Parralejo: ”Vaig posar el càrrec a disposició del partit el dia després de les eleccions”

Juan Parralejo: Va ser un dia emotiu i em van passar pel cap, com una pel•lícula, moltes de les cosses que he viscut. Quan vaig començar, com vaig començar, el que he après, cosses que amb la perspectiva del temps segurament faria d’una altra manera però al final content perquè després d’estar tants anys a l’administració és un honor poder acabar acompanyat pels meus companys, família i també moltes entitats i gent rellevant del poble. Sobretot una cosa senzilla, que puc passejar pel poble amb el cap ben alt i amb tota normalitat.

JP: El nostre repte a començament dels anys 2000 era la perspectiva que hi havia de creixement de població. La crescuda que vam viure als anys 60 i 70 no es va saber assumir en aquell moment per la situació política i social que hi havia. I per això nosaltres vam treballar molt aquest tema convençuts que el futur d’una ciutat depèn de com integres la gent que arriba. Vam desenvolupar una política silenciosa, sense fer soroll, per garantir que els nouvinguts tinguessin tots els serveis al seu abast. Vam fer una feina molt important, i és mèrit de la comunitat educativa, repartint els nens a totes les escoles també les concertades, evitant fer guetos. L’escola d’adults també ha jugat un paper important, sobretot amb les dones. I per altra banda vam fer un urbanisme no disgregador, ara tenim habitatges de protecció oficial al costat de casses de 140 metres quadrats, hem evitat que hi hagi barris de rics i de pobres. En el nucli antic teníem por que sent molt proteccionistes poséssim traves per viure i els veïns marxessin i per això no ho vam ser. M’agrada explicar que a Ripollet el metre quadrat més car és al nucli antic, això no és casualitat.

JP: Sí, segur. L’altre dia també vaig reivindicar que cal donar normalitat als canvis. Cal plantejar urgentment la limitació de mandats, no podem estar pendents de les pressions del partit i els companys. Potser ampliar a cinc o sis anys i només dos mandats, això evitaria molts problemes sobrevinguts. També caldria establir un règim salarial pels càrrecs electes que eviti disbauxes que s’han vist els últims anys i també per dignificar aquesta feina, no té sentit que en un Ajuntament com el de Ripollet, quan jo hi era, hi hagués 14 treballadors cobrant més que l’alcalde, no pot ser ni per responsabilitat ni per dedicació. També hauria de ser obligatori fer una auditoria en entrar i una altra en sortir perquè un dels mals a la política són els governs que hipotequen el futur, i és clar, guanyen eleccions.

JP: És cert. Però no és fàcil. Per exemple el PSC en aquestes últimes eleccions municipals ho teníem tot de cul, era un moment complicat. I és lògic que el partit s’aferri a tot allò que té al seu abast. Si hi ha un alcalde que no té problemes i pensa que amb ell com a candidat pot treure millors resultats el partit pressiona. I quan un té aquesta responsabilitat no pots dir que quan anava bé estaves i ara no vols. Com jo, molts altres.

Però ara si en comptes d’estar a l’oposició fos alcalde també ho hagués deixat perquè jo tinc compromisos amb el partit però també els tinc amb la meva família. Mai posaré en perill la meva família per la política.

JP: El dimarts després de les eleccions municipals de 2015 vaig posar el meu càrrec a disposició de l’executiva del meu partit. Si ets alcalde i no guanyes… jo ho vaig explicar dient que “ja estava amortitzat”. No hi ha res pitjor que no conèixer la realitat d’un mateix. Però els companys em van dir que això necessitava un temps i jo vaig acceptar estar fins que fos necessari però ens vam posar com a límit la meitat del mandat. La Rosa Martín va dir que anava en el mateix paquet perquè havia començat amb mi i marxaria quan jo marxés. Jo ho respecto, però crec que hagués estat una bona primera figura del PSC si hagués decidit continuar. Ens vam centrar en fer una renovació de l’equip, i al capdavant hi ha el Luís Tirado. Un cop fet vam començar a treballar en la renovació del grup municipal i ja vam fixar el 6 de juliol per fer un ple extraordinari, perquè no ens semblava just ocupar un d’ordinari. Ho hem fet amb naturalitat i normalitat.

JP: Les eleccions del 2015 van ser la tempesta perfecta contra el PSC, no ho podíem tenir pitjor, i penso que vam aguantar força. Però d’aquí a dos anys seran diferents i apassionants. Aprofitarem el temps que queda per posar en ordre moltes coses que el treball del dia a dia fa que no tinguis tan en compte i farem un programa electoral basat en l’experiència i mirant el futur de forma realista. També l’escenari polític serà diferent. Si fem la feina com l’hem de fer serem la força més votada i tindrem una clau important per confeccionar govern perquè penso que no hi haurà majories absolutes.

JP:  Crec que no. El problema és la incapacitat del govern d’entendre i visualitzar la realitat municipal. Des del primer dia, amb els regidors que tenien, van fer plantejaments que no tenien ni caps ni peus. A mesura que passava el temps han estat més conscients de la seva debilitat, agreujada amb un efectiu que ha marxat, i és obvi que per tirar projectes importants necessiten la col·laboració d’altres grups. Nosaltres sempre hem estat disposats a fer-ho però no van parlar amb nosaltres per negociar ordenances, ni pressupostos, ningú ens ha dit res de les al·legacions al Pla de Mobilitat i a la benzinera anàvem a abstenir-nos, i cal tenir present que si el principal grup de l’oposició s’absté vol dir que deixem fer al govern. No ha estat un tema de persones. Potser aquest problema l’ha tingut més el govern perquè potser els hi feia “més por” de parlar amb un alcalde de tants anys que no amb una persona nova i d’una altra generació que potser ells interpreten que és més fàcil d’entendre’s, però és la seva opinió.