteu molt de temps dedicat a aquest art. Què us va dur a interessar-vos-hi?
Dolors Glanadell: Jo vaig començar perquè vaig marxar del poble, quan em vaig casar, arran de la feina del meu marit. Vaig coincidir llavors amb una veïna que me’n va ensenyar. Des de llavors, fa més de 40 anys, que ja no he parat.
Miracle Alba: En el meu cas, l’any 1966 em van regalar dos quadres petitons fets amb punt de creu mentre estava treballant al Forn de la Moreneta. Aquell regal em va animar i vaig decidir aprendre’n. A partir de llavors, tampoc no he parat, ja que és una cosa que sempre tens començada: quan encara no n’has acabat un ja penses quin serà el següent que faràs.
Quan ets a casa, qualsevol estona que no surts, el punt de creu esdevé un esbarjo, una forma de relaxar-se. A més, no me’n va ensenyar ningú. Els errors els vas rectificant tu mateixa a mesura que els vas cometent.

RdR: Heu anat provant diferents estils durant tots aquests anys de trajectòria?
D.G: Jo he canviat el meu estil en aquesta exposició. En els meus inicis utilitzava dos teixits que s’anomenen Panamà i Aida. Aquesta col·lecció, en canvi, la vaig visualitzar en Lli. Abans ja havia fet algun quadre amb aquest material, però no tants. De l’última exposició al Centre Cultural ja en fa 20 anys, i vaig utilitzar les teles Panamà i de Lli. Per això presentar una exposició sencera en Lli em va fer gràcia i vaig venir al casal a proposar-la.
M.A: Jo vaig començar amb mig punt, a base de quadres ja pintats en els quals s’hi treballa a sobre. Aleshores vaig passar-me a la tela Aida, i després a la Lugana, que es basa en un fil més gruixut i còmode de treballar.

RdR: Tinc entès que una de vosaltres és la primera vegada que mostra la seva feina.
M.A: Sí. De fet, la Dolors és qui em va donar l’empenta. Jo ho havia pensat algunes vegades, ja que he fet molts quadres i altres treballs. Això no obstant, la meva obra sempre havia sigut personal, de portes cap endins: sempre he pensat en la persona a qui li vull regalar el quadre.

RdR: Com ha anat l’organització d’aquesta mostra?
D.G: Hi ha hagut molta feina, però ens ho hem passat molt bé. A mi em va venir una amiga a ajudar-me a penjar els quadres, ja que s’aguanten amb dos fils. Després vaig dedicar un temps a ajudar la Miracle. Ella no havia fet mai abans cap exposició, i jo tenia una mica més de nocions de com podíem col·locar-ho tot. En realitat, però, ho hem fet entre totes dues i amb molta il·lusió.
M.A: Jo també he tingut feina. Molts quadres els tenia donats, de manera que he hagut d’anar a Barcelona a buscar-los. Quan acabi l’exposició els hauré de tornar. També he tingut molta sort de trobar-me amb la Dolors, que em va orientar de debò.

RdR: He vist que es poden fer molts objectes diferents amb el punt de creu.
D.G: Oi tant! Podem fer tovalloles, safates, quadres petits, jocs de taula, jocs de llit, punts de llibre, lletres i abecedaris, etc. També es poden fer postals de Nadal! Cada any, per Nadal, n’hi havia que ja esperaven la meva postal per veure què els hi tocava aquell any.

RdR: Imagino que, en qualsevol cas, hi ha una gran feina al darrere. Com és aquest procés d’elaboració?
D.G: Actualment, els treballs amb Lli ja et venen amb la roba, els fils i un gràfic tot junt. El gràfic consta d’una quadrícula, i a dins de cada quadre hi va un signe. Per exemple, a un signe que és una rodona li pertany el color verd clar. Només s’ha de mirar el gràfic i aplicar-lo a la roba, comptant quatre fils. Quant al Panamà i l’Aida, el gràfic et ve marcat a la roba, de manera que és més senzill de brodar. Pel que fa a com començar, miro ben bé quin és el centre del quadre.
M.A: Jo sempre començo de dalt a baix i treballo amb un vestidor, on la roba està en una quadrícula fixa i tibada. Hi ha persones que treballen sense vestidor i, en tibar de la roba, els queda torta. En conseqüència, no poden després enquadrar el treball. Jo vaig començar a utilitzar vestidor precisament per això.

RdR: Heu rebut una bona acollida per part dels veïns de Ripollet?
D.G: La rebuda ha estat molt bona, la veritat és que no ens ho pensàvem. Estem més que contentes i també una mica desorientades, perquè aquest any la Festa Major ha caigut d’hora i hi ha molta gent que encara no ha tornat. També et trobes una mica venut, ja que el dia de la inauguració no sabíem si n’hi hauria prou o si en sobraria, però comptant així per sobre van venir unes 200 persones.

RdR: Vosaltres que treballeu en el punt de creu, creieu que ara s’ha posat de moda?
M.A: Més que abans, sí. L’altre dia va venir una noia joveneta que també feia punt de creu. Així que sembla ser que la joventut s’hi està enganxant. També hi ha homes que actualment s’hi dediquen. Els hi serveix com a teràpia. A França aquest fenomen és molt més comú. Fins i tot he vist en una revista de teatre que hi havia un actor que, entre acte i acte, feia punt de creu al camerino per relaxar-se. A la revista es veia que a casa tenia sofàs i butaques entapissats per ell mateix.

Paciència, esforç i constància

Títol: Sagrat Cor
Autora: Miracle Alba
Dedicació: 6h al dia aprox.
Durada: 9 mesos