S’estrena el cicle de cinema a la fresca amb la pel·lícula ‘Bohemian Rapsody’
Amb l’arribada del bon temps, tornen les activitats per gaudir a l’aire lliure. Una de les propostes que ja s’ha consolidat al municipi són les sessions de cinema a la fresca organitzades pel consistori. Enguany hi ha programades 5 sessions relacionades amb l’Any Scènica, seran a les 22h al pati del Centre Cultural a excepció de la sessió del divendres 28 de juny.
.
PROGRAMA
Divendres 14 de juny, “Bohemian Rhapsody”, al pati del Centre Cultural
PROGRAMA
Divendres 14 de juny, “Bohemian Rhapsody”, al pati del Centre Cultural
Divendres 21 de juny, “El gran showman”, al pati del Centre Cultural
Divendres 28 de juny, “Your name” al pati de la Biblioteca
Divendres 5 de juliol, “Con amor, Simon”. Dins programació LGTBI
Dissabte 13 de juliol, “Billy Elliot”, al pati del Centre Cultural
.
CRÍTICA DE BOHEMIAN RAPSODY
La biografia de Freddie Mercury, cantant de Queen, tot i està endolcida en els seus aspectes més foscos i està rodada seguint la pauta dels biopics més tradicionals, ha esdevingut un dels fenòmens cinematogràfics de l’any. El film ha tingut un munt de dificultats durant el rodatge (actors i directors han estat canviats) però finalment Rami Malek s’ha fet amb un personatge “bombó” que el pot dur a les portes de l’Oscar. La imitació dels gestos de Mercury és perfecte, però no entenc perquè li han exagerat tant la dentadura, i la seva veu s’ha barrejat amb la del cantant original. El film deixa palès la força de les cançons d’un dels grups representatius dels anys 70, del passat segle (tot i que no les han subtitulat!!!) i exposa també clarament els interessos que es mouen dins de les discogràfiques i el convuls món de la música pop. Malgrat ser una proposta convencional quan a llenguatge cinematogràfic, el fragment final, quan es reconstrueix el concert Live Aid de 1985, a Wembley i que va representar la darrera aparició de Mercury en un escenari, abans de la seva mort prematura el 1991, és prodigiós. Aquest fragment, per si sol, ja justifica tot el film. I després queda una música extraordinària, per delit dels fans i també dels que no coneixien Queen fins aquest film.La biografia de Freddie Mercury, cantant de Queen, tot i està endolcida en els seus aspectes més foscos i està rodada seguint la pauta dels biopics més tradicionals, ha esdevingut un dels fenòmens cinematogràfics de l’any. El film ha tingut un munt de dificultats durant el rodatge (actors i directors han estat canviats) però finalment Rami Malek s’ha fet amb un personatge “bombó” que el pot dur a les portes de l’Oscar. La imitació dels gestos de Mercury és perfecte, però no entenc perquè li han exagerat tant la dentadura, i la seva veu s’ha barrejat amb la del cantant original. El film deixa palès la força de les cançons d’un dels grups representatius dels anys 70, del passat segle (tot i que no les han subtitulat!!!) i exposa també clarament els interessos que es mouen dins de les discogràfiques i el convuls món de la música pop. Malgrat ser una proposta convencional quan a llenguatge cinematogràfic, el fragment final, quan es reconstrueix el concert Live Aid de 1985, a Wembley i que va representar la darrera aparició de Mercury en un escenari, abans de la seva mort prematura el 1991, és prodigiós. Aquest fragment, per si sol, ja justifica tot el film. I després queda una música extraordinària, per delit dels fans i també dels que no coneixien Queen fins aquest film.
Joana Raja
.
.
CRÍTICA DE BOHEMIAN RAPSODY
La biografia de Freddie Mercury, cantant de Queen, tot i està endolcida en els seus aspectes més foscos i està rodada seguint la pauta dels biopics més tradicionals, ha esdevingut un dels fenòmens cinematogràfics de l’any. El film ha tingut un munt de dificultats durant el rodatge (actors i directors han estat canviats) però finalment Rami Malek s’ha fet amb un personatge “bombó” que el pot dur a les portes de l’Oscar. La imitació dels gestos de Mercury és perfecte, però no entenc perquè li han exagerat tant la dentadura, i la seva veu s’ha barrejat amb la del cantant original. El film deixa palès la força de les cançons d’un dels grups representatius dels anys 70, del passat segle (tot i que no les han subtitulat!!!) i exposa també clarament els interessos que es mouen dins de les discogràfiques i el convuls món de la música pop. Malgrat ser una proposta convencional quan a llenguatge cinematogràfic, el fragment final, quan es reconstrueix el concert Live Aid de 1985, a Wembley i que va representar la darrera aparició de Mercury en un escenari, abans de la seva mort prematura el 1991, és prodigiós. Aquest fragment, per si sol, ja justifica tot el film. I després queda una música extraordinària, per delit dels fans i també dels que no coneixien Queen fins aquest film.La biografia de Freddie Mercury, cantant de Queen, tot i està endolcida en els seus aspectes més foscos i està rodada seguint la pauta dels biopics més tradicionals, ha esdevingut un dels fenòmens cinematogràfics de l’any. El film ha tingut un munt de dificultats durant el rodatge (actors i directors han estat canviats) però finalment Rami Malek s’ha fet amb un personatge “bombó” que el pot dur a les portes de l’Oscar. La imitació dels gestos de Mercury és perfecte, però no entenc perquè li han exagerat tant la dentadura, i la seva veu s’ha barrejat amb la del cantant original. El film deixa palès la força de les cançons d’un dels grups representatius dels anys 70, del passat segle (tot i que no les han subtitulat!!!) i exposa també clarament els interessos que es mouen dins de les discogràfiques i el convuls món de la música pop. Malgrat ser una proposta convencional quan a llenguatge cinematogràfic, el fragment final, quan es reconstrueix el concert Live Aid de 1985, a Wembley i que va representar la darrera aparició de Mercury en un escenari, abans de la seva mort prematura el 1991, és prodigiós. Aquest fragment, per si sol, ja justifica tot el film. I després queda una música extraordinària, per delit dels fans i també dels que no coneixien Queen fins aquest film.
Joana Raja
.
