La Careta Teatre: ‘Algú va dir la paraula “oompa loompa’ i se’ns va il·luminar la cara de cop i volta’
La Tamara Nuñez és la professora del grup infantil i juvenil de La Careta Teatre. Juntament amb alguns artistes del grup de teatre (Yaiza Rodríguez, Helena Bea, Andrea Martín, Andrea Morante i Jordi Nuñez), han preparat l’obra Charlie y la fábrica dechocolate, que es va estrenar la setmana passada i va omplir el Teatre Auditori sencer. Tots ells ens parlen de la màgia del teatre i de l’organització d’aquesta obra.
RevistadeRipollet: Tamara, com vas aficionar-te al teatre?
Tamara Nuñez: El meu grup d’amics va començar a fer teatre i, just per Halloween, van necessitar una persona. Halloween és la festa més gran que fa La Careta a dia d’avui, i és on més gent recull. Vaig començar llavors i em va agradar molt el grup. Al principi no estava molt segura; a mi el teatre no m’havia cridat mai l’atenció. Tampoc no m’havia plantejat mai pujar a un escenari, tot i que ara m’encanta. Quan hi puges, realment és una sensació molt reconfortant.
RdR: Ara realment sembla que t’apassioni, se’t veu còmoda a l’escenari.
T.N: Sí. Suposo que no vaig saber que m’agradava fins que hi vaig pujar. La primera vegada estava molt nerviosa, però després només has de treure tot el que portes. És molt relaxant.
RdR: Vas començar ajudant l’antiga professora. Ara dirigeixes tu les classes. Quines activitats feu?
T.N: Durant el primer semestre fem activitats relacionades amb l’expressió corporal, musical i la resta d’expressions relacionades amb el teatre. Són activitats per a que es desfoguin i es desinhibeixin. A partir del gener, es proposa si volen fer una obra. Un cop accepten fer-la, se’ls hi dóna la possibilitat que escullin quina els agradaria fer. Així doncs, a partir de gener ja ens dediquem més a l’obra, sense oblidar mai el transfons del joc, que és una part del teatre.
RdR: La setmana passada, però, vau fer Charlie y la fábrica de chocolate. L’obra no estava relacionada amb el curs?
La Careta Teatre: Tot va començar perquè estàvem acabant de fer una obra de teatre de nens petits. Va ser de cop i volta. Algú va dir la paraula “oompa loompa” i se’ns va il·luminar la cara. És el primer cop que alguns alumnes hem enfrontat la direcció d’una obra.
RdR: Ha estat molt complicat organitzar-ho tot?
L.C.T: Hi ha hagut dificultats, ja que era el primer cop que ho fèiem i no teníem experiència. La direcció col·lectiva, a més, és molt difícil de dirigir en comú. Cadascú té diferents punts de vista, i no coincidim sempre. Intentem que tot ens agradi a totes, i que després això agradi a tothom. Amb el guió, però, no vam tenir gaires problemes. Ha estat la part més fàcil, tot i que també la més llarga. Vam anar seguint la pel·lícula i adaptant-la. Després, però, quan vam començar a fer els assajos, de seguida ens vam adonar que no era tan senzill, i que ens havíem ficat en un bon embolic. El Jordi, però, ajudava en la direcció, i al final ens en vam sortir.
RdR: Us esperàveu omplir el Teatre Auditori?
L.C.T: Gens. Ens pensàvem que vindrien els pares, la família i els quatre amics.
RdR: Per a triar els actors, inclús vau fer un càsting.
L.C.T: Sí. Es va presentar moltíssima gent. Més de 30 persones. Això no obstant, només en vam poder agafar 12. Al principi, vam seguir la pel·lícula per fer el guió, però la Tamara se’l va quedar després perquè ja havia vist abans altres guions. Primerament vam veure 42 personatges, però eren massa.
RdR: Com gestioneu els nervis abans de l’obra?
L.C.T: El mateix matí va ser horrible; tothom anava molt nerviós. Ens faltava atrezzo i encara havíem d’anar a comprar algunes coses. També vam estar buscant una màquina de fum que no va aparèixer.
RdR: Suposo que, en acabar l’obra, la tranquil·litat és immensa.
L.C.T: Sí. Durant l’obra és una tensió horrible, però quan s’acaba és tot un descans. El pitjor de ser director és que, un cop ha començat l’obra i estàs entre bambalines, ja no pots fer res per millorar alguna cosa. Només pots veure com ho fan. Va haver-hi un moment que el Charlie no podia obrir la xocolatina. En aquell moment no sabíem què fer, estàvem resant per a que el pogués obrir.
RdR: Teniu projectes futurs?
T.N: Ara just comencem amb totes les obres. Tenim els més petits, els mims, de 3 a 5 anys, que són els únics que encara estan jugant. Després tenim els arlequins, que faran Pinotxo; aquests són els de primer, segon i tercer de primària. Els de quart a sisè de primària són els trobadors, que faran Grease. El grup de Farandula, que són els de primer i segon de l’ESO, estan fent Hairspray. Aquest any va de musicals. Els més grans, de tercer i quart de l’ESO, farem Chicago.
Els juvenils faran Cabaret. Quant al grup d’adults, hi ha 3 obres en marxa. El 10 de maig estrenem a l’Auditori El Apartamento. Les altres dues que fem els adults són Mi suegra es increíble i No hay ladrona que por bien no venga.
RdR: A part, participeu en moltes activitats del poble.
T.N: Sí. Aquest any tornarem a sortir a la rua de Carnestoltes. Sempre som molta gent, aquest any arribem a uns 90.
Quant a col·laboracions, fa poc vam estar al Ripostock. Al 23 d’abril suposo que farem alguna cosa per Sant Jordi. Per la dona treballadora amb la Taula de Dones i Dones per la igualtat també farem col·laboració.
.
El significat de la paraula teatre
Yaiza Rodríguez: “És una forma d’expressar-te i comunicar-te amb altra gent que no coneixes. Pots obrir-te a noves experiències amb gent fantàstica”
Helena Bea: “El teatre és un art perfecte, una barreja de totes les arts que hi ha al món”
Andrea Martín: “Totes les coses que et puguis imaginar, les pots fer. Així és el teatre”
Andrea Morante: “És una manera d’expressar-se i de gaudir. Només entrar per la porta ja et despistes. No penses en una altra cosa”
Tamara Nuñez: “Fer d’actriu és una forma de desfogar-se. La veritat és que surto molt relaxada de les classes de teatre”
