Els problemes econòmics frenen el progrés d’un CTT Ripollet que aposta pel planter
El CTT Ripollet ha tornat a tancar una temporada amb molta satisfacció. “L’objectiu, assolit”, ha dit el president de l’entitat, Román López, i ha afegit, “més mèrit per les noies per estar a una categoria superior i perquè es va patir fins a l’última jornada”. I és que els dos puntals del club, l’equip femení (el Finques Ripollet milita a Divisió d’Honor Femenina grup 1) i masculí (Aceitunas Verdolay Ripollet ho fa a la Primera Divisió grup 4) han conservat la seva categoria.
Fins i tot, els entrenats per Miquel Arnau, igual que els darrers anys, han ocupat posicions de play-off però els problemes econòmics han frenat el progrés esportiu d’aquest conjunt. Un fet que López no ha deixat passar per alt, “es mereixen pujar o almenys intentar-ho” i ha advertit, “els hem de donar l’alegria de provar-ho”. Un premi que encara no té data i que el mandatari del club ho associa només a la manca de recursos, “estar a Divisió d’Honor masculina té un gran cost. S’han de fer molts més viatges fora de Catalunya i també s’han de pagar als àrbitres”. Tot plegat entrebancs per a un conjunt que “té nivell de Divisió d’Honor”, ha sentenciat López.
Esperit de superació
Enguany, els nois han comptat amb una cara nova: Raul Porta. Aquest juvenil, de només 16 anys al iniciar la campanya, va examinar l’any com a bo i molt positiu pel seu creixement personal. “He guanyat més punts dels que em pensava. He fet el que he pogut”, ha admès una de les apostes del planter ripolletenc. I de cara al pròxim curs, ell mateix que s’ha marcat, “només vull guanyar més partits”, ha confessat Porta. Tot i saber que els rivals seran més forts, com ha sostingut el jove palista. Raul Porta ha afirmat que l’ajut dels seus dos companys, Julio Andrade i Miquel Arnau, ha estat molt útil. Respecte a la impossibilitat d’optar a l’ascens ho lamenta, “no se li pot fer res. L’únic que puc fer és millorar personalment”.
En aquest sentit, el president de l’entitat ha enaltit la tasca dels jugadors i jugadores, perquè “ningú cobra. Ho fem amb gent de la casa”. Per això cal fer una menció especial al quadre de fèmines que sense el gran baluard de l’equip, Mihaela Chirita, han tirat del carro les joves perles com Júlia López (15 anys), Ana Ibáñez (17 anys), Berta López (18 anys) i Cristina Vico (24 anys). “Normalment la Mihaela ens assegurava uns punts i la seva baixa ha motivat les jugadores. Han multiplicat la seva implicació”, ha explicat Román López i això els ha servit per “agafar experiència”. O també, la base del planter com Raul Porta, qui ha acceptat ser el mirall per a molts dels que comencen, “motiva, perquè saps que hi ha l’opció de pujar al primer equip”, ha destacat Porta.
El CTT Ripollet compta amb un pressupost anual de 30.000 euros, dels quals, més o menys, una cinquena part va destinat per als dos principals equips. A part, també uns altres cinc conjunts, que completen l’escala de representació del club des de provincial fins a nacional, sense comptar a part dels joves i nens, donen forma a l’entitat. En total, el club mou una setantena de jugadors. Així, un pressupost mirat “al mil·límetre” i que a part s’ha d’eixugar el deute que s’arrossega. Segons el mandatari ja s’ha reduït a la meitat.
Millora d’instal·lacions
Més enllà dels problemes econòmics del CTT Ripollet, un altre dels problemes que fa temps els persegueix són les instal·lacions. “On juguem ara hi ha limitacions com les columnes o l’alçada”, ha admès Román López. A part ha afegit, “quan plou hi ha goteres. Humitat”. Tot plegat, comporta haver de treballar i preparar-ho “molt abans per poder competir”. López ha declarat que “hi ha un projecte. Sé que l’ajuntament i el regidor, en particular, ho té en ment”. De moment, però, són idees que han d’agafar cos i sobretot dur-se a terme, però sense data. Però aquest tema preocupa al mandatari, perquè “tenim instal·lacions lliures al municipi”. A més, ha continuat, “d’aquesta manera, aconseguiríem ingressos extres de bar o d’altres, que ara no tenim”. Tot i així, el CTT Ripollet l’any que ve, al Poliesportiu.
