Kevin Muñoz i Héctor Hernández: ‘Hem obviat allò típic i anat més enllà; hem capturat escenes de París i Londres’
Els ripolletencs Kevin Muñoz i Héctor Hernández són els protagonistes de les dues noves exposicions del Centre Cultural, que duen el nom de “Londres te escondes” i “Morirse de hambre en París es arte”. respectivament.
Ambdós joves van participar en un projecte artístic que va néixer a finals d’any de la mà del Kftó i la Regidoria de Joventut. Aquesta iniciativa ha culminat amb l’exposició d’algunes fotografies representatives del viatge que cadascun d’ells ha fet a una ciutat europea, on, més enllà de les fotografies típiques dels llocs més emblemàtics, es poden apreciar moments quotidians que ensenyen les metròpolis des d’una altra perspectiva.
RevistadeRipollet: París i Londres. Com va anar l’experiència?
Héctor Hernández: La mar de bé! El meu viatge va consistir a dormir en una habitació amb sis persones més, i anar tot el dia amb la motxilla i la càmera. Per això la meva exposició du el nom de “Morirse de hambre en París es arte”: un nom que no fa referència a la pobresa que hi pugui haver a París, si no al meu estil de viatge. A la meva exposició s’hi poden trobar escenes de París, com els carrers, el metro o la gent pujada al tren. No s’hi veu allò més típic.
Kevin Muñoz: El meu viatge va ser semblant, ja que no hi ha diners. Vaig dormir en un hostal i, durant tot el dia, recordo que sempre estava fora menjant a base de preparats del supermercat i entrepans.
RdR: I què hi podem trobar a la teva exposició, Kevin?
K.M: La meva exposició és la de Londres te escondes. Quan vaig fer les fotografies també buscava quelcom semblant a l’Héctor: obviar allò típic i anar més enllà de la cabina telefònica vermella o el Big Bang. Vaig fer fotografies de gent, de graffitis o de la cantant Amy Winehouse. Vaig buscar una perspectiva diferent que variés de la típica fotografia.
RdR: Com descriuríeu, a nivell tècnic, les fotografies?
K.M: Les meves són més elegants, més fosques, en podríem dir. També amb uns colors més vius. Les he fet amb Polaroid. A més, jo sempre penso en la perspectiva, i treballo amb aquesta eina de forma diferent a allò habitual i tradicional.
H.H: La meva exposició es basa en objectes, moments o paisatges concrets que em van agradar. S’hi poden veure, per exemple, dos botons en forma de rellotge on s’hi llegeix escrit “París”. També s’hi veu el metro, uns llibres apilonats en una llibreria, un cementiri buit o una tomba i un colom just a sobre. Sobretot, l’exposició es basa en moments concrets que hem vist i que ens han cridat l’atenció.
RdR: Com va néixer l’oportunitat d’organitzar la exposició?
H.H: Tot va néixer arran d’un projecte organitzat pel Kftó i la Regidoria de Joventut, que es va proposar a finals d’any. Es va posar sobre la taula una proposta d’art a Ripollet, relacionada amb totes les arts, com la fotografia, el cant, o el ball. Això no obstant, només ens vam presentar nosaltres dos, en la secció de fotografia. I, ja que ens havíem presentat, ens van proposar d’organitzar una exposició fotogràfica. Llavors vam seleccionar al temàtica, i vam decidir fer-la sobre els viatges.
RdR: Quin objectiu perseguia aquest projecte artístic?
H.H: El que volíem era que els joves de Ripollet s’involucressin més i creessin ells mateixos les seves exposicions. Per què no exposar retrats o fotografies si tens material? El Kftó volia fomentar que la gent jove tingués iniciativa i s’involucrés més, en aquest cas expressant-se a través de l’art.
K.M: Exacte, la idea era crear una jornada artística d’un dia relacionada amb la joventut i l’art. Finalment hem organitzat una exposició, que segurament tindrà continuïtat i que serà trimestral. Per a la propera, ens agradaria que més gent del poble s’animés.
RdR: Què creieu que va fallar en la mobilització dels ciutadans?
H.H: Creiem que falla la publicitat i, sobretot, la que es fa des de l’Ajuntament de Ripollet, tot i que també és cert que des del poble ens involucrem molt poc.
K.M: Jo, si he de ser sincer, fins fa 3 anys no sabia ben bé quina funció tenia l’edifici on es troba el Kftó. Llavors, però, vaig participar en el booktrailer i vaig guanyar el concurs. També em van trucar de Joventut pel tema del concurs de curtmetratges, el qual anava per la XIX Edició. A partir de llavors, em vaig començar a involucrar en el Casal de Joves, i vaig començar a conèixer totes les activitats que organitza. Però falta comunicació i publicitat, i no anirem pas casa per casa picant les portes de tothom.
RdR: Vosaltres, però, esteu força implicats en les activitats per a joves que s’organitzen al poble.
K.M: Sí, l’Héctor col·labora amb Joventut i Cultura i el Kftó, i hi dediquem moltes hores. Jo acostumo a participar al grup de cuina del Kftó, i vaig participar fa poc en el projecte d’ajuda als refugiats, que es basava en recollir roba, calçat i productes de nadons. Després els enviàvem allà. Posteriorment es van organitzar assemblees per acollir a gent.
El que sí que fa enfadar és el fet que hi hagi queixes que diguin que a Ripollet no s’organitza res. En realitat, es fan moltes coses, i si véns al Centre Cultural te n’assabentes segur. Tenim el grup de cuina, on segons el plat que vols fer, et donen els ingredients i aprens a cuinar-ho. També hi ha converses en anglès, francès, o àrab. Hi ha de tot. També hi ha un taller de cupcakes el proper 9 de febrer amb una professional, i també s’han fet tallers de Photoshop. Es fan tot tipus d’activitats.
.
Qui són?
L’Héctor té 24 anys. Va estudiar un Cicle Formatiu d’Imatge i actualment és fotògraf professional. També està estudiant periodisme actualment a la UOC. La propera ciutat que li agradaria visitar és Berlín.
El Kevin té 23 anys. Va estudiar Educació Primària i actualment és professor. Li agrada la fotografia: n’ha après a nivell amateur, fent alguns cursos puntuals. El proper lloc on li agradaria anar és a Tailàndia.