Microscopi: I ara què? Crònica de 40 anys d’enganys
A final dels anys 1970 les forces polítiques catalanistes van considerar que el millor per a Catalunya era encaixar-la dins del Regne d’Espanya mitjançant un estatut d’autonomia. D’aquesta manera, varen renunciar d’entrada a la vindicació de les pròpies Constitucions Catalanes i, en conseqüència, a la independència.
Aquest estatut reflectia una aspiració nacional molt limitada. Tenint en compte, però, que veníem d’un silenci antic i molt llarg i que havíem patit repressions i humiliacions col·lectives, l’Estatut es va rebre com mannà.
L’Estat espanyol no va trigar a impedir el desplegament de l’Estatut amb el decret de la LOAPA el 1982. Amb el cop d’estat militar fresc en la memòria, la major part dels catalans varen acceptar —ni que fos a contracor— que Catalunya esdevingués una més de les 15 autonomies espanyoles de règim comú amb l’esperança que es complirien els acords mínims. Però, ai las! les transferències s’aturaven, les inversions no es realitzaven, l’espoli fiscal anava en augment i la llengua s’empobria. Definitivament, ens havien ensarronat.
20 anys més tard, davant l’ofec econòmic i la pèrdua d’autogovern les forces catalanistes van decidir proposar a l’Estat la negociació d’un nou estatut. En principi semblava que l’acceptava, però primer el va retallar i després el va escapçar totalment el 2010. De nou l’Estat espanyol ens havia ensarronat.
El juliol de 2012 el govern català proposà a l’Estat un pacte fiscal, aquest el rebutjà i es convocaren eleccions anticipades. El desembre plantejà la convocatòria d’una consulta el 2014 perquè el poble català pogués decidir democràticament i lliurement sobre la possibilitat que Catalunya esdevingués un Estat. La consulta fou rebutjada i s’acabaren convocant noves eleccions autonòmiques anticipades. Ens van tornar a entabanar.
Aquest mes de gener el govern ha proposat a l’Estat la realització d’un referèndum “que permeti als ciutadans de Catalunya expressar quin vincle volen entre Catalunya i l’estat espanyol”. L’Estat ha rebutjat la proposta per activa i per passiva.
.
.
I ara què?
40 anys d’enganys ens han fet experts a tots plegats en detectar els missatges que tenen com a objectiu endossar-nos un nou estatut (millor que l’anterior) i encolomar-nos noves eleccions (autonòmiques).
Ara toca fer la independència. I si no la fem aviat perdrem el respecte dels estats independents (inclosa Espanya) i d’aquelles nacions que aspiren a ser-ho.
.
Iolanda Bethencourt – Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
.
Iolanda Bethencourt – Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
