L’AMB crea el paraigua que protegeix la municipalització local de l’aigua
En l’últim consell metropolità de l’any 2020 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha donat resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del passat mes d’octubre.
La resolució judicial va anul·lar cinc articles del reglament de l’aigua de l’AMB, entre ells el que permetia des del 2017 cedir la gestió als ajuntaments. És a dir, l’article que donava base a la municipalització de l’aigua a Ripollet que es va aprovar inicialment al ple de febrer. Segons el TSJC, l’AMB és la institució competent per gestionar l’aigua i no pot cedir aquesta potestat als municipis i si ho fa, no pot ser “de forma indefinida, sense fixar límits temporals ni reconeixent la situació d’excepcionalitat o transitorietat”.
I això és el que fa ara l’AMB. El consell metropolità aprova amb el suport de tots els grups excepte el PP, Cs i Barcelona pel Canvi (el partit de Manuel Valls) un acord amb dos punts.
Per una banda, l’AMB aprova “iniciar un procés metropolità per definir, amb la participació dels municipis, el model o models de gestió del servei del cicle integral de l’aigua a la metròpolis”, un procés que resoldrà en com a màxim dos anys i que ha de permetre a l’AMB assumir “efectivament els serveis que encara es mantenen en l’òrbita municipal”.
I un segon acord que resol el mentrestant, els dos pròxims anys. L’AMB requereix als 13 municipis que no tenen el servei integrat “que continuïn garantint la prestació del servei en la forma que tinguin determinada, mentre no l’assumeix l’AMB”. I Ripollet, malgrat tenir el contracte amb Sorea en vigor, té determinat oferir el servei a través de la gestió directa amb l’empresa pública Genera. Ho té determinat per l’aprovació inicial feta al ple municipal de febrer de 2020 i el govern vol fer-la definitiva al ple de febrer de 2021 perquè el canvi sigui efectiu en el segon semestre d’aquest any. Comptarà amb un informe positiu de l’AMB, que ja han sol·licitat, i amb un altre estudi que justifica la viabilitat econòmica de l’operació inclús aquests dos primers anys.
El canvi tindrà continuïtat
La regidora de municipalització, Pilar Castillejo, està satisfeta amb la decisió pressa. Perquè permet seguir endavant amb el canvi de gestió, “que ja seria una realitat si la COVID no hagués paralitzat els terminis jurídics”, recorda. I perquè està convençuda que d’aquí a dos anys “el servei es podrà seguir gestionant de forma pública”. Afegeix que el nou model de gestió metropolità serà positiu perquè pot permetre “coordinar les empreses públiques municipals i compartir feines” o “inclús es podria plantejar crear un consorci semblant al CONGIAC” que ja gestiona de forma pública l’aigua a 25 municipis catalans.
Aposta per l’aigua pública
Castillejo està convençuda que en el camí de la municipalització no es faran “passos enrere”, que totes les decisions que s’estan prenent són legals i que malgrat això també hi haurà recursos de l’empresa a l’aprovació definitiva. “Recorreran perquè ho estan recorrent tot. Vam rebre tres recursos a l’aprovació inicial, un de Sorea, un altre d’AGBAR i un altre d’Aigües de Barcelona”, explica.