L’esport, un espai en el qual la dona ha de seguir reivindicant-se
L’esport ha sigut sempre un espai molt masculinitzat, i, encara ho segueix sent. En molts més aspectes, que a priori no ho poden semblar, es demostra que encara hi ha molt per treballar. Entre totes les esportistes del poble hem parlat amb tres d’elles que ens han acostat com viuen el seu esport.
Nerea Oruj, Futbol Sala
El Futbol Sala Ripollet és dels pocs clubs que els seus sèniors masculí i femení es troben en categories nacionals. Nerea Oruj és la capitana i coordinadora de la secció femenina i ella dóna una de les claus per entendre-ho: ‘En el nostre club rebem el mateix tracte nosaltres que el masculí, però s’ha de dir que és un fet estrany’. Cap sènior, ni noia ni noi, cobren per jugar, però en altres clubs la cosa canvia: ‘Tinc constància que les fan pagar quan són semiprofessionals’.
El club s’ha posat les piles per incentivar l’esport femení a la base, gràcies a unes portes obertes per nenes van sumar un altre equip femení i ara compten amb un Cadet i un Infantil a part del sènior. Oruj reconeix que ‘és molt difícil trobar nenes’, però no perquè elles no vulguin sinó que moltes vegades són les famílies: ‘He conegut casos de noies que no han començat a jugar abans perquè no les deixaven, no es veu bé que una nena jugui amb nens’, lamenta la capitana. Per aquest problema diu que ‘cal molta educació’. Oruj també destaca altres aspectes diferencials com que per a les noies ‘L’ambient i el tracte és molt més important, en canvi per un jugador potser és la competició’ o que en els partits de noies ‘els àrbitres al mínim contacte xiulen falta’.
Lidia Rico, Tenis Taula
El Club Tenis Taula Ripollet també és un club que es pot considerar anòmal. El sènior femení juga a una categoria més alta que el masculí, segons la jugadora Lidia Rico es deu a dos factors: ‘El club cuida molt quan apareix una generació de jugadores i també perquè hi ha menys noies que practiquen l’esport’. Rico fa anys que juga i destaca la importància de l’ambient: ‘Arriba un punt que a part de competir segueixes per l’amistat, prefereixo jugar amb elles a què em paguin’, reconeix la palista.
A més de jugar, Rico va decidir estudiar una mica més sobre les diferències de gènere en el seu esport en un treball: ‘Per sort la federació treballa molt la igualtat, però encara vivim certa discriminació’. Segons ella es pot comprovar amb el nombre més gran d’àrbitres que són homes. En la seva recerca també va constatar que els jugadors de primer nivell cobren més que les jugadores. Per evitar-ho ella demana ‘que els mitjans facin més ressò’.
Eva Fernández, Tenis Platja
En qüestió de poc temps Eva Fernández ha arribat a ser Top 1 d’Espanya. El seu esport és minoritari i també pateix el mateix que altres esports més practicats: ‘Hi ha més nois que noies, per sort clubs com el meu ho estan canviant’. El seu club la va incloure dins d’un projecte per incentivar l’esport femení i van aconseguir diners de l’Ajuntament, però lamenta que ‘Si no ens movem nosaltres mateixes hi haurà desigualtats sempre’.
En el seu esport econòmicament els premis estan equiparats, però ‘no passa amb els patrocinis, aposten molt més pels nois que per nosaltres’. La Federació, en aquest cas, no acompanya: ‘qui manen són homes grans que no ens tenen en compte, fa la sensació que no estiguem’, assevera. Segons ella això es tradueix en la selecció: ‘al final els nois reben moltes més ajudes que nosaltres’.