Modest Serra: “Fer escola era imprescindible, amb cinco sis equips no pots mantenir un club”
El bàsquet és un dels esports més arrelats al municipi i el CB Ripollet una de les principals entitats esportives locals. Aposta pel talent local pels primers equips i ara també per fer planter propi. Repassem amb el Modest Serra, que exerceix de president des de l’any passat, com ha esdevingut aquesta temporada ara que estan de portes obertes i pensant en la següent.
Revista de Ripollet: Vas agafar el relleu de Núria Gorina en la presidència del CB Ripollet l’any passat. Per què?
Modest Serra: Per ajudar. Vaig estar a la junta quan la COVID i després ho vaig deixar per temes de feina. L’any passat em van trucar perquè ajudés al nou coordinador i un cop a dins ell ho va deixar perquè li van canviar horaris de feina així que m’hi vaig posar jo a fer, entre cometes, de coordinador. I després quan el Salva i la Núria van dir que plegaven de la Junta també per temes de feina, els qui érem a la Junta van decidir seguir i vaig acceptar ser el president. La meva vinculació amb el club ve de molt lluny, hi havia jugat i soc soci des de sempre.
RdR: Fem repàs de com ha anat la temporada. Quin balanç feu dels equips del planter?
M.S.: Ha sigut molt difícil perquè hem començat fa poc temps a tenir equips de categories. L’any vinent ja volem federar a tots els equips i tindrem equips de totes les edats, escoleta, premini, minis, infantils, cadets… Amb cinc o sis equips com teníem abans no es pot mantenir un club. Ara ja comencen a crear escola i així ens assegurem el futur. Tindrem 12 o 13 equips.
RdR: Seguim la valoració. La mala notícia de l’any és el descens del primer equip femení. Sabeu ja si es reestructura Copa i es pot mantenir la plaça?
M.S.: Ho sabrem aquest pròxim cap de setmana que hi ha la reunió de la Federació. Es deia que es volien fer dos grups i si fos així podríem mantenir la plaça. Però igualment no tindrem equip per competir en Copa. Algunes jugadores de fora han marxat i algunes d’aquí ja ho deixen, pengen les botes. Tindrem un altre equip però no per competir en aquesta categoria. Hem gaudit d’un equip molt bo els últims anys que ha acumulat ascensos, de segona a primera, de primera a Copa, un equip lluitador i que ha funcionat molt bé els últims anys. Ara hem d’esperar per conèixer com queden les categories i veure en quina podrem estar la pròxima temporada.
RdR: El primer equip masculí sí que va assolir la permanència a la Supercopa.
M.S.: Sí i tot i patir encara hem quedat a mitja taula. Ha estat una competició amb moltíssima igualtat perquè era una nova categoria amb els millors de cada grups de la Copa anterior. Cada setmana ha sigut una lluita, una final. Van començar els primers tres partits bé, després ja anaven cap avall i al final ens vam salvar i vam acabar bé.
RdR: Es patia tant per la categoria que va haver-hi un canvi d’entrenador a falta de pocs partits pel final. Per què vau prendre aquesta decisió?
M.S.: A vegades no vols fer soroll i en fas, sense voler. No agrada fer aquestes coses però vam pensar que era moment de fer el canvi i que es feia o aniríem tard. Ho vam decidir entre tots i va funcionar. També cal dir que sabíem que Francisco Soro seria l’entrenador de la següent temporada, sinó potser no ho hauríem fet.
RdR: Hi haurà molts canvis en la plantilla?
M.S.: Hi ha algun canvi, no molts, dos, tres o quatre. Algú que ho deixa i alguns que entren. L’objectiu és tenir equip per seguir en aquesta categoria, amb tranquil·litat.
RdR: Pujar més seria anar a EBA i malauradament ja s’ha hagut de renunciar en més d’una ocasió per motius econòmics. És inviable?
M.S.: A tothom ens agradaria però les despeses són el doble. I cal fer desplaçaments fora de Catalunya i tampoc tots els jugadors podrien fer-ho. Preferim seguir anant amb el cap ben alt, amb un equip format per jugadors d’aquí sense haver d’abocar diners en jugadors de fora. Sempre tenim reforços però la base de l’equip, Antonio, Roger, Lluís… són gent de la casa. Tenim la sort de tenir jugadors molt bons que entenen la situació i que malgrat que podrien anar fora a jugar cobrant prefereixen seguir aquí. I això ho hem d’agrair.
RdR: És un equip que amb els seus èxits ens ha malacostumat. Estar a Supercopa ja té molt de mèrit amb un equip de casa, no?
M.S.: Sí i és un equip competitiu. Perquè aquest any també ens ha influït molt el fet de jugar en una pista nova, el Joan Creus. Una pista on no entrenaven. I cal dir que l’Ajuntament ens va facilitar la pista per jugar d’un dia per l’altra perquè la normativa no es va conèixer fins l’últim moment i també ens va donar una hora per entrenar, però per incompatibilitat d’horaris no la vam poder utilitzar. És a dir, no ens podem queixar perquè en la situació dels equipaments al municipi que ens donin una hora a nosaltres vol dir que se l’han tret a un altre. Però sent així, no és el mateix jugar de local al Barneda que al Joan Creus. I no perquè l’afició no hagi anat perquè hi havia més públic que l’any anterior, però l’efecte no és el mateix.
RdR: Parlem dels espais. La manca d’instal·lacions us condiciona molt?
M.S.: A Ripollet som moltes entitats, amb molts esports i hi ha el que hi ha. Condiciona, ens limita. Aquest any ja vam tenir dos equips que no podien entrenar on jugaven. I hem tingut equips que entrenaven només un dia a la setmana al Barneda. Tenim equips entrenant a l’institut Can Mas i a les pistes descobertes del poliesportiu, amb dies de fred, humitat, unes cistelles diferents, els llums…
RdR: Què necessitaríeu?
M.S.: Tindríem prou amb tenir total disposició del Barneda. Aquest any érem 14 equips i hem tingut alguns que han entrenat compartint pista o el femení, per exemple, que estant a Copa només podia entrenar al Barneda dos dies i ho hem hagut de fer nosaltres per donar hores a tots els equips. Perquè al Barneda també està el Gassó que té tres equips i els tres entrenen dos dies cadascun i també hi ha equips del Sant Gabriel. Però què fas amb ells? El Gassó no podem dir res perquè no té pista i si juga al Barneda ha d’entrenar allà i el Sant Gabriel té el col·legi i podria anar també a Can Mas o poliesportiu però és normal que prefereixi el Barneda, que està cobert.
RdR: Esperant, per tant, el promès tercer pavelló?
M.S.: I tant. L’Ajuntament ens ha explicat que la intenció és fer-lo a Pinetons, al costat de la residència. Però no sabem quan podrà ser una realitat, esperem que sigui el més aviat possible.
RdR: I mentrestant?
M.S.: Ens han dit que volen cobrir la pista del Ginesta. I pel primer equip aquest pròxim any sí aprofitarem el dia d’entrenament al Joan Creus i si poguéssim aconseguir un altre ens vindria molt bé. Però cada pista més per un club és una menys d’un altre. És complicat.