Esther Bernal: ‘Em resulta més fàcil la il·lustració infantil, em surt més natural’
Un nen troba un carnet de conduir autobusos i d’aquesta forma iniciarà una aventura que el portarà al fons del mar. Esther Bernal s’ha encarregat de donar vida a aquesta història amb els seus dibuixos. Aquest és el primer llibre d’aquesta jove il·lustradora que per voltes de la vida va començar amb el disseny web. Dissabte passat va presentar el llibre a la Rambla amb l’escriptor, David Muñoz, i l’acollida va ser millor del
que es podien imaginar
.
.
Revista de Ripollet: D’on neix la teva passió per dibuixar?
Esther Bernal: Des de ben petita que ja dibuixava i m’agradava molt. La meva mare em va portar a classes de pintura. Feia oli, aquarel·la… feia una mica de tot. Quan vaig començar l’institut ho vaig deixar un temps però després d’estudiar realització audiovisual em van tornar les ganes de dibuixar i tocar la part més artesanal i em vaig animar a estudiar il·lustració.
.
RdR: Com és que al principi dirigeixes la teva carrera cap al 3D i el disseny web?
E.B: En l’institut on vaig estudiar no feien el batxillerat artístic i no em vaig animar a canviar de centre, per això vaig fer el tecnològic amb la intenció d’estudiar arquitectura o quelcom semblant. Però el que de veritat volia estudiar era animació 3D, la llàstima és que tots els centres on s’imparteixen aquests estudis són privats. Per aquest motiu vaig estudiar realització audiovisual que toca una mica d’animació però també muntatge de vídeos. Després em va sortir feina d’això i ja vaig seguir.
.
RdR: Quan arriba el canvi de rumb?
E.B: No ho recordo com un moment puntual on canvio de xip. Simplement estava treballant amb tot el que està relacionat amb webs i com la meva parella es dedica al dibuix em van tornar aquestes ganes de dibuixar. Vaig fer una prova d’accés a la Massana per estudiar il·lustració i no vaig entrar. Dos anys més tard ho vaig tornar a provar i al final ho vaig aconseguir.
.
RdR: Com fas el pas a treballar cap a la il·lustració?
E.B: Vaig fer el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració i allà vaig veure que era el que realment volia dedicar-me. Però ara per ara tampoc em dedico a això. El que faig són projectes personals com per exemple participar en fires o concursos.
.
RdR: Amb quins projectes et vas iniciar?
E.B: Realment el primer projecte va ser el llibre ‘Un autobús sota el mar’ cap al 2015. Fins aquest any, amb en David Muñoz, l’escriptor, no ens hem animat a fer l’autoedició. Això sí, cada dos per tres estic immersa en algun projecte personal. Estic a l’Escola de la Dona i amb el curs en el que estic ens animen a fer-ne constantment. Ara, per exemple, em mou molt fer tallers per nens i m’estic movent en aquesta línia.
.
RdR: En aquests projectes també toques altres camps ja que has fet jocs de taula o decoració per la llar.
E.B: Això mateix. Els jocs de taula m’encanten, sobretot un que és diu ‘Dixit’. Són unes cartes més grans que les del tarot i amb il·lustracions molt originals. La meva il·lusió seria crear un joc semblant. També faig cosetes per la llar però em dedico sobretot a coses per nens.
.
RdR: Sobretot dirigeixes la teva feina en la il·lustració infantil?
E.B: Realment és el em surt millor i de manera més fàcil. També tinc alguna il·lustració per adults però em surt de forma més natural fer-ne per infants.
.
RdR: També vas participar al primer Pintacontes. Què va ser i com va anar?
RdR: També vas participar al primer Pintacontes. Què va ser i com va anar?
E.B: La vam fer amb la Biblioteca i l’escola de dibuix Llàpix. Van venir il·lustradors, els nens escrivien les seves històries i els il·lustradors els donaven vida. Era la primera però va ser un gran èxit. Va ser una experiència diferent i a l’hora molt maca.
.
.
Un viatge en autobús molt especial
“A l’estiu de 2015 tenia ganes de fer algun àlbum il·lustrat però estava enmig dels meus estudis. Llavors li vaig demanar al meu amic, al David, que em fes alguna història ja que ell escriu. Em va escriure tres històries i vaig escollir aquesta perquè em va semblar la més divertida i original. Aquell mateix estiu la vaig acabar il·lustrant”, relata Bernal sobre com va néixer ‘Un autobús sota el mar’.
“La història pot semblar un xic absurda però és divertida. Un nen es troba un carnet de conduir autobusos. Decideix tornar-lo a l’estació, allà el confonen pel conductor. Comença a conduir un autobús però com no té ni idea acaba al fons del mar i així comença l’aventura”, explica la il·lustradora sobre el llibre infantil.
“Crec que la presentació va anar bé. Era la primera que feia, tampoc sé ben bé llavors no tinc molta experiència. El taller que va acompanyar la presentació va anar genial, no m’esperava que hi haguessin tants nens” reconeix entusiasmada la il•lustradora. Enmig de la rambla per les celebracions de Sant Jordi molts nens van poder conèixer la història que Bernal ha donat vida amb els seus dibuixos. Bernal explica com va anar l’acte que es va organitzar amb el racó de lletres locals: “Una actriu de La Careta va fer de contacontes i anava mostrant els dibuixos. Després vaig fer amb cartró un autobús i els nens el van pintar. A més vaig fer carnets de conductor per als nens i els dibuixava el seu avatar. Crec que amb tot plegat el llibre ha tingut bona acollida. És una edició de 100 llibres, si funcionés molt bé potser fem una història nova”.
.
